CRÒNICA MARXA CHERA-PIC ROPÉ-CASTELL DE CHERA-COVA GARITA-CHERA 16/04/2025
Sobre les 8:30h arribem al preciós poble de Chera de la comarca Utiel-Requena a 671 metres d’altitud per a dur a terme l’activitat muntanyenca que han preparat Manolo Fdez Feijoo, Carlos Polo, Joan Romero i Rafael Cortés. La temperatura és d’uns 8 graus centígrads en un dia solejat i esplèndid amb un poc de vent.
A les 8:45h iniciem la ruta 49 senderistes des de la rotonda que dona accés al poble de Chera amb les ja clàssiques rutes A, B i C. Passem tots per l’Església Nuestra Señora de los Ángeles i ens dirigim cap al carrer de la Font on es troba la Font del Barri. Eixim del poble; els de la C fan el seu recorregut i la resta del grup anem plegats caminant al costat d’una pista amb camps d’ametlers, molt verd a causa de la pluja. Anem en direcció nord i en permanent ascensió al costat del barranc de Arcolla; quan aconseguim una certa altura pel PR-CV 101 ens parem un moment per a observar el paisatge amb una vista bella de Chera. A uns 3 km del començament de la ruta, en una corba, el B segueix per pista i la A se desvia a l’esquerra per una sendera on hi ha un abeurador i una font destruïda, Font de Arcolla. A escassos metres, Manolo Feijoo veu la devastació de la sendera a conseqüència de la riuada del passat 29 d’octubre i, optem per anar amb els nostres companys de la B.
Continuem junts amb una pujada exigent, el grup s’estira fins a una nova intersecció on el B es queda a esmorzar per a seguir el seu trajecte. El grup A se desvia a la dreta en pendent fort i exigent, amb vegetació i coscolla, que ens porta al pic Ropé (1.140 metres). A les 11h estem en el cim, on hi ha un observatori i el vèrtex per a puntuar els milers. A la dreta veiem un magnífic mirador amb un panell ceràmic del Parc Geològic de Chera i unes baranes de fusta per a contemplar, hui amb bona visibilitat: la Mar, la Calderona, L’Espadà, la Ràpita, la Mola de Corts, el Caroig, el Pic Ranera, Llosa de Bisbe, Villar, Llíria, la muntanya de San Miquel, la Bellida, la Serra del Bou i Javalambre. Punt immillorable per a apreciar la fossa tectònica, d’un enfonsament de 1.000 metres i 60 quilòmetres quadrats. És hora de l’esmorzar per a reposar forces i descansar.
Sobre les 11:30h, reprenem la marxa, anirem en direcció oest, a buscar un encreuament de pistes, prenent llavors la que ix en direcció sud, que en suau descens ens portarà, en uns 4 km, fins a unes antenes. En el descens hi ha una intersecció que ens indica el GR7 que va cap a la Font Gabriel. Nosaltres seguim per camí rural entre xicotetes carrasques. El camí es fa intransitable en estar en mal estat i afonat per efectes de la Dana. Ens adonem de la destrucció, no podem seguir per ací perquè necessitaríem cordes per la profunditat dels forats. Així doncs, pugem a l’esquerra per a vorejar esta zona per una sendera, tal vegada marcat pels responsables del GR7 i després tornar a la nostra ruta.
Ja en pista forestal ens dirigim cap al Castell de Chera situat en un tossal. Són les 13:20h. Este monticle va ser habitat en l’Edat del Ferro, fa uns 2.300 anys, durant l’Època Ibèrica. Les restes del castell que veiem actualment són estructures visibles del segle XII, construcció d’origen andalusí, sota control dels almoràvits. Observem alguns treballs de reconstrucció i reparació. Fem unes fotografies en este dia tan lluminós. Després, descendim a la Cova de la Garita per una sendera escalonada i amb barana, però cal estar alerta per a no caure. Hi ha un cartell que adverteix del perill de possibles despreniments. A les 13:45h observem les parets de la cova que per efectes de la Dana ha desaparegut la cataracta i la zona de pícnic.
Seguidament anem per pista, creuem el barranc de la Garita, amb aigua clara i cristal·lina, ja en la seua part més plana, mitjançant un tauló de fusta. Este rierol desemboca en el riu Reatillo. Veiem a prop el final de la marxa, arribem a la carretera que per zona habilitada per als vianants ens porta a l’autobús. Són les 13:56h.; hem caminat 16 km i gaudit del paisatge, la naturalesa i el bon ambient.
Una vegada canviats de calçat i la pertinent neteja personal pugem a l’autobús per a anar a la Posada El Pilar de Buñol. Després de l’àgape, el cafè, tallat i infusions amb alegria i bonhomia felicitem a Jeroni Lloret per aconseguir els 50 milers i a Isabel Matarredona els 25 milers.
Rafael Cortés Gosálbez
