Vicent Ibáñez i J. Ramon Domingo han proposat la marxa de hui. Hem caminat cinquanta-nou senderistes, amb bon treball previ de l’equip d’overboocking.
Durant l’anada en bus, J. Ramon i Vicent descriuen les dos variants A i B. Demanen que es decidisca l’alternativa a triar de cadascú, després de la valoració de les característiques de la A.
Des del punt d’aparcament d’Espadella, contemplem la silueta impressionant de la penya Saganta, que aguaita verticalment 445 m per damunt dels nostres caps.
Desde Espadella fins a la penya Saganta vàrem anar amb Teresa Casquel el 26/10/2005, camí d’Aiòder. La volta com la de hui la férem després el 13/2/2008 amb Pepe Benet i el 31/3/2010 amb Pepe Monedero.
Comencem a caminar uns metres per un carrer perifèric ascendent fins a uns pals dels senders sobre els que caminarem hui: el PR-314, el PR-386 i el GR-333. Són les 9.05 h i fem la foto del grup.
Com estava previst pels guies, des de l’inici fins a la font de la Piqueta anirem junts la A i la B.
Passem un tram temàtic curt, amb un pontet de fusta, baranes i escalons d’obra. Tornem a un camí que passa pel costat d’una gossera concorreguda. Allí la senda continua la pujada.
Anem per ombria en un dia núvol. Estem pujant junt al barranc de la Piqueta, seguint les marques de la circular del PR-314 i també de les del GR-333. El GR-333, circular Espadà-Millars, té 15 etapes i ara anem per la 9 Espadilla-Torrechiva.
A l’esquerra es veu la silueta del castell. Pujant pujant, comença a sobrar roba.
Arribem a la font de la Piqueta a les 9.55 h. Estem a 580 m. És el lloc per a l’esmorzar i per a dividir els dos grups. Després de la mitja hora, reprenem la marxa.
Els de la B seguiran per la dreta, encara amb les marques del GR-333 fins a Los Higuerales, a on l’abandonaran per la dreta, incorporant-se per un camí del PR-386 que, pujant i baixant, els tornaran a Espadella. Allí, seguiran pel tram final de la tornada de la A, buscant la senda que puja fins al castell. Bona pujada i bona baixada. El castell, d’origen musulmà, està en ruïnes. Queda un aljub, 40 m de mur i unes restes de la torre major. Tornaran per a on han pujat, es detindran en el mirador. Bona vista sobre este pintoresc poble blanc del Millars i arribaran a l’autobús, completant una bona ruta.
Els de la A, reprenent després de la divisió en la font de la Piqueta, seguiran senda amunt, per les marques del PR-314, que no deixaran durant tota la volta. Es puja per senda junt al barranc de la Piqueta. Arriben a un punt a 710 m. Baixen a la capçalera del barranc de la Carbonera i tornen a pujar uns 70 m fins arribar al Molló, fita del PR-314 que marca l’anada i tornada a la penya.
Per un tram en ascensió suau, anem per una senda entre lapiaz o rascler. D’eixes roques tallants, ens havien repartit unes fotos durant el viatge en bus. Per davant i en la vertical del grup, uns voltors fan unes voltes ben sincronitzades.
Arribem a la vora formidable de la penya Saganta a les 11.45 h. Les parets verticals de roca sobre el Millars són impressionants. Amb el Penyagolosa amb la seua testa enllumenada pel sol, tenim a Vallat i Fanzara a la dreta, Baix, Espadella i davant Toga I Argeleta.
Foto de grup i a tornar al Molló, al que arribem a les 12.10. Seguim la ruta i les marques del PR-314 per l’esquerra, baixant fins a Los Garroferales (terme d’Aiòder). Trobem un aljub ben construït amb pedra seca. La ruta gira a l’esquerra i ens incorporem a l’etapa d’Aiòder a Espadella del GR-333. Tornem a entrar en el terme d’Espadella.
La senda és bonica i té molt bon xafar. Passem per dos trams de plaques de roca plana. A la dreta i més de 150 m avall, es veu l’aigua sobre el llit del riu Pequeño. A l’esquerra, les parets de Saganta, a base d’estrats horitzontals de roca sedimentària. A les 13.30 h, ix per primera vegada el sol en tot el matí. Tornem a passar el barranc de la Carbonera i arribem a les 14 h al pal de pujada al castell. Mentre les campanes del rellotge del poble fan les dos campanades, els guies indiquen que el castell no l’anem a fer, perquè es faria massa tard per a dinar.
Seguim fins al mirador i al punt final de l’aparcament, al que arribem a les 14.05 h.
Anem a dinar al Alonso d’Onda.
A l’acabar, Rafa Cortés proclama la relació de les incorporacions que s’han produït recentment al grup, enriquint-lo i millorant-lo (si és que fóra possible, que ho és). La novetat més notable és que la presència de dones ha augmentat sobre un grup que erai continua sent anormalment desequilibrat en el gènere. Els noms que proclama Rafa, seguit per un càlid aplaudiment cas a cas, són:
Pepa López
Ana Gómez
Nieves Fernández
Magdalena Corral
Encarna Moya
Mercedes Alamar
José López
Francisco Martínez
Miguel Devís i
Gregorio Rodríguez
Foto de grup dels incorporats.
Hui, Enrique Valdeolivas ha completat els 2000 km. Barón Rojo.
Josep Requena