Crónica Higueruelas-Peñas de Dios-Higueruelas (30-04-2025)
Com molt bé explica el ponent d’aquesta excursió, José Vicente Pastor, aquesta excursió per la comarca dels Serrans i terme d’Higueruelas, s’ha plantejat d’una manera molt més còmoda per l’ascensió que les anteriors ocasions -en febrer del 2005 amb tot nevat i el març del 2011- on el traçat del recorregut començava a una cota molt inferior.
Efectivament, l’autobús i cinc cotxes particulars ens ha arribat a la vora de la Central Eòlica de las Peñas de Dios a una altitud -ja aproximadament de més de 1.000 metres sobre les 9 del matí. Només baixar de l’autobús el grup ha reaccionat amb relativa sorpresa degut a la temperatura – uns 11ºC- força més baixa que la que havíem deixat a València, d’uns 19ºC. El dia s’ha presentat tapadot amb núvols i la temperatura ha anat pujant.
Tot seguit els 64 senderistes que era el nombrós contingent de hui, ens hem posat a caminar per una pista asfaltada de baixada que prompte hem abandonat per una de muntanya que eixia cap a la dreta. En aquest punt un petit grup de set senderistes, amb una certa precarietat física però amb gran voluntat, han decidit continuar per la carretera amb l’interés de fer uns 5km d’anada i tornada.
La resta del grup continuem per la pista que en direcció preferentment Sud i d’una manera suau ens acostarà al cim de las Peñas de Dios. Prèviament, sobre les 10:15 hores hem fet un alt en passar per una clariana del bosc per tal de fer compte de l’esmorzar. Passada la mitja hora de rigor, mamprenem el camí per la mateixa pista que en aproximar-se al cim es converteix en senda amb molta pedra però ben senyalitzada. La senda guanya altura i cap a les 12.00 hores ens duu al punt més alt, las Peñas de Dios de 1.167 metres d’altitud on impera una gran creu i un vèrtex geodèsic que té als seus peus. En absència dels habituals, el vèrtex no ha estat coronat per ningú però a la seua vora han proliferat les fotografies per tal d’immortalitzar un instant que servirà, a més d’un senderista per augmentar en un, el número de cims de més de 1.000metres d’altitud aconseguits.
Des d’allà ens hem allargat a un puntal pròxim on s’observa de perfil la altura del cingle de las Peñas de Dios i un magnífic paisatge per l’amplària de la vall que es domina i des d’on es veuen diverses pedreres de caolí i els corresponents mossos realitzats a les muntanyes.
Refem en gran part el camí per la pista que ens ha dut, fins que trobem pel coll de Paciencias una altra pista que en direcció Est ens durà al parc eòlic dels molins de vent. La pista es fa llarga i més empinada fins que arribem als peus dels molins on escoltem el vent colpejant les grandioses aspes que mouen les turbines produint electricitat. A partir d’allà baixarem per les pistes que son les que utilitzen els servidors dels molins ara en direcció Oest per tal de guanyar la pist asfaltada per la hem començat l’excursió i que ens ha tornat fins l’autobús sobre les 14:00 hores després d’haver recorregut uns 13Km i haver pujat una altitud acumulada de 420m.
Al restaurant La Loma del Villar del Arzobispo, és on hem recuperat les forces i a les postres, Isabel Matarredona, pels seus 25 cims de 1.000 metres d’altitud i Jeroni Lloret pels seus 50 cims, ens han ofert exquisits bombons i licors. Per una altra part, també, tots hem celebrat les següents conquestes senderistes, Vicent Llopis pels seus 2.000km, Antoni Pastor Carpi, pels seus 6.000km I David Ferrer pels seus 25 cims de més de 1.000 metres. A tots l’enhorabona!!!
Àlex Gomis
