La ruta dels estrets del riu Ebrón sabíem que era un bombonet. La férem en març de 2003, en juny de 2007, amb Teresa Casquel (que va ser de sentit aigües avall des de prop de Tormón fins al Cuervo) i el 25 de maig de 2014, guiada per Conxa Campos i Pepe Benet, en un recorregut igual al de hui. És recórrer el sender d’Aragó SL – TE 1.
Bona assistència, com sempre. Cinquanta-nou. Els guies: Rafa Sáez i Pepe Benet, que expliquen en el bus que formarem un grup A que eixirà davant i farà el recorregut complet i el grup B, que arribarà al pont de la Fonseca.
Després de descendir des de la Plana d’Utiel – Requena a la fondària del Racó d’Ademús, aparquem just davant del restaurant a on dinarem. Allí hi ha una àrea de descans allí mateix.
La primera expedició, la A, comença a caminar a les 9.25 h. Al principi és caminar per l’asfalt de la carretera d’Alobras. L’abandonem per un camí de terra a la dreta. Passem per un pàrquing reduït. Un gran bassal l’evitem per un by-pass. De seguida apareixen les primeres parets de roca al costat de la dreta de la ruta. Hem passat pel primer pont de fusta. Un cartell informa que la fusta morta junt al riu és una font de vida natural. A l’esquerra marca un mirador. Hi ha taules i bancs. Són les 10 h, però hem de seguir avant. Massa prompte per a l’esmorzar.
Passem un pont d’esquerra dreta, anem junt a una séquia i trobem la primera pujada i baixada. És una roca junt a la paret que té escales de fusta i barana horitzontal en el pla de dalt. I baixem. Passem a l’altra part. Caminem per la senda com podem. L’aigua està enmig. Trobem un exemplar de savina centenària al costat. Després, una formació de lloses de roca partides verticalment. Les 10.13 h.
Ara ve el primer pas junt a la paret a la dreta en què hem de passar per unes plaques metàl·liques quadrades empotrades i sobre l’aigua. Una corda assegura un pas molt junt a la paret. La tònica sonora de la major part de la jornada serà la dolça remor de l’aigua.
Passem per una àrea de descans. Hi ha taula a dreta i baix a l’esquerra junt al riu. Un pal indica ruta a l’esquerra a Alobras. Hi ha una gran balma.
Entrem en l’estret. L’aigua està molt neta, color blau turquesa. En el fons del riu hi ha com uns bulbs. Anem passant una gimcana de pedres sobre l’aigua, escales i passarel·les metàl·liques sobre l’aigua.
Eixim del primer estret, passant dos ponts i, en una zona àmplia, esmorzem des de les 10.40 h fins a les 11.15 h.
Ara, toca pujar en ziga-zaga, arribant al pont natural de la Fonseca. Les 11.36 h. És una paret natural, sobre la que l’aigua ha foradat la part dèbil de baix, quedant dalt, providencialment, un estrat de roca que conforma el pont. L’any 2014 un grupet baixàrem als peus del pont, però hui hem declinat fer eixa aventura.
Just ací serà a on arribarà el grup B, que haurà fet tot el recorregut descrit, però uns minuts per darrere. Ací desfaran el camí i tornaran al Cuervo.
Els del grup A, que acabem de passar la Fonseca, pugem per unes escales de roca i fusta que pugen i baixen. A les 12.07 h, arribem a un bon mirador. Ha sigut la pujada més dura i el punt més alt del dia. Estem a 1120 m. Foto de grup A. El riu està 100 m avall. S’aprecia un congost molt estret per on passa l’Ebrón.
Baixem fins al nivell del riu en uns prats bonics. Arribem a unes primeres ruïnes. Arbres monumentals. Una paret de carreus seria la que faria elevar el nivell de l’aigua per a fer funcionar el molí fariner. Està en un estat que demana restauració.
La part final és encantadora. L’aigua corre lentament sobre un llit que s’ha eixamplat, fent escaletes d’uns 20 cm de caiguda. Un pas últim amb corda i paret deixa en l’extraordinari paratge de la cascada de Calicanto. L’aigua cau des de 20 m per una paret multicolor, on predomina el verd intens de la molsa. Són les 12.40 h.
Ara s’ha de tornar a El Cuervo. Eixim de la zona del molí i per un camí, que prompte abandonem per una senda, anem pujant fins un pal indicador que ofereix tornar al Cuervo per la dreta en 2 h i 25 min, o per l’esquerra, en 2 h i 20 min. L’opció és a l’esquerra. Baixar. Tornem a estar en el pont de la Fonseca. Són les 13.15 h. Punt comú d’adés.
A partir d’ací, serà tornar a passar pels estrets, ponts, escales i senders coneguts de l’anada, per arribar a El Cuervo a les 14.45 h.
A dinar al Chiringuito Los Chorros, que el tenim allí mateix.
Els companys de la B estan acabant el primer plat. Els que acabem d’arribar ens posem o bé en una taula fora en la terrassa, a l’ombra i acompanyats pel soroll de l’aigua de la font de Los Chorros, o bé en taula en l’interior al costat de l’altra taula.
En acabar, Pepe L. Tortosa proclama que Elias Rallo hui ha completat (vaig a posar-ho en lletra, majúscula i negreta) NOU-MIL KILÒMETRES. Un orgull i un referent per a tots.
Foto de grup junt a la font i a caseta.
Josep Requena