S’ha fet una marxa per Sot de Ferrer. Hem anat quaranta-huit senderistes guiats en persona per Joaquín F Padrón i Fernando Martí, i, a distància, per Santiago Vandellós.
Després d’aparcar bé a l’entrada del poble, s’ha començat la marxa pels carrers de Sot de Ferrer a les 8.25 h.
Només eixir de les cases, ve el calvari, eixa ziga-zaga tan característica visible des de l’autopista. Bona primera pujada i arribem a l’ermita de Sant Antonio de Pàdua. Del 1681. Les 8.50 h. Escodrinyem l’interior des de la reixa/porta. Es pot vore la imatge del sant i la cúpula d’estil xorigueresc.
Seguim per senda. Apareix el primer pal del sender SL-116. Du al forn de calç de San Antonio i una bona vista sobre el Palància. 9.10 h. Seguim avant, passant per un pou d’aigua, assut de construcció de pedra seca. 9.20 h. Estem en el Pinar a 332 m.
Entrem un poc en el terme de Soneixa. Baixant al camí de la Moratilla, que deixem de seguida a la dreta pel camí d’Assuévar, tornem a estar en el terme de Sot. A les 10 h, parem a esmorzar, passa un tractor. Mitja hora. A l’altra part del mur de pedra que fa de banc, hi ha un camp amb el rebuig en els arbres de mandarines. Encara tenen bon suc.
En mitja hora, reprenem. Eixe tros de camí està cimentat. En deu minuts, a les 10.40 h, Joaquín dona l’opció de qui si algú vol, pot seguir directament a l’inici. Tots seguim la marxa. Girem a l’esquerra allí mateix pel camí del Barranco del Lobo.
En pocs minuts, passem de camí a senda. Comença la pujada per senda (per la dreta del camí tornarà després l’opció A).
La senda arriba al collado Royo, en la ratlla entre Sot i Soneixa. 303 m. Les 11.03 h.
Girem pujant a la dreta. És un tram entre pins i matoll. A les 11.18, al costat de la senda hi ha un altre forn de calç.
Seguim senda amunt, passant per la dreta del Picacho de Serrabogar. Al sol i sense pins, rematem la pujada, arribant al tossal de Serrabogar. 398 m i les 11.30 h.
Seguim, de baixada un poc de desnivell fins a un mirador de roca, amb tallat sobre la vall. Foto de grup. Les 11.45 h.
Baixem de les roques uns metres, abans de la pujada per la mateixa senda, parem. Joaquín, tal i com estava en la convocatòria, senyala l’opció de baixada forta i directa. Un grup A baixarà amb ell per l’esquerra, mentre que els demés, amb Fernando, faran la tornada per la mateixa ruta de pujada. 11.50 h.
Els del grup A, anant amb compte, gestionen la baixada per a minimitzar les culades (crec que han quedat pròximes a zero). A les 12.03 arribem a un camp amb una gran fletxa blanca. La seguim. En res, tornem al camí del Barranco del Lobo d’adés i a les 12.22 a la cruïlla de camins, amb el cimentat d’Assuévar, on havíem parat a les 10.40 h. (Després de l’esmorzar, havíem vingut per la dreta). Ara, girem 5 m a l’esquera, i un pal del SL-116, que allí mateix havíem abandonat, indica a la dreta que Sot de Ferrer està a 21 minuts.
Entre pins, fem un poc de pujada per un camí estret, que acaba de baixada en trinxera per Las Carboneras, on estan les coves del Terrero.
Entrem en el poble i acabem en l’autobús a les 12.50 h.
Els de l’opció B, que han fet un recorregut més llarg, tarden uns minuts més en arribar.
Anem a dinar al Reino de Gilet.
La setmana que ve, per dimecres festiu, no hi haurà ruta programada. A l’altra, la mola de l’Albéitar des de la Venta de Gaeta.
Josep Requena