CRÒNICA LA MURTA PAS DEL POBRE – MONESTIR – CREU DEL CARDENAL – MALLADA VERDA (1-4-2026)
Cinquanta-tres senderistes hem vingut una vegada més a La Murta. Els cotxes els teníem aparcats en l’aparcament d’entrada del Parc Natural a les 8.30 h.
Anem a fer la ruta que estava programada el 28 de gener d’enguany i que es va suspendre per alarma de vent fort, alarma que porta a l’Ajuntament d’Alzira a tancar el Parc. Un circuït circular similar, encara que amb variants, el vam fer el 21/10/2009.
Per indicacions del Parc, entrem primer els de l’alternativa A, uns vint-i-cinc, guiats per Nieves Fernández i per mi. Les 8.30 h. Darrere i en un curt temps d’espera, la resta, grup B, guiats per Arturo Calaforra.
Pugem primer per la Senda Botànica, amb marques de l’SL-81. A la dreta queda un forn de calç. Senda preciosa, a l’ombria de la serra de la Murta, exuberant de vegetació. Segurament extasiats, el guia de cap (jo) passa de llarg un pal indicador que marca, en un angle tancat a l’esquerra, el monestir i recte a la dreta, el Pas del Pobre i el GR-236, Ruta dels Monestirs. Quasi arribem al Pas del Pobre, el guia equivocat i la resta dels A, que fan allò de seguir al guia. Mentrestant, els de la B que van darrere, amb Arturo, de manera certera i atenta, giren a l’esquerra i baixen al monestir. El grup A, que al cap li falta no res per arribar al Pas del Pobre, “gira ballesta” (fa mitja volta), rectifica, torna al pal i en tram de baixada prou marcada, arriba a la pista principal de la vall, on estan esperant els de la B. Passem el pont, fet a mitjans del XVI, i entrem al recinte de les restes del monestir jerònim, construït el 1401 sota la protecció del de Sant Jeroni de Cotalba. El seu màxim esplendor va ser durant el XVI, sota la protecció dels Vich.
Passem entre les restes de l’església i de la Casa Vella de la Murta, parant tots, A i B, a esmorzar junt a la bassa entre les 10.10 i les 10.35 h.
Continuem, remuntant l’aqüeducte que transporta primorosament a la bassa l’aigua de la font de la Murta. Un poc abans d’arribar a la font, hem de fer una parada perquè passe un grup nombrós d’alumnes del col·lege Rei en Jaume d’Alzira. La senda aboca en un camí ample a les 10.52 h.
Hem de fer per ell un bon recorregut, primer un tram de baixada i, girant a l’esquerra el tram llarg de pujada fins al mirador, al que arribem a les 11.15 h.
Quan arriben al mirador els del grup B, tornaran arrere fins a el punt del final de la senda de l’aqüeducte i seguiran pel camí ample a la solana i als peus de la serra del Cavall Bernat i tornar a l’aparcament d’inici.
El grup A des del mirador segueix pujant, ara per senda intensa i rocallosa, que deixa en el Pas de Sant Sofí a les 12.10 h. S’obri de sobte a la vista la marjal, la serra de Cullera i la mar. Ací s’ajunten els termes d’Alzira, Llaurí i Corbera.
Una dotzena de la A rematen la pujada a la Creu del Cardenal i tornen al coll. Anar i tornar, mitja hora.
Toca ara fer l’ampli recorregut marcat pel PR-335. Té una baixada intensa que s’ha de fer amb molt de compte per les pedres soltes. En acabar-se el tram de baixada, gir a l’esquerra. Anirem a l’ombria de la serra del Cavall Bernat per la Mallada Verda. La senda, amb les parets de la serra a l’esquerra i la caiguda a la marjal a la dreta, en trams successius de puja i baixa, en trams és estreta i cal anar amb precaució.
Arribem a les 13.35 a un pla. Per l’esquerra, la senda que puja al vèrtex del Cavall Bernat. Un poc més avant, una senda continua cap a Corbera, però la nostra, a l’esquerra, farà també per senda una baixada, a vegades forta, que ens deixarà en la pista a les 14.05.
Girem pel camí a l’esquerra, després a la dreta, fins acabar la ruta en l’aparcament a les 14.35 h.
Amb el temps ajustat, anem a dinar a l’Asador la Ribera en el polígon d’Alzira.
En acabar, Rafa Cortés proclama que hui Félix Torres ha fet els 4000 km, Barón de Acero, i Jordi Nogués, 3000 km, Barón Azul.
La setmana que ve, de pasqua, l’aventura preciosa i no computable de la serra de Verissa i el castell de Xàtiva.
Josep Requena
