CRÒNICA EL SALER – DEVESA (17-9-2025)
S’ha començat el curs senderista amb una ruta pel Parc Natural de la Devesa del Saler, coordinada i guiada per Miguel Devís, Mercedes Alamar, Encarna Moya i Paco Martínez. Han assistit cinquanta-dos senderistes. És el moment de les salutacions després de tres mesos i de conèixer nous companys.
Esta caminada, bona per a fer cama després de vacances, amb variants, la férem també en setembre de 2013 i 2021.
El punt d’inici ha sigut en el pàrquing de l’arrosseria Duna.
Anem a recórrer bona part de la Devesa de l’Albufera. La devesa té 10 km de longitud i, bàsicament del mar cap a l’interior, quatre ecosistemes: la platja, el primer cordó dunar, les mallades o depressions interdunars i les dunes fixes o segon cordó dunar, conegut com la pinada. La ruta, ben estudiada, la farem per la pinada, buscant al màxim l’ombra, i també per alguna mallada.
Comencem a caminar a les 9 i, de seguida, entrem en el primer dels itineraris temàtics del parc. L’itinerari dels Sentits, marcat en morat És curt, 300 m.
Ens incorporem a un traçat llarg, l’itinerari Paisatgístic, marcat en color carabassa. Va pel camí Vell de la Devesa. Passa per la dreta de mallades com la Redona o la de la Garrofera.
Anem pel costat d’eixes construccions, eixes finques que es feren abans de que es paralitzara el projecte de destruir El Saler. Travessem la mallada Llarga sobre travesses de fusta i arribem a un pont sobre la gola del Pujol, oberta en 1950.
Girem a la dreta per l’itinerari Històric de la Gola del Pujol. Seguint per la vora de la gola, arribem a les seues primeres comportes i el magnífic mirador de l’Albufera, eixe punt on es concentra la gent a l’última hora de la vesprada per a contemplar una inigualable posta de sol per l’horitzó de l’Albufera.
Allí ens fem foto de grup. Les 10.05.
Tornem cap a la pinada per a entrar en l’itinerari botànic, marcat en verd. Acaba prop de l’estany del Pujol. L’estany es va fer, aprofitant una gran mallada, en l’època de la bogeria destructora de la devesa. Allí es volia fer un quimèric port esportiu. Ara és zona d’anidament i observatori d’aus.
Seguim per una senda que coincideix una altra vegada amb el camí Vell de l’Albufera. Va paral·lela a un vial cimentat i passa per tram prou tancat de vegetació i bona ombra. Es veu interromput per l’horror d’una zona que va ser cremada per un incendi important. Els cadàvers de pins ennegrits fan feredat.
Girem a l’esquerra, passem el vial cimentat per un tronc travessat i anem directament cap al mar per la senda dels Carabiners. Arribem al casal de l’Esplai a les 10.50.
El casal, actualment remodelat i ampliat com a alberg municipal amb capacitat per a 54 persones, era una de les construccions de vigilància repartides per la nostra costa entre els segles XIX i XX.
A l’ombra de la seua rotunda façana i d’uns arbres enormes, parem mitja hora per a esmorzar.
Reprenem la tornada a les 11.20 h.
Ho farem per la mateixa ruta d’abans, però deixant la ruta botànica i històrica, per a buscar junt a l’estany, el pont de la gola. Tampoc no passarem per les travesses de la mallada Llarga, molt bona decisió de Miguel, anant junt a les construccions per una zona d’ombra i vegetació.
La part final, a una hora on el sol pegava i l’ombra era un tresor no sempre trobat, recorrem en sentit contrari el tram final del dia, arribant als cotxes a les 12.50 h, després d’haver fet 13 km i un desnivell acumulat que els experts han estimat en 30 m.
Uns setze companys acaben la jornada dinant en un restaurant de Pinedo.
La setmana que ve tenim ruta al pic de Ranera, puntuable per als VINT-I-CINC MILS.
Josep Requena
