CRÒNICA LES ESCALES – CIM DE PIPA – VALL d UIXÓ (11-2-2026)
Cinquanta-nou senderistes hem fet la lineal de l’alt de Pipa, proposada per Santiago Vandellós i Fernando Martí. Una com esta la vàrem fer el 25 d’abril del 2018. El 12 de febrer de l’any passat també férem el Pipa, però circular des de la Vall d’Uixó.
El dia, anunciat ventós, ha començat amb una parada “tècnica” en la gasolinera de Sagunt, on la benemèrita ha investigat el tacògraf intel·ligent.
Hem aparcat junt al km 9 de la N-225 i comencem a caminar a les 9.05. Terme de Sagunt i cota 210 m. Anem pel camí d’Escales. Està cimentat i du al Campament Municipal d’Escales, que l’Ajuntament restaura per a activitats ecològiques i de divulgació ambiental.
A l’entrada del campament, girem a mà dreta. Ara, seguim les marques del PR-364. En deixar la zona del campament comença la senda i la pujada. Primer per pinada i després un coscollar. Es nota el vent. Hem arribat a la LLoma dels Tres Termes, l’alt de Cerverola de 491 m. Són les 10.43. Ací conflueixen el termes de Sagunt, la Vall d’Uixó i d’Alfondeguilla. Abandonem el Camp de Morvedre i entrem en la Plana Baixa.
I en este punt, el més alt del terme de Sagunt, és on parem mitja hora per a l’esmorzar.
El PR-364 ens abandona per l’esquerra i seguim per la cresta de la serra, prou plana, a cavall entre els termes de la Vall d’Uixó i d’Alfondeguilla. La mar i la silueta de la serra d’Almenara a la dreta. Passem per la lloma de la Fogassa, des d’on fem una baixada que deixa en els Aiguamolls junt a una casa de camp vella i un pal del PR-241. Estem ara a 390 m i són les 11.30.
Ací el PR, que és circular des de les coves de Sant Josep, marca o bé recte, o bé per una senda a l’esquerra, que serà per a on el seguirem a partir d’ara. De pujada fins al Rodeno. 520 m.
Tornem a baixar, sempre a cavall entre dos termes. L’última part de la baixada més intensa ens deixa en el coll de Garrut. A 360 m i són les 12.28. Per ací vinguérem l’any passat, venint d’esmorzar.
És el punt de la divisió de les alternatives A i B.
Els de la B aniran per la dreta baixant pel barranc. Passaran per la font i el planet de Garrut fins a confluir amb els de l’A que baixen de Pipa per la Balona, i acabar el la Vall. Faran un poc més de recorregut que els de l’A.
Tornem al coll de Garrut
El grup A tira recte amunt, per les marques del 241. Ha de fer un desnivell de 220 m en 1,2 km. S’arriba a l’alt de Pipa a les 13 h. 590 m. Continua el vent i ací encara es nota més.
Allí hi ha un grupet d’amics i amigues senderistes que ixen també els diumenges. Les vistes són precioses, però cal baixar. El primer tram, els Cingles de Pipa, són intensos. Al poc d’iniciar la baixada, ve de cara una dona, magnífica senderista de la Vall, que cada setmana fa la ruta de sa casa – Pipa – sa casa en 2 h 15 min. Eixa marca la ratifica perquè mentre anàvem baixant amb compte, la dona vallera ens passa cara avall com una fona.
A les 13.35, un pal indicador del PR-241 marca a l’esquerra. És la ruta que va al riu de la Font de Sant Josep per l’ombria de Pipa. Per ahí van a seguir un subgrup A, que completaran de la mateixa manera com es va fer en 2018. Baixada molt forta, passar un niu de metralladores, un pal que demana “useu el passamans”. És una barana de corda ancorada a la roca. Encara queda un tram de baixada per arribar al riu i, junt a ell, acabar en l’autobús.
Tornant al pal de la divisió de les 13.35, l’altra part del grup A va recte, sense senyals. Passa el coll de la Balona. A les 14.00 ens unim als de la B. Queda completar el tram final. Arribem a l’autobús a les 14.20 h
El Club de Tennis de la Vall d’Uixò està allí mateix i dinem en el seu restaurant. El lloc, molt adequat i ben atesos.
En acabar, capítol d’invitacions a càrrec d’Àlex i de mi mateix. Bombons i licors espirituosos.
Elias proclama que, Santiago Vandellos, gran guia de hui, passa a ser Gran Senderista Cum Laude, en superar els 6000 km, i l’extraordinari membre de l’equip informàtic agmt, Jeroni Lloret, és nou Baró Blau, en triturar els 3000 km.
Josep Requen
