Hem anat seixanta-un companys a fer la ruta per la serra de la Falconera de Gandia. La mateixa ruta la férem el 12 de setembre de 2012.
De camí, s’han explicat les particularitats de les opcions A i B. Especialment de l’A. Per lo de les cordetes de la baixada a la cova de les Maravelles. Serà una baixada exigent, equipada amb tres trams de cordes en trams prou verticals.
Després de rectificar la ruta en bus, s’ha aparcat en l’esplanada junt al col·lege Los Naranjos de Gandia.
Enfront, la silueta desafiant, inverosímil, del molló de la Creu. Fa un dia molt ventós. Baix bufa fort (vorem que dalt, encara més).
Comencem a caminar a les 9 h. S’ha procurat que els qui pensaven baixar a la cova, anaren per davant.
Passem par baix de la N-332 i de l’AP-7. Es nota que estos dies ha plogut.
Només passar per davall de l’autopista, entrem en una senda que va junt al barranc de les Coves, que serà el nostre acompanyant. Caminem un poc per l’asfalt de la urbanització feliçment inacabada de l’Algar.
Anem per senda, que va fent-se més costeruda. Les 9.25 h. Vent i vista de la mar a la dreta.
Arribem a un coll a 322 m. S’obri ara la vista a l’esquerra sobre la Marxuquera.
Passem per un tram curt de senda prou pla, que serà per a on es farà la baixada a la cova després.
Queda el tram final de pujada. La senda està ben marcada i és menys exigent que a l’inici.
Abans d’arribar al final, a la dreta es pot vore el ramadet de cabres que viuen, tranquil·les en les altures.
Arribem a cim a les 10.30 h.
El Molló de la Creu és vèrtex geodèsic a 456 m. Es veuen les restes del pedestal, on ja no està la creu. És el punt més alt de la serra de la Falconera.
Fa un vent molt molest, però a canvi, fa que la vista siga modèlica. Fins i tot, podem vore la figura d’Eivissa i sa Talaia, el seu punt més alt.
Fem fotos, ens distribuïm buscant el recer del vent i esmorzem.
Va arribant la resta de la gent. Com que molts no van a baixar a la cova, han dosificat la pujada.
Els del grup A comencem a baixar a les 11.05 h.
Arribem a les 11.25 h al punt a on una senda en forta baixada, apunta cap a una fondalada: el racó de la Cova de les Maravelles.
Arribem primer a una cova a la dreta, allí va ser a on, en setembre del 2012, ens quedàrem sense progressar, ja que aquell dia no teníem clar per a on es continuava.
Hui anem coneixedors de que un poc més avall comencen els tres trams ben equipats amb cordes. Ho fem catorze senderistes.
Sobre un tallat, els anem passant. L’últim està nomes ancorat en l’extrem superior. És vertical i té nucs cada mig metre.
Rematem la baixada en una gran balma. Allí està una parella d’anglesos. En la cúpula de la balma hi ha quatre tirades d’àncores en extraplom.
Continuem junt a la paret de roca, fins arribar a la cova de les Maravelles. Jaciment important del paleolític superior, està protegit per unes contundents reixes de ferro. No està habilitada per a visites, tot i que la seua importància és similar a la cova pròxima cova del Parpalló.
Tornem a fer en el sentit contrari la pujada de les cordes. Arribem al sender general, al seu tram pla, a les 12.10.
Fem la baixada per la ruta inversa. A l’autobús anem arribant per tongades. Sobre les 14 h, estem tots canviats i apunt de moure per a dinar.
Ho fem en Ca Vicent de Favara. L’atenció és eficaç.
En acabar, Rafa Cortés anuncia que hui, Arturo Calaforra ha completat els 5000 km. Paco Bonmatí i Jordi Nogués fan una generosa convidada pels seus CINQUANTA-MILS.
De tornada a casa, Rafa diu que en la setmana de Pasqua no hi ha marxa programada i demana que, qui puga, que aporte fotos per a confeccionar el record del vint-i-cinquè aniversari.
Josep Requena