Hui ha sigut un dia gran: la celebració dels vint-i-cinc anys del grup senderista AGMT-València. S’ha fet de la millor manera: primer, una magnífica ruta per la serra de la Calderona; després un emotiu dinar commemoratiu. I una participació de noranta-dos companyes i companys.
El grup començà un 14 d’abril del 1999 a recórrer la llarga història. Iniciada per uns pioners amb camaraderia i entusiasme, ací estem. Un grup de gent, ara nombrós i en 2024, que anem amb l’entusiasme per conèixer esta geografia tan estimulant que tenim i amb la mateixa camaraderia que marcaren els decans.
La marxa serà pels termes de Nàquera i Serra. Circular des de la font de l’Or, fent el Montcúdio, el Salt i la penya Roja. Per a esta ruta commemorativa, els coneixedors n’han sigut molts.
Anant de camí en l’autobús i en nom dels coneixedors, José Ramón ha fet una explicació molt completa de la ruta i de les opcions A, B i C (explicació completa, encara que moderadament matisable J).
Vicent Ibáñez ha dit que, a partir de la setmana que ve, al formulari d’inscripció s’entrarà amb una contrasenya.
En arribar a la font de l’Or de Nàquera, ens hem retrobat, tant els habituals que havíem omplit l’autobús, com d’altres, alguns menys habituals que havien acudit en cotxes. Salutacions emotives.
Es reparteixen entre Hèctor i Arturo les samarretes del 25è aniversari. Cadascuna marcada eficaçment i amb la talla personalitzada. El disseny, perfecte. Molt bé, Hèctor.
A les 9 h, iniciem la jornada pel camí de la Fonteta. A les 9.10 h, arribem a una bifurcació de camins. Per la dreta, serà per a on es tornarà des de la penya Roja, recte, per a on vindran els qui, des del mirador del Salt, no pugen a la penya Roja. I, a l’esquerra, tots ara pugem camí amunt, fins al Collado de les Galgues. Són les 9.25 h, estem a 358 m i, entre el sol i la primera pujada forteta, comença a sobrar roba.
En el coll, de l’esquerra ve el PR-CV 329, anomenat Ruta del Salt. Circular, ve de Nàquera, passa pel Pi, el Salt i el Fenassar. Ara, optem pel camí del mig, prou pla i a l’ombra. Arribem als peus de la penya del Montcúdio, que ens vigila i espera a la dreta. Girem uns metres a l’esquerra per a visitar l’àrea de descans del Fenassar, des de a on es pot contemplar la recuperació dels efectes d’aquell gran incendi del 2004. Foto de grup en la taula única i gran piló de pedres. Les 9.40 h.
Tornem el tram curt cap als peus del Montcúdio i seguim per una senda a l’esquerra. Esta senda, al principi amb alguna roca, va girant sempre a la dreta per la base del Montcúdio. Prompte, a l’entrar en el terme de Serra, la senda es converteix en camí seguint una tendència plana fins que, en empalmar amb el camí del Barranc de la Font, comença a fer-se més costerut. Arribem a les 10.25 h a un coll situat en l’ombria del Montcúdio. Estem a 450 m. Parem a esmorzar. A les 10.50 h reprenem la marxa. Ara toca fer la pujada al Montcúdio. La senda és pronunciada. En més de 200 m es fa un desnivell d’uns 75 m. Només un tram de roca demana posar les mans.
Recorrem, d’anada i tornada i a cavall entre Serra i Nàquera, la cresta del Montcúdio (529 m) i baixem per la senda per la que s’ha fet la pujada, tornant al camí i el coll a on havíem esmorzat. Les 11.40 h.
De seguida, per la dreta, deixem el camí i seguim per una senda que, en una primera baixada, va junt al barranc de la Font. Passem junt a la font del Salt, seca. Allí és a on tornem a entrar en el terme de Nàquera i a on el nom del barranc ara és el del Salt. I és que al mig kilòmetre, arribem a l’esplanada del mirador del Salt. Baranes sobre el barranc, un cartell explicatiu i bifurcacions de camins. Les 12.16 h.
Allí està ben explicat i a la vista el fenomen geològic del sinclinal del Salt. Un plegament de capes tectòniques en forma de U, just per on es despenja el barranc que recull aigua de pluja del pla del Garbí i l’aboca sobre la mar entre Puçol i el Puig. Ara, d’aigua, poca – gens.
Des del mirador, es divideixen els grups. Uns, amb Rafa Sáez, van directament a la font de l’Or, passant abans per davant del magnífic Pi del Salt.
Uns pocs, fan la baixada als peus del Salt. Un panorama extraordinari.
Els demés ja han fet ruta cap a la penya Roja. A les 12.25, després d’uns 600 m de camí, per la dreta comencen un tram de sender que “tècnicament” el podríem qualificar com mataorrr. En menys de 200 m fa un desnivell de 80 m amb pedreta solta.
Els de la baixada al Salt, un poc més tard, s’incorporen al grup de la penya Roja. Les 13 h.
Baixem per senda a la bifurcació de camins, per a on havíem arribat a primera hora, a les 9.10 h. A l’esquerra i a les 13.20 h, en el final i a la porta del restaurant El Salt.
Tots ens vestim amb la flamant samarreta commemorativa. Dins ens trobem els qui hem caminat i els qui han vingut hui a compartir eixe moment tan emotiu, recordant els moments de muntanya i d’amistat compartits. Molt bonic.
Després de dinar, hem brindat amb cava, gentilesa d’AGMT.
A Daniel Beltran se li ha entregat un emotiu detall en record de Fernando, son pare i el nostre referent en senderisme i en humanitat.
En acabant, s’ha cantat l’himne. Els membres senderistes del Telecor i la rondalla AGMT li han aportat encara més solvència a la participació general.
Rafa Cortes, després d’uns agraïments, ha proclamat que Joaquin F. Pedrón ha fet hui 4000 km.
Un dia per a recordar.
Josep Requena