Hem anat a visitar el paratge de Las Chorreras del riu Cabriol a Enguídanos, Reserva Natural de la Biosfera declarada per l’UNESCO. I gràcies a Ricardo Valera, coneixedor de la zona (la seua).
L’autobús ix complet.
Quan estàvem arribant, Valera ha fet unes explicacions molt aclaridores sobre els detalls de la marxa.
L’autobús ha arribat a l’entrada de la central hidroelèctrica Lucas de Urquijo. Tant esta central com la que indica un cartell en un camí barrat per una barrera, la d’El Batanejo, aprofiten l’aigua del riu Guadazaón, gran riu servidor del Cabriol que naix en la part més alta de la Serranía de Cuenca i els Montes Universales, en concret en la serra de Valdemeca, en un rodalet a on, en un cercle de poc més d’un d’un quilòmetre de diàmetre, naixen el Tajo, el Guadalaviar (el Túria), el Xúquer i el Cabriol.
Comencem a caminar a les 9.20 h. El termòmetre marcava 12º C.
Per una carretera asfaltada a l’inici, passem el Guadazaón, les cases d’Iberdrola i una àrea de descans amb taules.
Entrem en senda, passant pel cadàver d’un flamant om molt esvelt. La senda baixa fent esses, protegits per baranes de fusta, al costat per fi del Cabriol.
Són les 9.40 h i comencem a poc a poc a pujar, remuntant el Cabriol i entrant en l’espectacular paratge de Las Chorreras. Al principi, hi ha unes formacions de roca que es diuen Los Picarchuelos. Passem la primera gran cascada, basses enormes, punts de roca i canyons impressionants.
Com que no es pot seguir vora l’aigua, pugem a una senda que va a un nivell un poc superior. La senda és bona i el paratge seguix regalant la vista. Parem a les 10.05 a esmorzar. Ho fem en 20 minuts. Seguim, un poc de trepada. Poca cosa i arribem a un camí. Veiem que a l’esquerra corren dos canals paral·lels. A les 11.13 h, ens acostem, per l’esquerra, riu amunt, a la pressa de Víllora. Una porta no deixa passar. Hi ha dos vehicles i operaris.
Tornem a la ruta pel camí. A les 11.22 h, tornem a girar a l’esquerra per a vore de prop l’embassament de Víllora. Un embassament modest de 5 ha de superfície. La cota de coronació és de 787 m, 137 m més alta que la de la teòrica de coronació de la pressa de Contreras.
Tornem al camí. Han sigut 10 minuts. Seguim el circuit. Ara anem a tornar riu Cabriol avall. En no res, en el camí ens trobem amb les primeres marques del PR-CU-53. Este PR ix i torna a Enguídanos, separant-se del riu per Las Hoyas, arriba al final de l’embassament de Víllora i torna a Enguídanos junt al Cabriol, ara per la nostra ruta. També s’incorpora allí el GR-66. Este GR té vora 600 km. Es diu: “Sendero Castellano-Manchego”. Comença en el límit entre Saragossa i Guadalajara, en Algar de Mesa, passa per la ciutat de Conca, per la serra a Víllora, Enguídanos, Villalpardo, seguix fins Albacete, serra d’Alcaraz i, per Nerpio, s’ajunta amb el GR-7.
Del camí passem a senda, poblada de vegetació i vistes, perquè anem a un nivell més alt que el riu. Tant és així que a les 11.45, a la dreta hi ha un mirador des del que es veu allà baix les cascades i parets de Las Chorreras. Enfront està el punt on hem esmorzat.
Tornem a la senda, que ara ve una baixada llarga de 100 m de desnivell. La fem en 10 minuts a bon pas. El final de la baixada aboca a un camí que està en La Junta. La Junta és el paratge de l’aiguabarreig, de la confluència del Guadazaón amb el Cabriol. Un poc més avall, pràcticament després de la confluència, hi ha un pla cimentat, a on Valera avançava que, de normal, mullant-se les botes, es passa el riu. Però hui no podia ser. L’aigua baixa, a part de tèrbola, amb molt de cabal i a gran velocitat pel pas.
Passem per una agrupació de cases en ruïnes i per un túnel de canyes.
A les 12.35 h arribem a un pal que indica per l’esquerra el traçat del PR-53 per Las Hoyas que hem dit.
Caminant junt al riu, acompanyats del GR-66 i del PR-53, prompte arribem a la pressa de la Lastra. Pressa d’un embassament que mai no va funcionar. Però ha aprofitat perquè es forme als seus peus, aigües amunt, una esplanada, que els del poble li diuen “La Playeta”, lloc de prendre el bany a l’estiu. Enfront, està el poble i, dalt, el castell sobre un penyal imponent.
A les 13 h passem el riu per un pont, a la banda del poble. Un pal indica, a part dels PR-53 i GR-66, un nou GR, el GR-64, anomenat “Vuelta a la Manchuela” que de moment va des de Mira-Enguídanos a Villalgordo del Júcar.
Pugem al poble, passem prop del bus, però bona part del grup va a visitar el castell. Passant pels carrers, que van indicant la ruta, la part final del carrer asfaltat deixa als peus del castell enfront d’una casa dita “vivienda tutelada” plena de rètols amb noms d’autoritats. Informa de que, a part de que fon construïda en cinc anys per l’alcalde i la seua corporació, que l’enllumenat del castell fon obra de l’enginyer Santos Evangelio Evangelio (sic).
Visitem el castell. Carregat d’història. Original de l’època almohade, punt estratègic de frontera entre la taifa de Toledo i la de València, d’importància defensiva durant l’expansió de les corones de Castella i Aragó, punt de batalla en la guerra de successió castellana entre l’hereva natural, Joana de Castella, dita La Beltraneja, i la germanastra de son pare i rei, Isabel, dita després la Catòlica. També fon escenari, el castell, de batalles en les guerres carlines, en el 1983. Després el castell fon abandonat, convertint-se el seu recinte interior en el cementeri del poble, que ja no ho és, evidentment.
Baixem del castell i acabem esta fabulosa marxa a les 13.40 h. Ara la temperatura és de 24º C.
En l’autobús, anem a dinar a Campillo d’Altobuey, al restaurant Falcon Crest. Dins no veiem a Angela Channing, però sí que degustem les cèlebres llentilles del Campillo.
Tornem, amb quinze dies de descans, per a passar del riu Cabriol al riu del Carbo.
Josep Requena