Bona marxa de muntanya marcada per la varietat d’alternatives i pel vent.

Hui hem sigut quaranta-nou senderistes en l’autobús, més quatre xiques del club Las Todoterreno d’Alcoi (i dos gosses alcoianes). L’hem preparada Eduard i Paco Castelló, Vicente Motos i jo mateix. L’opció del badall del tallat del Despenyador li’l devem a les Todoterreno.

Després de la parada de Cerdà, he explicat les tres opcions de hui. Tots eixiríem junts del portell de Catí, iniciant la pujada al Despenyador pels PR-32 i PR-141. En uns metres, un grup faria l’opció especial del badall del tallat del Despenyador. A la tornada, el grup A recorreria la cresta de la serra fins al Pantanet i tornada al Xorret de Catí, mentre que el B baixaria per la canal per on va el PR-32 per acabar també en el restaurant.

L’autobús puja penosament fins al Portell per una carretera pintada amb el nom de ciclistes il·lustres. Gran etapa de la Volta.

Aparquem en el portell, on esperen les nostres amigues d’Alcoi, Las Todoterreno. Tots junts, eixim a les 9,34 h.

El primer tram de senda és prou còmode. A les 9.40 h, parem. És la separació del grup de l’opció «especial». Els demés continuen per la senda, que cada vegada es va fent més exigent. Per fi, arriben a un collet de la cresta de la serra a les 9.53 h.

Gir a la dreta. La senda puja cap al cim. A les 10 h arriben al final del badall. Les 10 h. Tornem arrere.

El grup de l’opció «especial», per la dreta ha pujat per una pedrera incòmoda fins arribar a l’entrada del badall. Estret, vertical i espectacular. A la faena. Al principi pareix més factible, però de seguida ve la primera trepada, posant dits i punteres a on es pot entre paret i paret. Després es fa un poc més ample i tornem a entrar en l’embut final. Un tram llarg, estret i prou vertical. Hi han punts on passem encaixats. Amunt, buscant sempre els punts de la roca on poder assegurar-se. Al final, veiem la llum i els demés companys que ja han arribat pel sender. Les 10 h.

Queda molt poc per a arribar al vèrtex del Despenyador. 1261 m i tots puntuem per als VINT-I-CINC MILS.

Foto de grup. Joan fa l’estàtua damunt del piló.

Ara ve un xicotet acte d’agermanament dels dos grups senderistes: les Todoterreno i AGMT. Es fa l’entrega d’un escudet amb el logo dels dos grups. Ja estem agermanats. Ara, baixem on acaba el badall. Arrecerats d’un vent que encara es suportable esmorzem a les 10.25 h.

En acabar, recorrem la senda, que sempre serà per la vora del tallat del Despenyador de la serra del Flare. Parem en miradors espectaculars. Arribem a un coll a les 11.35 h. Un pal del PR-32 marca avant al Pantanet, a 3,8 km. A l’esquerra, per una canal, al Xorret de Catí a 1,9 km.

Ací és on farem la divisió de les alternatives A i B i on els de l’A direm adéu a les nostres companyes d’Alcoi.

El grup B i les Todoterreno baixen amb precaució per la canal. Està equipada amb cordes. A les 12 h, després de baixar per una escala d’obra, acaben en un camí. Allí hi ha una font i una caseta de fusta amb taules. Seguint el PR-28, abans d’arribar al Portell, se separen les Todoterreno del nostre grup B, que torna per un camí paral·lel al Xorret de Catí. Les 13 h.

Tornem al coll, al pal i al grup A. Les 11.35 h. Hem de fer tota la cresta de la serra del Flare seguint el PR-32. Va per la vora del tallat. Pugem al pic del Flare i a l’alt del Molló, on passem del terme de Castalla al de Petrer. La senda està marcada amb pintures del PR, però, sobretot, té, de tant en tant, uns pilons gegants de pedra molt meritoris.

El xafar de la senda és molesta, perquè són roques calcàries tallants. El vent bufa fort i fred. Vore el precipici a l’esquerra i el vent de costat per la dreta imposa. A les 12.52 h, comença una davallada forta, que resulta més fàcil degut a que la roca és porosa i la sola de la bota s’agafa bé.

Arribem al fons de la rambla de la Gurrama a les 13.05 h. Gir brusc a l’esquerra.

La rambla te un llit ample de roca llisa. Les parets a dreta i esquerra, altes i verticals. Arribem a la pressa de pedra del Pantanet. Obra que data del 1680 feta per aprofitar per al rec l’aigua dels barrancs. S’abandonà en el 1720. A la dreta hi ha una boca. Dins i al fons, una figura de formes moderadament sicalíptiques.

Ara, toca remuntar els 14 m de desnivell de la pressa, pujant amb precaució per la roca que hi ha en la base del mur.

Del Pantanet no queda pràcticament res. De seguida travessem la carretera. Les 13.20 h. El vent ara té una força molt superior.

Allí, la rambla canvia de nom. Ara és la del Badallet. Vora rambla per senda, passem junt a una antiga mina de sofre i les restes fantasmagòriques de la casa del Badallet. Acompanya a la senda en un bon tram una sequiola estreta.

A les 13.40, només passar la rambla, trobem un pou fondo.

Una pujada inesperada de senda i arribem a un camí, que abandonem, travessant entre dos camps per a visitar un pou de neu situat al costat d’una carrasca monumental i la casa de l’Administració. Del pou de neu queda una part de la coberta i l’inici de dos arcs.

Passem per la dreta de la casa de l’Administració. Per un sender botànic amb bancs, arribant al Xorret de Catí i a l’autobús a les 14.33 h. Quin fred!

Anem a dinar al restaurant del poliesportiu d’Ibi, que coneixem.

Al final del dinar, detalls de Carlos Polo, Vicent Ibáñez i Félix Torres. Gregorio Mora ha completat hui cinquanta pics.

Pepe Monedero pren nota dels dos torns de visita al Museu Paleontològic, que guiada per Vicent Taroncher, formarà part del programa faller, junt als clàssics bunyols, mascletà i dinar en Le Cinque Lune.

Josep Requena.

<Descarrega’t el track>