Hem tornat a visitar el paratge de Las Chorreras del riu Cabriol a Enguídanos, Reserva Natural de la Biosfera declarada per l’UNESCO. Cinquanta-un participants
Ricardo Valera, bon coneixedor de la ruta i de la zona, de camí ha fet una explicació de les alternatives i del pla per si plovia. De fet estaven caient gotes.
El pas per Enguídanos l’ha fet Jose amb gran perícia, traçant unes revoltes molt tancades.
Arribant a l’inici, Valera ha plantejat un pla alternatiu, relacionat amb la gestió de la Reserva.
Aparquem a l’entrada de la central hidroelèctrica d’El Salto, de la què després en parlarem. Un cartell informa del paratge.
Comencem a caminar a les 9.30, passant una barrera. El termòmetre marcava 15 º C.
El camí cimentat passa el riu Guadazaón, les cases de la central i una zona de descans amb moltes taules.
Per senda comencen a remuntar junt al Cabriol. Apareixen cartells que es repetiran que avisen del perill de pujades d’aigua. Per una baixada amb barana i fent esses i arribem a l’espectacular paratge de Las Chorreras Bajas. Les 9.45. Baixa molta aigua. Fotos.
Comencem a pujar per senda amb escalons de redons de fusta. Parets modelades per l’erosió precioses. Fotos de Las Chorreras des de dalt i seguir escalons amunt.
Ve un tram de senda horitzontal. Fotos avall. Un pas funambulístic per la vora d’una séquia. Roca amunt, passem per dalt de la Poza Orón. Les 10.18 h.
Arribem a una gran esplanada. Per la dreta es baixa al riu. Las Chorreras Altas.
Ens ho arreglem per a esmorzar de les 10.30 a les 11.10 h.
Pugem un poc i arribem a les 11.24 a una construcció amb dos canals paral·lels on l’aigua entra soterrada.
Ara parlem de què és això.
Resulta que la central elèctrica El Salto de Víllora és la segona en entrar en funcionament en tot l’estat. En 1914. Per darrere de la del Molinar de Villa de Ves. Només que la nostra encara està en actiu. Té una potència de 42 MVA i es mou enginyosament per una combinació de l’aportació principal de l’aigua del Cabriol i un poc d’aportació del Guadazaón.
El doble canal que acabem de vore és l’inici d’un canal soterrani, que en 900 m de longitud, passant del Cabriol al Guadazaón, aconseguix un salt de 111 m. La central està lògicament al costat del Guadazaón, per allí a on hem aparcat i baixat.
Girem a la dreta i passem sobre el Cabriol. Arribem a una bifurcació. Les 11.35 h. Fem la foto de grup. El grup B seguix per la dreta. Va per la part contrària, l’esquerra, del Cabriol, aigües avall fins a Enguídanos.
El grup A, per l’esquerra puja fins al punt més alt del dia junt a l’embassament de Víllora.
Allí la ruta es troba amb el PR-53 i el GR-66. Torna a baixar i passa a les 11.56 per a on els de la B han passat 10 minuts abans. Seguint les seues passes, a la dreta, mirador sobre Las Chorreras. Després, un cartell sobre flora i fauna del paratge.
Ve ara una baixada de 100 m de desnivell que la fem en 10 minuts, acabant junt al riu en zona de canyes i camps abandonats. A les 13.15 h, arribem a la pressa de La Lastra, per la que passem a l’altra part del riu.
Esta pressa, acabada el 1955 mai no va entrar en funcionament. La cota de coronació de la projectada pressa de Contreras la feia inservible.
Acabem a les 13.40 h.
A dinar al Falcon Crest de Campillo de Altobuey.
Xavier Beltran ha completat hui els 3000 km.
Josep Requena