CRÒNICA EL TORMO – EL FIRE – MOLA DE CIRAT (10-6-2026)
Hem fet la penúltima eixida del curs. Una circular des de l’aldea d’El Tormo (Cirat), sensiblement la mateixa que vàrem fer el 10 d’octubre de 2010.
Seixanta-quatre participants.
La ruta d’enguany l’hem preparada entre Neus Fernández, Paco Martínez i jo. Com a novetat ha estat que la B faria una circular sense la Mola de Cirat i que la A faria la mola de forma circular.
Comencem a les 8.48, travessant en sentit horari pels carrers tranquils d’El Tormo. N’eixim per un camí cimentat que va per l’ombria de la muntanyeta de l’aldea. Anem davant l’opció A, guiats per Neus i per mi. Darrere venen els de la B guiats per Paco Martínez, ajudat per José Ramon Domingo.
Arribem a les 9.07 a un pal d’un SL descatalogat que anem a seguir en molts trams. Allí deixem a pista per un sender a l’esquerra que entra en la pinada. Comença una llarga pujada de 2,5 Km en què guanyarem un desnivell de 380 m. Tot per l’ombra, com serà la tònica del dia. A les 9.47 passem per una bifurcació de senders. Per l’esquerra, el corral del Fire. Per allí, fent una volta més àmplia, anàrem en 2010 i també quan férem la prospecció fa dos setmanes. Abandonàrem repetir, perquè la vegetació de la senda estava molt tancada. Així que en la bifurcació elegim l’opció de la dreta i amunt. Arribem a un camí i les restes d’un corral abandonat. Són les 10.10 i estem a 805 m.
Fem la parada de l’esmorzar. Mitja hora. Mentrestant van arribant els de la B, que pararan allí també a esmorzar.
El primer grup es posa en marxa. Per la dreta, segons com veníem. És un sender ample. Ruta ramadera, Camino Real de Aragón. La tendència és en baixada continuada. A ma dreta entre els arbres van obrint-se vistes de la cresta d’Espadà, la serra d’El Toro i la silueta perfecta de l’alt de Pina, que vàrem fer el passat 13 de maig.
Seguint la baixada, en un gir a l’esquerra, de sobte s’obri davant la Mola de Cirat i les seues parets occidentals. Completem la baixada, arribant a un encreuament de camins, a un coll a 629 m. Les 11.22.
El grup B arribarà a este punt, seguint per la pista de la dreta, que baixa fent llaços fins al Tormo i a l’autobús.
El grup A abandona allí mateix els camins, entrant en una senda que, per l’ombria de la mola, li farà una volta circular en sentit horari, pujant, en alguns trams, costeruts, fins a passar d’anar xafant terra i pedretes a estar en la cara superior de la mola que, encara que amb molta vegetació, és tota una coberta de roca calcària, pedres tallants per les que cal circular amb compte. Les 11.45.
El transit per les roques està molt ben marcat per pilonets de pedres. Arribem al punt més alt i occidental de la mola. Les 12.24. Estem a 803 m i junt a la paret vertical de la mola. Les vistes són espectaculars. Foto de grup.
Ara, a baixar. La baixada és intensa. Està marcada amb senyals SL. Molta pedreta solta. Anar amb compte. En 300 m baixarem més de 100 m.
Arribem a un camí. Les 12.45. Girem a la dreta. Estem a 689 m.
Als 10 minuts a la dreta tenim un forn de calç. A les 12.58, tornem a passar per eixe encreuament de camins. El coll a 629 m, per on els de la B han baixat al poble.
Per allí anem. Girem a l’esquerra, però contínuament anem abandonant el camí, tallant les seues llaçades per sendes que van per les travesses.
Acabem la baixada enfront de les muntanyeta d’El Tormo. Les 13.30. Girem a la dreta per a buscar la ruta per pista més directa per arribar a l’autobús on ens esperen els companys de la B.
Arriba el moment desitjat d’obrir les quatre neveres que atresoren 16 litrones i sis 0/0 ben fresques.
En bus, mitja hora de carretera per arribar al restaurant Alonso d’Onda. Ens serveixen a una velocitat espectacularment diligent.
La setmana que ve es tanca el curs amb una ruta pel Sender Ecològic de Calp.
Josep Requena
