CRÒNICA LLUTXENT – MONESTIR – CASTELL XIU – ESCOLLAN – MIRADOR (25-3-2026)
Després de tres dimecres seguits sense muntanya, hui hem représ la marxa amb una estupenda ruta circular des de Llutxent.
Hem acudit a este poble de la Vall d’Albaida cinquanta-sis senderistes.
Com ha explicat Nieves en el bus i estava posat en la convocatòria, s’han fet dos grups, tot que l’eixida és conjunta. El grup A, que farà la ruta completa va coordinada, per Mercedes Alamar i per mi, que substituïsc a Paco Martínez al que li ha sorgit hui un compromís.
El grup B el coordinen Nieves Fernández i Miguel Devís.
Comencem a les 8.45. Travessem els carrers del poble, passant pel castell-palau, gran edifici gòtic del XIV, erigit pels Pròxita, barons de Llutxent. En eixir, iniciem la pujada de la Costa del Calvari, un empedrat fet el 1580 per a les romeries al convent.
A les 9.18 arribem a l’ermita de la Consolació, on ens rep Eusebi Moreno, amic, ermità i usufructuari de l’ermita.
L’ermita, construïda el 1772 sobre una ermita antiga derruïda, consta de la capella de planta de creu grega, una magnífica decoració de taulelleria de ceràmica valenciana del XVIII, frescos en la cúpula i molts més elements com escultures, retaule del XVIII, etc. Darrere una vivenda, amb almàssera, forn, etc.
Eusebi explica que tota la decoració gira sobre la tradició del Miracle dels Corporals. En època de la conquesta jaumina, el 1276 en la segona revolta d’Al-Azraq es va lliurar la batalla de Llutxent. En la missa en plena batalla, les formes es convertiren en sang. Després, els corporals amb la sang, segons la llegenda, els carregaren en una mula que, xino-xano, els portà fins a Daroca.
Deixem l’ermita i visitem un conjunt de forns de calç molt ben conservats i restaurats.
Després passem junt al Convent de Sant Doménec, dit Monestir del Corpus Cristi. Un extraordinari monestir que fon dominic i que va ser Universitat Estudi General per a graduar-se en Arts i Teologia des del 1474, sent la quarta universitat més antiga de la Corona d’Aragó i la més antiga del Regne de València. Bastit el 1422 amb la intenció de commemorar el Miracle dels Corporals, alberga una gran riquesa. Els companys del grup B tindran l’ocasió d’assistir a una visita guiada en completar el seu recorregut de hui.
Des del convent, se l’enfila davant el grup A, baixant a un barranc per una senda bonica amb molta vegetació i pins.
Pugem a les restes del Castell de Xiu, dit Castell Vell, important construcció defensiva i de vigilància del període almohade.
Deixem el castell a les 10. Baixem per senda amb prou trams d’ombra. Passem la zona de fruitals del Corral dels Bancalets i comencem la pujada al tossal Gros. A 497 m està el vèrtex d’Escollan. Són les 11 i parem a esmorzar. Els companys del grup B han parat a fer-ho només començar la pujada.
Després de mitja hora i foto de grup A, seguim una senda. Uns 200 m més avant és el punt per on els de la B giraran a l’esquerra, abandonant el trajecte comú i, per una senda que va per la vora del Pla dels Arenals, tornarà baixant al Corral dels Bancalets i arribar al convent de Sant Doménec, on faran la interessant visita guiada a eixe gran conjunt històric, tornant per la ruta del l’ermita i baixar la Costa, acabant en l’autobús i el restaurant, on, un poc abans, han arribat els del grup A. Les 14.20.
Però tornem al grup A que ens l’hem deixat continuant des del vèrtex. Arriben al coll de l’Aire (481 m) a les 11.55. Els queden 9 km de ruta. Han entrat en el terme de Quatretonda i comencen a caminar en descens suau pel camí del Pinaret de l’Avenc. Bon tram de caminar a l’ombra. S’acaba la pinada, el camí es fa més ample. Arribem al corral d’Alberola. A la dreta i a 1,5 km està l’avenc de Quatretonda, que no visitarem. Entre més masies, el camí passa la rambla de Quatretonda, que recorre tot el Pla dels Arenals. Des del Coll de l’Aire, les aigües corren cap al riu Albaida. Abans del coll, les aigües van al Vernissa i acaben en el Serpis.
A les 12.42 Mercedes ens indica a l’esquerra una font de la que ix una aigua fresquíssima.
I un poc més avant està el Tossalet de l’Àliga, un pujolet d’uns 40 m al que anem per l’esquerra. És un bon mirador amb una coberta, bancs i panells on s’informa dels punts del paisatge a 360º. Indicats llocs visibles, com ara el Castell de Xàtiva, el convent de Llutxent, el cim de la Safor o, fins i tot, el Montcabrer i el Maigmó.
Però cridaneres i prop, a 200 m, tenim enfront les Parets Negres del Barranc de les Cucales i la figura vertical i rogenca de l’Homenot.
Les 12.50 i baixem del mirador per una senda per la part oposada a la pujada.
Anem ara per la senda dels Cucons de Senent. En bonica baixada, caminem per un tram de roques llises on estan els cucons. Són clots naturals en la roca en els què, per la pluja, es formen bassals. Arribem a les 13.20 al punt més baix de la ruta. Estem prop de Quatretonda i el camí passa sobre el barranc de les Cucales. Allí hi ha l’estructura de ferro d’una extracció d’aigua. En el camí no girem a la dreta, que aniríem a Quatretonda, sinó que anem per l’esquerra. Ara serà seguit anar pujant a poc a poc. Passem un parell de corrents d’aigua del barranc de la Casa de la Sénia que travessen el camí i renten les botes. En eixe tram final, on hem tornat al terme de Llutxent, trobem unes quantes, no moltes, ombres que s’agraeixen.
Arribant, veiem enfront els arbres que envolten l’ermita i el convent (on estan en eixe moment els company de la B acabant la visita guiada). Però nosaltres arribem al poble en la creu de l’inici de la Costa empedrada. Girem a la dreta, entrem en Llutxent, passem junt al castell-palau i acabem en l’autobús a les 14.15.
El restaurant l’Alter està al costat mateix. Reunits tots els senderistes en el menjador, som ben atesos en menjar i begudes.
En acabar, Ximo Soler i Jeroni Lloret ens conviden a licor i bombons pels seus respectius 6000 km i 3000 km.
La setmana que ve, a La Murta.
Josep Requena
