Descarrega’t el track

En la primera eixida del curs l’assistència ha sigut de cinquanta-nou assistents. Bon començament i bona marxa.

De camí, s’han anunciat les novetats organitzatives i de distribució de funcions, recordant Monedero pautes que redundaran en un millor funcionament del grup.

En el penúltim dia de l’estiu, hem arribat a Estubeny, poble de la Costera limítrof amb la Canal de Navarrés.

La ruta proposada per J. Vte. Pastor ha sigut fantàstica, apropiada i sorprenent.

Eixim a les 9.20 h, iniciant la visita a la Crebantada (o la Crabentà), declarada Paratge Natural Municipal. Està en la part baixa d’Estubeny, a la part a tocar amb el riu Sellent. Una meravella geològica i botànica. I senderista, amb la ruta condicionada amb baranes escalons de fusta. El tram és una delícia. Les roques de pedra toba, forma avencs, coves, estalactites, estalagmites i formes capricioses. És una verdor de selva espessa a base de lledoners, margallons, heures, així com cua de gat, timó, sajolida, etc.

Junt a una barana de fusta a l’esquerra, comencem la baixada, primer per un camí estret cimentat. Arribem a les 9.27 h a un punt on dos indicadors de fusta diuen “la Crabentà Paratge Natural“. Un al recte, per on anirem uns metres després i el de l’esquerra, el nostre, que baixa per sender protegit per barana. A la dreta, les parets de roca de forma capriciosa. A mà esquerra, la profunditat del Sellent i la vegetació exuberant. Arribem a la primera zona de coves, estalactites i estalagmites. Un tros de la senda està delimitada pulcrament per dos fileres de pedres.

La baixada passa per covetes, passos estrets i el final, vora riu. Camí a l’esquerra, (el camí de la Putaia, amb perdó), on trobem una colla treballant en el paratge.

Ara, a pujar per l’esquerra per un altre tram paregut i arribem al mateix punt (9.56 h), el dels indicadors de Paratge Natural.

Anem uns metres per la dreta i baixem a la font del Tio Marcelino.

Tornem amunt. Passem al costat del poble i perla dreta, amunt i amunt, primer junt a la carretera, després per la dreta, sempre per senda entre pins, a les 10.15 h passem del terme d’Estubeny al d’Anna, ara de la Canal de Navarrés.

A les 10.30 h arribem a un pla de la partida del Nero, una elevació que separa Estubeny d’Anna.

És un bon mirador sobre Estubeny. Una caseta de blocs i una taula de fusta. Lloc ideal per a esmorzar.

Després de la mitja hora, continuem, ara recorrent el pla del Nero. Les oliveres estan ben carregades d’unes olives a les que els queden mes i mig per a convertir-se en oli.

En una bifurcació, girem a l’esquerra, anant per una senda que té una baixada intensa però curta. Bifurcació i a la dreta, entre pins. Molta ombra. Tornem a estar en el camí de la Putaia.

Senda a l’esquerra. Tarongers a la dreta; pins a mà esquerra. Superem una tanca de ferro.

Un caminet baixa entre molts pins. A les 12 h, acabem junt a una caseta menuda. Allí desapareixen els pins. Darrere trobem una enorme màquina

abandonada i rovellada. Un objecte surrealista pel lloc on ha quedat abandonada. El seu ús més profitós serà fer de suport per a la foto de grup.

Tornem arrere. Pugem un bancal i a la dreta, al costat d’on s’ajunten el riu Sellent i el riu d’Anna.

Fem una volta, que puja i baixa al mateix punt d’adés. Però ara girem a la dreta passant per la casa de la Moleta, retolada “casa Sarrión” amb paeller enfront.

La senda puja entre pins i, a les 13.13 h, ve la baixada forta del dia. Baixar amb molt de compte: rostària i pedres soltes. Acaba junt a una pedrera.

Continuem pel camí del Terrer que ens deixa en Estubeny i en l’autobús a les 13.35 h.

Ara anem a dinar a Énguera al restaurant Los Arcos. Molt bé i bo.

En acabar, Monedero proclama que Pepe Sanchis ha superat hui els 7000 km. Arriba el primer del grup a la meritòria dignitat de Super Senderista. Una trajectòria impecable i envejable. Tot un rècord.

També que Xavier Beltrán ha superat els 1000 km, nou Cavaller Senderista.

La casa convida a licors i foto de grup a la porta del restaurant per a la posteritat.

La setmana que ve, tots al gran barranc del Resinero de Begís.

Josep Requena