CRÒNICA EL REBOLLAR – MATUTANO – BARRANC DE VILLATEJAS (10-12-2025)
Hui Amèlia ha guiat una ruta circular des del Rebollar, passant pel Matutano.
Han assistit seixanta-cinc senderistes en un matí al principi fresc, però que de seguida ha quedat un oratge fantàstic.
Comencem a caminar a les 8.50. Passem la línea convencional de RENFE, que està totalment destrossada per la Dana i que actualment estan reconstruint. Molta maquinària i mitjans treballant.
Passant junt a vinyes molt ben emparrades i una caseta de caçadors, travessem per dalt la línea del AVE. Girem a la dreta junt a ella. De seguida abandonem la via, anant de pujada cap al nord per una senda entre pinets rebrotats.
Eixa senda, a les 9.50 ens deixa en el camí del Matutano. Allí, Amèlia fa una explicació de les alternatives de hui.
Seguim per eixa pista, que ha sigut ampliada i condicionada amb motiu de les obres posteriors a la dana.
Arribem al Matutano a les 10.25, on parem la mitja hora per esmorzar.
El Matutano és un dels trenta-quatre caserius de Requena. No farà quaranta anys estava habitat per dotze famílies. Actualment ve la gent en caps de setmana, estiu i festes. En cada pasqua monten ací una bona festassa. Porten a la Milagrosa en romeria des de la capelleta fins a la carrasca mil·lenària per on després passarem. Ens fem la foto de grup en la plaça de l’aldea, retolada com a plaça de Mirella Pérez Lara, nom de la reina de les festes passades.
Reprenem a les 11. A 800 m està la magnífica carrasca mil·lenària, motiu de moltes fotos. Les 11.15. Estem en el collado de Villatejas, punt que separa el terme de Requena del de Set Aigües.
Ací es separaran els grups A i B.
El grup B seguirà per la pista de baixada cap al sud, passarà junt a la torre del telègraf i acabarà en el punt d’inici.
El grup A, des del coll, entra en terme de Set Aigües. Anem de baixada per una senda molt estreta i erosionada, a vegades entre matollar. Acaba en el llit del barranc de Villatejas. Són les 11.35.
Ara comença el tram singular de hui: recórrer 1100 m pel barranc, molt visiblement marcat per la dana. Roques amuntonades, pins tombats, branques. Però sempre molt fàcil de anar per passos a vegades plans, d’altres salvant roques grosses. Però preciós.
(El barranc de Villatejas aboca sobre la rambla del Quixal, a la que fa que no tornem. Del Quixal al Mijares i, finalment, a Forata).
Abandonem el barranc per la dreta. Les 12.10. Bona pujada que deixa en una pista. Per ací han baixat els de la B des de la carrasca. El camí passa per la dreta de la torre del telègraf del Rebollar. Esta torre forma part del sistema de comunicacions òptic entre Madrid i València, que va funcionar en el XIX. La línea tenia 30 torres. L’anterior, la de Requena, en la que estigérem en desembre del 2024. La següent, la de Bunyol, en la que estiguérem en desembre de 2012.
Passada eixa zona alta, l’Atalaya del Lobo, el camí gira definitivament cap al sud, primer entre vegetació, al final entre vinyes. Passem per baix de l’AVE, travessem la plataforma en reconstrucció de RENFE i, en arribar junt a la Casa de la Venta del Rebollar, girem definitivament a la dreta junt a l’A-3 i acabem a les 13.15. El xòfer acudeix puntualment a recollir-nos.
Anem a dinar a la Venta del Pilar de Bunyol. Ens acoplen en un menjador concorregut. Al final, Pepe L. Tortosa agraeix que ens ho hagen arreglat bé.
Hui, Ramon Campos ha convidat pels 7000 km super senderista i Ximo G. de Membrillera, 5000 km gran senderista. L’enhorabona als dos.
I la setmana que ve, última ruta de l’any i dinar de Nadal del grup.
Josep Requena
