Marxa circular des d’Ibi al Menejador, molt ben preparada per Ximo Soler. Com és pràcticament llei, un altre dimecres que no ha plogut. Cinquanta-un senderistes a l’autobús. Ibi, poble de joguines, gelats i enfarinats, també té en el seu terme unes meravelles que Ximo ens ha mostrat: molins, muntanyes, paisatge i pous de neu.
Dels afores del poble, eixim a les 8.50 h. De la carretera entrem per la dreta al fantàstic barranc dels Molins. Encaixonat entre parets verticals, l’aigua que brolla tot l’any, a través d’una antiga obra d’enginyeria, una séquia que passa els obstacles de manera admirable, ha fet moure un rosari de molins fariners i paperers. Queda sencer el primer que trobem, el molí de Llapissera. Funcionà des del 1830 fins al 1860. Com tots, se l’ha conegut per altres noms: molí Nou, de Sac o de les Juntes. Anem junt a la séquia, que va passant d’una part del barranc a l’altra successivament a través de ponts antics. De seguida, el molí del Vicari, que funcionà des del 1533 fins a mitjans del segle XX. Altres noms, molí segon del Barranc, de l’Estudiant, de les Heures o de Sac.
A mà esquerra, sobre el barranc i dalt d’un pujol, el castell Vell, de construcció almohade. A la dreta, un cartell remet a una zona d’escalada. Les parets verticals estan allí mateix. Hi ha més avant una segona zona d’escalada. Han equipat amb rappel i tirolina perquè es puga practicar sense exigència física o tècnica en família. Per l’altra part del barranc, baixen dos ciclistes BTT.
Nosaltres, junt a la séquia i per la senda, passem pel molí de la Tia Roseta. Funcionà des del 1534 fins al 1588, donant temps a que primer fóra molí draper i després, fariner. Altres noms: el Tercer del Barranc, del Tendre o del Curt. L’entorn és molt ric en vegetació i arbres magnífics. Després passem junt a les ruïnes del molí de la Penya. Molt antic, funcionà del 1511 al 1931. També, molí de Mariota o de Corbí.
Passem a l’altra part del barranc. La séquia va encaixada en la roca, excavada pulcrament. A mà dreta l’aigua entra en la muntanya en el túnel d’Alcavó de Santa Maria (“alcavó”: tram subterrani d’una séquia). Un poc més avant, trobem l’Alcavó Nou, lloc d’on brolla l’aigua de la séquia de la font de Santa Maria. Al costat, una construcció recent i modesta de pedra, retolada amb “1960”.
Passant pel racó d’Almarrà, amb àrea recreativa , per fi, les restes del molí de Petuta o molí d’en Pasqual, del 1540 al 1871.
Seguim per una senda ascendent a la dreta, entre pins en el barranc de la Cambrera, també amb molta vegetació i pins mitjans. A les 9.44 h, un indicador marca a la dreta el PR-127, que va cap al mas de Foiaderes. Per eixe sender aniran els de la B, encara que ens acompanyaran un poc més per la variant PR-127.1, que acaba en el molí Nou del Barber. Eixe punt coincidix amb la delimitació del Parc Natural de Carrascar de la Font Roja. De 2450 ha, el parc està entre els termes d’Alcoi i Ibi. Ximo havia fet els tràmits necessaris per al permís perquè un grup poguera transitar per dins del parc. A les 10 h, trobem una bifurcació de sendes. Per la de l’esquerra continua amunt el PR-127.1. Nosaltres, en un tram de senda sense marques, anem per la de la dreta, també costera amunt, fins que a les 10.14 h, trobem un camí i les marques del PR-26. Parem mitja hora a esmorzar. És el punt de divisió previst per Ximo. Els del grup B baixaran per la dreta un tram curt del PR-26 fins a trobar el PR-127 en el mas de les Foiadoretes, eixe que no havíem agafat abans. Giraran a mà esquerra, passaran pel mas de les Foiaderes, anant al mas del Canyo Nou (11.42 h). Per allí baixarà el grup A després. Als del B encara els queda pujar a vore el Pou de Neu del Canyo, perfectament restaurat per la F.V.M. Després de la pujada, el PR 127 baixa a Ibi per l’ermita de Sant Pasqual, però ells tornen al mas del Canyo Nou. Tot és seguir ara el PR-26, arribant a Ibi a les 13.40 h.
Tornem al grup principal, que després de l’esmorzar i de la divisió, seguix camí amunt i pel PR-26 fins arribar a una plaça on està el mas de Tetuan. El mas, que el coneixem del GR-7 és del segle XIX i està al terme d’Alcoi. Un mas que s’autoabastia, ja que tenia granja, estables, almàssera, forn i ermita.
Allí trobem un grup de l’ESO de l’Enric Valor del Campello. Fem una concorreguda foto de grup intergeneracional (11.05 h).
Per una senda estreta i rectilínia, el nostre grup mamprén l’ascensió. Se senten de baix comentaris d’admiració dels escolars, de com un grup d’una edat tan avançada poguera muntar amb tanta agilitat.
Arribem a la cresta de la serra i continuem muntat fins a la Teixereta, elevació de 1340 m que té una rosa dels vents, una creu de ferro, un gran molló de pedres i una caseta d’acer de signatures. Les 11.30 h. Seguim per senda entre roques i baixem a la cava de Coloma, que està sobre el camí del Menejador. Allí tornen a estar els xiquets del Campello.
Camí amunt, arribem a un dipòsit d’aigua. El camí es remata cimentat, però anem directament per senda a la casa del forestal. Al costat, sobre un mirador sobre el Santuari, fem una altra foto de grup.
Només queda acabar de pujar un poc i arribar al vèrtex del Menejador (1352 m). El pedestal és molt alt. Això no lleva que els spidermans de sempre culminen l’altura.
Tornem a la casa del forestal. Un cartell enumera la gran quantitat de pics que es dibuixen sobre l’horitzó.
Ara, el PR-26 aniria del dipòsit i el Pou de Neu de Sirvent, però anem directament a visitar les simes del Simarro, un gran avenc on uns del Centre Excursionista d’Alcoi van estar 500 hores en el juliol del 1965.
Baixem un poc més, fins retrobar-nos amb el PR-26, que ja no deixarem. Estem en la capçalera del barranc de Foiaderes.
Encara queda una pujada. Ens trobem amb el Pou de Neu del Simarro, el més gran de la geografia valenciana, amb una capacitat de 2700 m3. Rematem la pujada i, només començar a baixar visitem el Pou de Neu del Canyo, en el que havien estat els del B una hora abans. També, sempre de baixada, passem pel mas del Canyo Nou i la bifurcació a la dreta del PR-127, la dels B.
PR-26 avall, una senda a la dreta abandona el camí, just on acaba el Parc Natural. Per zona de pedres i roques, una bona senda, sempre de cara a Ibi i al Despenyador, ens deixa en l’autobús a les 14.10 h.
A dinar al restaurant del poliesportiu d’Ibi.
De tornada a casa, Mariano informa del viatge d’enguany. Portats pel guia turístic habitual, es visitarà Sant Petersburg i Moscou.
Josep Requena