CRÒNICA L’ORXA – VILALLONGA PER LA VIA VERDA SERPIS (3-6-2026)
S’ha fet la ruta lineal de la Via Verda del Serpis, de l’Orxa a Vilallonga. L’hem transitada vàries vegades. L’última va ser el 21 de setembre de 2022.
Hem sigut seixanta quatre senderistes. Estem apurant el curs 2025/2026.
El recorregut és senzill, pràcticament pla, de tendència descendent. Però molt interessant pel contingut patrimonial i la potència visual del paisatge.
L’autobús ha aparcat junt a l’antiga fàbrica de paper de l’Orxa i als peus del castell de Perputxent, en estat semiruïnós però carregat d’història.
Comencem a caminar a les 8.43. De seguida ens hem incorporat a l’antiga plataforma del trenet Alcoi – port de Gandia.
Tenia 53 Km. Anomenat tren dels anglesos, perquè fon construïda i explotada per la companyia anglesa Alcoy & Gandia Railway & Harbour C. Ltd. of London.Va servir per comunicar la creixent indústria tèxtil i paperera alcoiana, transportant les seues manufactures, així com proveir de carbó a les màquines de vapor de la comarca. Incorporava també un vagó per al transport de passatgers.
Anomenada popularment la Txitxarra, s’inaugurà en el gener del 1893 i es tancà en abril del 1969. El trajecte durava 3 hores i 20 minuts. El preu del bitllet en tercera classe en l’any de la inauguració era de 4,05 ptes.
Al llarg del recorregut, podrem trobar-nos casetes ferroviàries, torres de càrrega d’aigua, túnels, centrals elèctriques i ponts derruïts per les riuades.
Al poc de caminar, han començat a caure algunes gotes. Poca cosa. A les 9.29 passem el primer túnel de 110 m, que no requereix frontal.
A les 9.38 ens desviem un poc a la dreta per vore l’assut de l’Infern. Alimentava un canal de 1911 m que, per la dreta del riu, alimentava la Fàbrica de la Llum, central hidroelèctrica de 1894.
Seguim avant i ens trobem una casella de càrrega d’aigua perquè la locomotora fera l’esforç d’acabar la pujada fins a l’Orxa, on tornaven a carregar. Estava atesa per dos operaris que bombejaven l’aigua manualment. Mentrestant, els passatgers aprofitaven per baixar del tren i estirar les cames.
Anem ara per una zona encaixonada del Serpis anomenada l’Estret de l’Infern. Abandonem la plataforma antiga del tren i el camí baixa fins a un pont que passa d’esquerra a dreta. Allí tenim taules i una bona barana d’obra per a descansar i esmorzar. Acabem de passar de l’Orxa a Vilallonga i estem en la Fàbrica de la Llum, la que funcionava gràcies a la caiguda de l’aigua que venia del canal de l’assut que hem vist. Un poc més de mitja hora i foto de grup.
En marxa i als 200 m, veiem per l’esquerra els pilars del pont que tornava la via del tren de la banda esquerra a la dreta. Torna a coincidir plataforma i la nostra ruta. De seguida a l’esquerra les restes d’una antiga estació del trenet i un segon túnel, este de 25 m. En eixir, les 10.55, ens trobem els nou companys que han vingut en cotxe i han fet el camí invers des de Vilallonga. A l’esquerra, una casa retolada “Barranc de la Parra”. A la dreta, un pal del PR-207 que indica “circ de la Safor i font de la Mata”. Per eixa senda ascendent del barranc de la Parra és per on pujàrem en 2008 per fer la circular l’Orxa – la Safor – font dels Olbis – l’Orxa. Un altre túnel, este de 125 m. Passem junt a un gran meandre del riu ajustat entre parets formidables, el Racó del Duc. Al quart d’hora, el quart túnel, el més llarg, el de la Mina Llarga, de 260 m. Ací cal encendre frontals i llanternes, tot i que el túnel té una finestra.
En eixir, a l’esquerra, les ruïnes de la Fàbrica del Cèntim, una de les minicentrals hidroelèctriques de la zona. Apareix una bifurcació de camins. Per la dreta, un camí cimentat puja cap a la pedrera i la Reprimala. Recte, la nostra ruta, un camí estret, l’antiga plataforma, baixa a buscar un altre pont trencat que passava el tren de dreta a esquerra i que una forta riuada se l’endugué. Abans, a l’altra part, cau una cascada que es despenja d’una paret trencada d’un canal.
En el punt del pont trencat cal girar a la dreta per a baixar a un pont peatonal fet a base de vigues de ferro, dos grans tubs metal·lics i una faixa central de 30 cm que permet passar-lo tranquil·lament. Les 12.05.
Pugem des del pont peatonal per a reprendre la plataforma del tren. Ara és el camí del Tarrassó, amb cultius a dreta i esquerra i que en el tram final va junt al riu.
Al principi del Tarrassó hi ha una bona vista sobre l’impressionant circ de la Safor. Formació geològica única, res a vore amb un volcà ni un circ glaciar. Es formà a l’enfonsar-se les capes més dèbils d’unes roques dolomítiques que han deixat una forma de ferradura de 2 Km de diàmetre i 800 m d’altura, les parets més altes prou verticals.
Completem la ruta, passant a la dreta del riu, arribant a l’aparcament del cementeri de Vilallonga sobre les 13 h. Esperem a que arribe l’autobús des de l’Orxa i anem a dinar a Ca Vicent de Favara.
Elias proclama que José Maria López ha fet hui els 1000 Km. Maria José Cuenca i Teresa Mustieles ens conviden a bombons i licors per haver completat fa poc els 1000 Km.
Josep Requena
