Joaquim i Vicent Soler han oferit hui una bona ruta per la serra del Tejo, anant des d’El Rebollar al pico de Cárcama. Han assistit seixanta-nou companys.
El matí, fresc, com toca. Encara que ha quedat una vesprada quasi primaveral, per a estar com estem a Requena.
Comencem a caminar, agrupats en dos grups: A i B, segons lo que ha explicat Joaquim Soler.
Eixim de l’àrea de servei d’El Rebollar a les 8.20 h. Passem junt les extenses zones d’aparcament per a camions. Anem pel camí asfaltat que va a l’abaixador d’El Rebollar. Passem la línia de RENFE per un pont, continuant per camí de terra. I, a les 8.50 h, passem pel pont de l’AVE. Passen un parell de trens a tota pastilla.
El grup B, amb Joaquim, després del segon pont, girarà a l’esquerra pel camí de la Roja. S’acosten al pou de neu de neu de la casa del Carretero. Gran, cilíndric i en bon estat de conservació. Es troba enmig d’un camp i prop de les restes de la casa.
Abans d’arribar a las Casas de la Panoja, abandonen el camí per la dreta, pegant-li la volta per senda al Cabeza Gorda, passant per un collet. Baixent al costat del barranc de la Virgen, passen la línia de l’AVE en el pont del camí del Matutano (per a on tornaran els de l’A, també el pont de RENFE i acabar a l’àrea d’El Rebollar.
Els de l’A, amb Vicent, girem a la dreta al costat de la tanca del tren. Després a l’esquerra, abandonem la proximitat de les vies. Anem per camins estrets i amples, primer pujant a poc a poc, començant a pujar més decididament a les 9.25 h.
Un camí passa entre els camps de Las Rochas, canviant a una senda que va per la vora esquerra dels camps de la Casilla de Cárcel. A les 10 h, serà el punt comú al de tornada. A partir d’ací, anirem i tornarem al pic per la mateixa ruta.
La pujada és constant. En cinc minuts parem a esmorzar en un lloc amb un panorama ampli i clar. A les 10.30 h, reprenem la marxa. Encarem la pujada final, seguint el track, per una zona de traçat incert, en la què s’ha de buscar la ruta òptima. Procurem anar en fila, salvant impediments.
A les 11.10 h, estem en el Cerro de Cárcama, a 1167 m. Per la vessant nord-est, molt vertical, a baix corre el camí del Matutano. Allí tot són tot alineacions ibèriques molt paralel·les. El primer conjunt, el nostre, forma part de la serra d’El Tejo. Hi ha al costat el Burgal.
Per la cresta, o per on els clars de la vegetació ho faciliten, arribem al pic de Cárcama. Les 11.45 h. Estem a 1174 m. Tots els que ho hem fet, puntuem per als VINT-I-CINC MILS. Foto de grup.
Uns moments per a gaudir de les vistes en un dia modèlicament clar i en què no ha fet el vent previst. Als nostres peus, el corral de Cárcama.
Cal tornar, desfent el camí, ara de baixada. Els trams de roca resulten molt més còmodes que els de pedra solta. A poc a poc, arribem al punt de l’esmorzar i, girant a la dreta, ara per senda clara, acudim al punt comú de les 10 h de la pujada. Ara són les 12.50 h.
Després d’una parada de reagrupament, passem per l’altra vora dels camps de la Casilla de Cárcel, anant un tram per una senda entre pins. Arribem a un caminet, que acaba en el camí ample del Matutano. Un poc després, el deixem per l’esquerra per un camí més estret que baixa directe i perpendicular a la línia de l’AVE. Girem a la dreta, passant la rambla del Pilar. Un pont que salva les vies de l’AVE i, de seguida, el pont de RENFE.
A la dreta i acabem en l’aparcament d’El Rebollar. Final de ruta a les 13.45 h.
A dinar al Pilar de Bunyol. Perfecte com sempre.
Hui, Paco Bonmatí ha completat els CINQUANTA-MILS I Pedro Gamarra, els VINT-I-CINC MILS.
Josep Requena