Hem completat el nostre GR-10. Isquérem un 14 de gener de 2015 de Puçol. Anant per terres valencianes fins a l’última baixada a Arcos de las Salinas, l’etapa final ha sigut des del mateix Arcos de las Salinas fins a les pistes d’esquí de Javalambre, passant pel pic, lloc molt visitat per esquiadors valencians (quan hi ha neu). Arcos de las Salinas, en el repartiment que va fer Jaume I quedà adscrit al Regne de València. Posteriorment, passà al Regne d’Aragó, quedant aïllat el Racó d’Ademús.
Els guies de tot el projecte han sigut Fernando Beltrán i Ximo Soler. Per un problema d’última hora. Fernando no ha pogut vindre, quedant-se com a guia Ximo.
En la convocatòria, els guies havien consensuat que es podria fer, a part de la ruta sencera, una alternativamés curta, anomenada B. En el text estava , i així es repetí en l’autobús, que per a l’opció simplificada cabia triar entre anar des d’Arcos a un punt intermedi i tornar, que fóra compatible amb el temps de viatge de l’autobús o bé que l’autobús anara directament d’Arcos a les pistes i que feren la ruta inversa, passant pel pic, eixint al pas als de la ruta completa. Per aclamació, els que optaren per l’alternativa B triaren la primera possibilitat.
Arribem a Arcos de las Salinas en un matí esplèndid, bona temperatura i el cel net, tònica que sorprenentment es mantindria al llarg de tota la marxa.
Comencem a caminar uns minutets abans de les 9 h. Passem per davant de l’ermita de Sant Roc, de tipologia típica aragonesa, amb atri amb columnes dòriques.
En eixir del poble, un pal del GR-10 ens porta per la ruta fluvial “Desiderio” que va al naixement del Rio de Arcos. Marca 23,3 km a Camarena de la Sierra.
El tram de senda fluvial és encantador. Al costat mateix del riu d’Arcos, modest afluent del Túria, pel que corre una aigua que fa bona companyia, hi ha una magnífica filera de xops molt vells, formant un agradable bosc de ribera. De seguida, un parell de cavalls blancs s’acosten a saludar-nos.
De tant en tant, sobre la senda anem trobant uns pontets de fusta per a salvar els corrents d’aigua que aboquen sobre el riu.
Passem el riu per primera vegada de esquerra a dreta per un gual fet a base d’un parell de pedres quadrades i llises. Per dalt dels nostres caps, passa una sequiola, un “aqüeducte” fet per una llarga soca de xop partida longitudinalment i buidada per al pas d’un fil d’aigua.
Tornem a passar el riu, ara de dreta a esquerra. El pas es pot fer o bé pel mateix sistema de gual amb els dos daus de pedra o bé per un pont de fusta estret i sense baranes.
Arribem a una àrea de descans ampla, amb taules i bancs. Immediatament arribem a una cascada, que estava anunciada.
El cabal d’aigua que cau des d’una altura de més de 5 m sorprén.
Allí mateix, eixim a la pista d’Arcos a Javalambre. Als pocs metres, a la dreta, està la font de los Baños, d’aigües medicinals.
Pista avant, enfront i dalt es veu una formació de roca, com una serreta o sis dits grisos units. Després, en una revolta a la dreta, trobem Los Cuchillos, gran paret vertical, alta i estreta, de roca vella. En girar la revolta, caminem a l’ombra pel costat de la seua paret llisa, completament vertical.
A les 10.10 h, veig per primera vegada, al costat de les marques del GR-10, marques de PR. Es tracta d’una variant del PRTE-7. El seu traçat principal, de 78,5 km va des de Mora de Rubielos a Arcos de las Salinas. Les marques blanquigrogues acompanyaran el camí fins al pic.
Un poc més, un pal marca a l’esquerra, per un camí tallat per l’aigua del riu, al refugi del C.E.V. Rafael Serra.
A les 10.37 h, parem en una gran esplanada on estan Los Ojos del Río de Arcos, lloc on està l’humil naixement del riu. Allí, al costat de les ruïnes dels corrals del Nacimiento, parem a esmorzar.
Allí es fa la divisió. El grup principal seguix avant, mentre que el B torna a Arcos pel mateix camí d’anada. Les 11.05 h.
En eixe punt, el GR-10 (i el PRTE-7) se separa de la pista d’Arcos, anant un poc per un camí, del que se separa una senda que remunta el barranc de Los Hombres. La senda està condicionada. Hi han taulons que fan de protecció lateral o d’escalons ancorats amb redons de ferro. Anem per la dreta i en altura sobre el llit del barranc, quasi sempre a l’ombra, encara que la pujada es nota, ja que en eixe tram s’ha de salvar un desnivell de vora 500 m. Passem un primer pedregam ocasionat pel material caigut per la construcció del camí d’accés a l’observatori del Buitre, del que després en parlarem. Els taulons laterals mantenen el pas. La vegetació va desapareixent. Un últim pedregam i arribem a la pista, a les 11.44 h. A la dreta s’arriba a l’observatori astrofísic del Buitre, situat en eixe pic de 1956 m. Un emplaçament privilegiat lliure de contaminació lumínica. Gestionat pel Centre d’Estudis de Física del Cosmos d’Aragó, està dotat de dos telescopis de gran camp de visió. Posteriorment, en el 2014 també s’hi començà a desenrotllar el Centre de Difusió i Pràctica de l’Astronomia, anomenat “Galàctica”, que segur que entusiasmaria al nostre amic Àngel.
Ara és pista a l’esquerra. A les 11.55 h, abandonem per l’esquerra el camí (que continua fins a l’observatori), anant per una senda, que acompanya la capçalera del barranc de Los Hombres. Paisatge d’alta muntanya, amb taques aïllades de savina txaparra. Tornem a una pista a les 12.12 h en el collado de la Saltidera (1861 m), on es troben els termes d’Arcos, Torrijas i La Puebla de Valverde.. A l’esquerra. Un pal diu que el Javalambre està a 5,6 km i el Buitre, a la dreta, a 3,2 km.
Ara ve un tram monòton de pista ascendent. A la dreta hi ha una valleta verda per on passa el barranc del Prado. Enmig, el corral de Clemente. En passar junt al puntal del Prado, fregant els 2000 m, baixem un poc fins al collado del Prado (1952 m). Allí, per l’esquerra, el GR-10 continua, fent una bona baixada, passant pel refugi Rabadà Navarro fins a Camarena de la Sierra. Les 13.23 h.
Seguim avant fins al vèrtex del Javalambre, de 2018 m (les 13.35 h). Quina vista tan extensa!. El Penyagolosa, que ens ha acompanyat bona part de l’últim tram, ara l’atmosfera l’ha enterbolit un poc.
Contactem amb els del grup B. L’autobús encara està a 20 minuts de les pistes. Ens diuen que fem la nostra marxa. Un quart d’hora per a estar tots i fer la foto de grup i a continuar.
Baixem fins a la pista, passat junt a les antenes i tres construccions d’alta muntanya. Al final, de cara a l’estació, venen de cara els huit companys de la B. Ells continuaran per arribar al cim.
Al costat d’un gran aparcament, on està l’autobús, estan les instal·lacions per acollir els esquiadors, ara deserta. En una gran plaça hi han moltes fileres de taules i bancs de fusta, lloc ideal per a dinar. De l’autobús ixen neveres i bosses amb tota classe de begudes i complements per a reposar forces. La veritat és que fa una temperatura impròpia de l’altura. El sol calfa ràpidament la cervesa acabada de traure de la nevera. Però el dinar és tranquil i agradable, amb la satisfacció d’haver completat el projecte del GR-10.
En l’etapa de hui, Arturo Calaforra ha superat els 3000 km i Rafa Sáez els 5000 km. Ho celebrarem la setmana que ve en els Canalons d’Alcoi.
Josep Requena