Rematades les festes falleres amb la “cremà” una mica passada per aigua, l’organització va programar aquesta excursió pel terme de Vilamarxant que per estar pròxima a València, potser, permetia participar a més senderistes després d’una nit més llarga de l’habitual… Malgrat això, l’assistència hui no ha esta tan nombrosa i s’ha reduït a 37 senderistes.
Efectivament, la nit anterior cap a les 23hores va caure una ruixada lleugera que es veu que es va estendre per tota la comarca del camp de Túria i ens ha deixar un dia clar i sense pols i d’excel·lent visibilitat. L’excursió, preparada per Paco Castelló, és circular i ha causat sorpresa generalitzada per la verdor de la naturalesa que combinava paisatge de bosc de pins amb parcel·les ben conreades tarongerar i arbres de secà.
Tal i com estava previst a les 8.30h els cotxes particulars han anat aparcant a l’entrada de la urbanització residencial l’Orquera i des d’allà a les 8.40h hem començat a caminar just al límit occidental de la urbanització. Hem eixit en direcció nord però prompte hem girat cap a l’est seguint els encontorns de la urbanització per una pista relativament ampla. Hem pujat a un replanell que ens ha mostrat un indicador que orienta a l’esquerra cap l’Alt de la Rodana Granseguint el PR 175. Per aquest PR 175 hem continuat i ja no l’hem abandonat en tota l’excursió alternant pista i sendes fins que hem tornat a aquest punt. A les 9.20h hem arribat a l’Alt de la Rodana Gran de 342m d’altitud, altura màxima de l’excursió de hui i amb un vèrtex geodèsic remarcable. A la seua ombra es fem la fotografia de grup. I des d’aquella altura es domina gran part de la comarca del camp de Túria des d’una perspectiva prou inèdita per alguns ja que normalment hem vist la comarca des de la Serra Calderona cap al sud i ara l’observem des de Rodana cap al nord. Enfront nostre queda Sant Miquel de LlÍria, Benaguasil, Benisanó i al fons la Calderona i pel mig, no visible, corre el riu Túria. Des d’allà dominem el paisatge de bosc i matollar i es veuen els bancals d’arbres fruiters, d’oliveres, garroferes, ametllers i albercoquers…
Continuem el camí seguint en direcció nord i prompte ens trobem amb el punt més dificultós del dia ja que una senda de molt forta pendent ens durà al fons d’un frondós barranc. A les 9.45h tots hem baixat per la senda i a una clariana del barranc parem a esmorzar. A les 10.15h mamprenem el camí i poc després dos senderistes opten per agafar l’opció B que retalla en direcció sud pel camí de la Basseta Barreta. Nosaltres continuem en direcció est que és la que hem seguit una volta baix del barranc. Són les 11h quan momentàniament es separem del PR 175 i iniciem l’ascensió cap a la Rodana del Pic de 322m d’altitud.
Pugem i baixem a la Rodana del Pic després d’admirar un paisatge molt bonic i semblant al ja descrit anteriorment des de la Rodana Gran. En baixar, es reincorporem al PR 175 que primer pren direcció sud i després pren direcció decididament oest i alternant alterons i barrancs -no massa abruptes- orienta el camí cap a la Urbanització de l’Orquera on hem deixat els cotxes i on al poc arribem. Hem caminant 12km i hem finalitzat a les 13.00 hores.
AGiN