En un dia primaveral, per no dir d’estiu, Pastor ha portat la marxa des de l’aldea d’Hortunas (Requena), fent un recorregut molt agradable i plàcid pel riu Magre i el seu canyó. Hui hem assistit 53 senderistes.
Només eixir de la població, passem el riu sobre unes pedres grans. Aigües amunt, primer per Las Viñas Viejas, comença a apreciar-se el paisatge fluvial encaixat entre parets que anticipen la part més vistent del canyó.
En pla, el riu enmig i pinades a dreta i esquerra. Parets de roca que comencen a aguaitar.
Passem per una casa gran restaurada i ben emblanquinada. És el molí de Marina. Inicialment es deia el molí del Templado (era propietat d’una família de Requena coneguda com Los Templaos). Després canvià de propietat. Marina era la senyora. A part de molí, alimentat per una séquia captada en el primer assut d’Hortunas, la casa s’amplià com a casa de descans. El molí deixà de funcionar, però es cultivaven les terres. Després eixos camps els han transformat en xoperes. L’última restauració és del 1958.
Del nivell del riu pugem com podem al camí de El Molino de Marina. Junt a l’assut on es capta la séquia fem la foto de grup. Molta vegetació de ribera. Un poc més avant, parem a esmorzar (de les 10.15 a les 10.45 h).
Seguim un poc més pel camí, que abandonem per la dreta, baixant junt al riu. Enfront, parets de roca vertical de diverses tonalitats. Passem junt a unes parets de roca en extra-plom.
Acabem de passar pel punt previst per a fer el circuit «normal», encara que seguim avant passant per una zona on han caigut moltes pedres i roques grans, que hem de passar.
Per un camí planer, arribem junt a un arbre d’una soca monumental. Allí Pastor informa de que qui vullga pot continuar riu amunt fins al segon assut d’Hortunas. Eixe assut capta l’aigua d’una séquia que va superficial per un tub de fibrociment de 20 mm Ǿ. El grup dels «exploradors» arriba, després de 1,5 km a l’assut. Passem a l’altra part i foto.
Dilema, o tornar per on hem vingut o fer una pujada molt forta per un traçat dur i incert, encara que Pastor coneixia un track de Casiaventurilla.
Dos companys i una companya opten per tornar. Com que no identifiquen clarament el punt per on ha anat el grup principal, el del guia, seguixen riu avall pel mateixos passos de l’anada, obtenint la recompensa d’una cerveseta en una taula a la porta de la llar de jubilats.
Tretze «exploradors-aventurers» se l’enfilen amunt. Pujada costeruda, pedregosa i poblada de vegetació, encara que bonament es va passant per alguna cosa que recorda remotament a una senda. L’esforç ha valgut la pena. S’han remuntat 190 m de desnivell en 800 m.
Arribem a un camí que ve de La Serratilla. Prop, un vèrtex geodèsic. Nosaltres a l’esquerra. Després passem a una senda formada per les rodades de motos i btt. La senda s’acosta a un mirador molt prop del riu. Estem sobre la zona de les roques caigudes.
Ara, la senda baixa molt fins arribar al barranc de Montenegro a les 12.52 h.
Per allí ha passat el grup principal, camí de El Molino de Marina amunt, després de vore un molló blanc cònic.
El camí passa a senda. Un poc de pujada, passa entre vinyes. La senda va a caminet i després hi han una série de bifurcacions. El grup principal, que va davant va per un camí per la solana de El Contadero, que va a parar a un mirador sobre el riu i el molí de Marina (13 h). Al final pel camí Viejo de Hortunas a Requena, arriben a l’aldea.
Un poc abans d’arribar, s’ajunten amb els tretze que venien per darrere. Entre que han apretat el pas i que han fet un recorregut per camins més directes, un poc abans d’Hortunas s’han ajuntat amb els de davant.
Arribem a Hortunas a les 14.05 h, mirant, no sense enveja sana (?) als tres de les cervesetes.
Anem a dinar al restaurant Alejo de Requena, al costat de l’estació.
En acabar un dinar ben complit, Salva Cervera i Ricardo Mir conviden a moscatell i bombons pels seus CINQUANTA-MILS i VINT-I-CINC MILS, respectius.
Arribem a València a bona hora.
Josep Requena