La primera eixida de l’any ha sigut una circular des d’Onil per a pujar al pic del Reconco. L’han preparada Ximo i Vicent Soler. Cinquanta-tres assistents: quaranta-set d’AGMT i sis del nostre grup de senderisme agermanat d’Alcoi: Mari, Manoli, Marisa, Carmina, Susi i el seu home, Miguel.
Comencem a caminar al costat del pavelló poliesportiu d’Onil a les 8.50 h. Ha eixit un dia fantàstic i així es mantindrà.
Uns pocs carrers per a eixir del poble, passant pel Pouet de la Neu, una construcció impecable que mostra la passada indústria de la neu de la zona.
En acabar d’anar pels carrers, ve una primera pujada curta i forta, que passa junt a una creu gran i blanca de formigó. Per senda costeruda, travessem un camí a les 9.30 h.
Eixe punt era el que els guies tenien pensat per a esmorzar i fer allí la divisió de les alternatives A i B. Es considera que és encara prompte per a fer la parada de l’entrepà. Per eixe motiu, les nostres amigues Todoterreno, elles sempre tan detallistes, no poden convidar-nos a mistela i pastetes. Els ho agraïm com si ho hagueren fet i els demanem disculpes.
Allí mateix, fem la foto de grup. Al grup B anirà per l’esquerra seguint un camí que passa per la casa de Peis, la cova de Santa Quitéria, els Castellets d’Evarist. Almorzen i, per senda ascendent, arriben a les restes de la casa de la Mare de Déu de les Neus, en el collado de Fondalbres. Allí, inicien el sender botànic que, en ascensió, pugen al pic del Reconco, passant per les penyes de la Buitrera. Eixa part, des del coll, el faran també els del grup A, al que ara tornem.
El grup principal ha estat en la foto de grup a les 9.30 h. Comença una senda ascendent. Van a pujar a la cresta de la serra del Reconco. Cal dir que per eixa rodalia de la serra hi han una sèrie de senders dels que es conserven algunes marques, encara que no estan mantinguts. Coincidirem en trams amb els PR-88, 89, 90 i 55.
Arribem a la cresta de la serra a les 9.50 h. Però ara la senda fa un gir brusc a l’esquerra. Ve una bona pujada. El pendent fa un poc de descans, les 10.10 h. Moment apropiat per a fer la parada de l’esmorzar, de cara al Maigmó, i la foia de Castalla. La mitja hora.
Tornem amb forces reposades, perque la muntada continua, per a arribar al primer punt alt del dia. A 1131 m, a les 10.45 h.
Com anem per la cresta, baixem i pugem, ara a 1134 m.. Després de pasar-ne un parell més, en l’ultima elevació, entrem en la ratlla del termes de Castalla i Onil, a les 11.03 h.
Ara ve una bona baixada per senda pedregosa que ens deixa al costat de les restes de la casa de la Mare de Déu de les Neus i el collado de Fondalbres, a 1022 m i les 11.17 h, per allí on havien passat adés els companys de la B.
Iniciem la pujada pel sender botànic. En pujada suau però constant, hi han cartells informatius de la riquesa botànica de la zona.
De cara a les antenes del pic, passem pel punt elevat de les penyes de la Buitrera. Roques verticals i llises. A mitja altura i ha una placa amb una inscripció signada per Miguel Sempere. La senda té un tram de descans i una última pujada, acabant el sender botànic en un camí cimentat que, en pocs metres culmina l’ascensió al pic del Reconco, de 1206 m. Allí esperen els companys de l’altra alternativa, que havien anat per davant. Són les 12.04 h. Moment de descans, de fer-se fotos en el vèrtex geodèsic, vore el paisatge i fer una segona foto de grup. Puntuem per als VINT-I-CINC MILS.
Com que els guies es preocupen per complir l’horari, iniciem la davallada per una senda que baixa per la part oposada a per on s’ha pujat.
Eixa senda li pega la volta al pic per baix, per la part sud, tornant al collado de Fondalbres, al que arribem a les 13.12 h. Tornem a passar per les restes de la casa gran. I ve una bifurcació de tres sendes. Les dos de l’esquerra són per on hem vingut els A i els B.
Un camí estret al principi ens deixa en una senda que, sempre de baixada, unes vegades més forta i incòmoda; d’altres, més suau. Uns trams llargs per terreny amb poca vegetació. Uns altres amb pins. Es veu allà lluny Onil i el seu gran polígon industrial. La senda va paral·lela al barranc del Tormo.
Passem per una zona de roques altes. Les 13.48 h. A l’altra part del barranc, uns caseta antiga, que podria ser un molí abandonat.
Acabem entre uns camps, un salt a un camí i arribem a la gasolinera on espera l’autobús. Fí de la marxa. Les 14.05 h.
Canvi de roba i de calcer i anem a l’altra punta del poble, on estan els cotxes de les nostres amigues.
Ai, però ens trobem amb una dificultat: l’avinguda de la Costitució és de direcció única i el gran autobús de Toni acaba passant per la porta del magnífic palau gotico-renaixentista iniciat el 1539 pes senyor Ramon de Vilanova i Rocafull, que, més avant, Felip el Gran atorgà al creat marquesat de Dos Aigües. En eixe palau, dit així, del Marqués de Dos Aigües, està ara l’Ajuntament d’Onil i està ara també un problema gros per a Toni.Per un cantó ha de girar l’autobús i un camionet horriblement aparcat impedix la maniobra. S’ha de traure tota la perícia del xofer i la imaginació per a obrir-se pas negociant un parell de pilons de ferro que impossibilitaven que haguérem dinat.
A dinar arribem (els cinquanta-tres caminants i l’esforçat Toni) al restaurant del poliesportiu d’Ibi.
Amb la bona marxa de hui, Joaquin Fdez. Pedrón ha superat els 2000 km, un nou Barón Rojo i Santiago Vandellós ha superat els CINQUANTAMILS.
Josep Requena