S’ha acabat el curs. Una gran marxa marítima en un paratge únic: els penya-segats de Benitatxell i visita a tres cales. Tan atractiva perspectiva ha atret a seixanta-set participants. Autobús ple i tres cotxes particulars.
Arribant, en l’autobús, el guia, J. Vte. Pastor ha explicat el pla: com figurava en la convocatòria, tan ben detallada, anàvem a visitar tres cales, la de Llebeig, la dels Testos i la del Moraig. L’autobús es quedaria en el centre en un traçat en forma de forca de tres pues. Es podien oferir quatre alternatives: A,B,C i X.. Pastor ha tornat a detallar-les, remarcant el caràcter galàctic de la baixada a la cala dels Testos.
Arribem al punt central, on es quedaria tot el matí l’autobús. Allí acudixen també els cotxes.
Només baixar, comprovem dos coses: que el dia anava a ser de ple estiu i que es pot fer un urbanisme infame que altere greu i irremeiablement uns dels paratges marítims valencians més espectaculars.
El primer objectiu és anar a la cala de Llebeig seguint part del sender local SL-50. Comencem a caminar a les 9.40 h per un tram de carretera (la que va cap a l’horrible Urbanització El Cim del Sol), però l’abandonem de seguida per una senda per l’esquerra. Un pal senyala a la cala del Moraig i el barranc de la Viuda, que va cap a Moraira. En pujar un poc, la senda es fa un poc més ampla. Passem per dalt de la cala del Moraig i per baix de les construccions fetes a la vora mateix del tallat.
Anem a fer un tram de senda sensiblement horitzontal. A l’esquerra i molt avall, la mar; a mà dreta la paret vertical de roca dels penya-segats, paret que anirà prenent temperatura conforme avance el dia.
La senda passa de seguida junt a una primera cova, la de les Morretes. Les que passarem són balmes naturals en les que l’home ha fet un abric natural de pedra seca. Les parets que venen estan en extraplom i tenen les formes més capricioses que es puguen imaginar. Sis minuts més i està la cova de Domingo l’Albiar.
En passar junt a l’illot dels Pegats, a les 10.10 h, arribem a la cova de Pepet del Morret. Allí hi ha un racó amb molta vegetació i ombra que proporciona un túnel format per roques grans caigudes. Lloc ideal per a esmorzar. Trenta-cinc minuts.
Reprenem la caminada una altra vegada al sol, deixant passar gentilment un grupet de caminats holandesos.
Als 10 minuts, arribem a una revolta, final d’un barranc vertical. Ombra. Observem un escenari format per una gran agrupació de pilots de pedres. Pareixen exvots o de caràcter místico-esotèric.
A les 10.50 h, acaba l’horitzontalitat. A la vista, la baixada pronunciada a la cala de Llebeig (o simplement la Cala). Allí mateix, la cova del Morro del Bou. Uns quants fem la baixada a la Cala. Xicoteta i de pedres, té unes barraques i barques abandonades. A la dreta, seguix el SL-50, pujant pels barrancs de la Cala i de la Viuda, camí de Moraira.
Tornem a pujar per on hem baixat i desfem el camí de la senda dels penya-segats i de les coves. Les parets de roca reflectixen el sol. Tornem a passar per dalt de la cala del Moraig. S’aprecien bé els Pegats Alts, una gran llesca vertical separada que forma la falla del Moraig.
Arribem a l’autobús a les 11.40 h. Els de la B se’n van directament a la cala del Moraig baixant per un accés asfaltat. Està ple de cotxes aparcats. L’embragatge del cotxe que ha acabat el dia de platja i vol tornar carretera amunt patina cosa bona.
Arriben a la agradable platja de la cala del Moraig. Només arribar a la cota zero, està la cova del Moraig. Lloc d’entrada per a submarinistes. Es pot visitar per dins. Un trespol foradat i uns arcs que emmarquen la mar. També es pot pujar per una senda a la part de dalt, passant junt al tallat de la falla del Moraig que separa els Pegats Alts. La cova té una vista zenital pel forat superior.
Moment de platja, de bany i de cerveseta en el bar de la cala.
Al mateix temps, un grup de dotze “tarzans” va a la cala dels Testos.
Baixa, primer per escala d’obra, al barranc de l’Infern. De pas costerut i rocallós, encara que transitable, dóna accés al primer tram equipat amb corda. Una primera maroma de nucs ben ancorada permet anar baixant d’un en un en una primera tirada prou vertical d’uns 25 m d’altura. Entrem en calor i superem la primera prova.
Després, un segon tram de corda com l’anterior, encara que més vertical. El tercer és el pitjor, ja que, a part de més vertical, estar la roca més llisa, té els últims 8 m on t’has de desplaçar acrobàticament cap a l’esquerra per tal d’adaptar-se a la forma de la canal. Fantàstic.
De seguida arribem a la cala dels Testos, ocupada per sis persones que han arribat navegant. Nosaltres a prendre el bany. Àlex, últim a arribar, se’n va com un possés cara a l’aigua. Protegit per Neptú o Posidó, emula David Meca fent-se, via marítima, la llarga distància que separa la cala dels Testos de la del Moraig, apareixent-los sobtadament de l’aigua als del B en la del Moraig com (salvant les distàncies) aquella contra el Dr. No.
Els onze que han quedat en terra en la cala dels Testos no tenen més remei que remuntar, a base de braç, les tres tirades de corda i pujar el barranc de l’Infern.
Al costat de l’autobús, a l’ombra dels pins comença a aparéixer gent. La panxa del bus guarda un tresor. Encara hi ha temps per a baixar a vore la cala del Moraig i la cova. I a tornar a l’aparcament i visitar el mirador dels penya-segats de Benitatxell.
A les 14 h s’obrin les portes del maleter i apareix eixe obscur (o no tan obscur) objecte del desig: la cervesa fresca mantinguda en tres neveretes. Gran moment del dia. Un pecat.
Toca anar a Jesús Pobre a dinar a casa Pedro. Molt bon dinar gestionat per Arturo.
En acabar, es fa la cerimònia de lliurament d’honors i premis, preparat i conduït amb total pulcritud per Javier G. Orozco.
Cavallers senderistes: Jordi Nogués i Félix Torres, amb 1000 km. Baró Roig, Vicent Taronger, amb 2000 km. Barones Azules, més de 3000 km, Toni Pastor, Gregorio Mora i Arturo Calaforra. Barones de Acero, J. Vicente Pastor i Ximo Soler, amb 4000 km. Grans Senderistes, Pepe L. Tortosa, Hèctor Romero, Rafa Sáez i Carlos Polo, amb més de 5000 km i Gran Senderista cum laude, més de 6000 km, a Paco Castelló. Superats els VINT-I-CINC MILS pics, Jordi Nogués i Vicent Ibáñez i els CINQUANTA-MILS, Javier G. Orozco, Pepe L. Tortosa, Gregorio Mora, Jorge Beltrán, Arturo Calaforra i Prudencio Lara.
Al final, un moment entranyable. Pepe L. Tortosa fa la introducció precisa per a homenatjar els dos homenots. Un quadre d’honor per al gran, l’inigualable Manolo Tórtola i un preciós àlbum de records per al nostre senderista amb pedigrí insuperable, Fernando Viña. Les fotos les ha recollides Amèlia Dolz i la confecció l’ha feta professionalment Vicent Ibáñez.
I a passar molt bon estiu.
Josep Requena