Amb cotxes particulars ens hem reunit en la Font de l’Or de Nàquera a partir de les 8:00 i a les 8:30 hores, 39 senderistes hem començat una excursió circular en la que com ha afirmat en la presentació el nostre coneixedor de la ruta, José Ramon Domingo, ja havíem tocat parcialment el 24/4/2013 en la Prova de Regularitat que va organitzar el nostre President de la Secció de Senderisme immediatament anterior a la presidència de F Guerri, J Monedero. L’excursió ha transcorregut en un dia esplèndid entre sendes i pistes de muntanya, per la Serra Calderona i entre les comarques del Camp de Túria pels termes de Nàquera i Serra i la comarca del Camp de Morvedre pel terme de Segart.
El camí des de la Font de l’Or ix en direcció Nord Est cap el Salt per una pista de muntanya prou descarnada per les pluges. En mitja hora sense massa pendent hem arribat al pla del Salt on hi ha una pineda que fa una ampla ombria. La pista en eixe punt es bifurca en una direcció Nordoest-Sudest i nosaltres agafem aquesta darrera. Anant per ella en menys de 500m el grup s’ha partit ja que la majoria ha agafat una senda a l’esquerra de molt forta inclinació cap al llit d’un fons barranc de la partida del Meliquet ja en terme de Segart, mentre que un altre grup ha preferit seguir per la pista per a retrobar-nos més avant a l’altra vora del barranc. Pel llit del barranc i com era d’esperar ens hem trobat en la típica vegetació de terra més humida i els canyars, baladres i esbarzers ens han acompanyat per una estona. A l’altre vora del barranc ens hem trobat un tarongerar resguardat per una tanca que impedeix de passar els cotxes però que nosaltres, a peu pla, hem sortejat per un costat sense problemes. I ja en direcció Oest i en costera continuada hem trobat recer en una pedrera abandonada (10:30hores!) i hem parat a esmorzar. Nomenaré una informació culinària curiosa ja que a les darreries ens han oferit un típic bunyol de formatge d’origen àrab dit Almoixàvena (en àrab Almugabbana) –per a molts desconegut-, ric en canyella, molt i molt popular a les comarques de la Costera i la Vall d’Albaida.
Posteriorment hem continuat en direcció Oest fins un punt on hem agafat una senda drecera que apuntava cap al Sud per tancar més prompte el cercle del recorregut cap a la partida d’el Fenassa ja que el rellotge ho recomanava. Acabada la drecera i ja en direcció Est hem arribat a la collada on hi ha una construcció relativament gran que sembla un dipòsit. Continuant cap a l’esquerra de la pista hem fet cap al monumental Pi del Salt. Allà ens hem fet la fotografia de grup coberts per ses amples branques i des d’allà ja hem mamprés el camí de tornada per on hem pujat de matí al paratge del Salt. En arribar al cotxes ha hagut consens d’estimar els kilòmetres coberts en 15 i amb un desnivell acumulat de 430metres.
El restaurant el Reino de Gilet on ens han servit un apetitós dinar amb entrants i fideuà, ha servit de marc per a saludar al més veterà senderista en actiu, ara de baixa, Manolo Tórtola a qui li desitgem un prompte restabliment.
Una ràpida consulta de Rafel Cortés sobre les preferències d’autobús sobre els cotxes, ha resultat favorable per clamorosa aclamació.
Àlex Gomis