CRÒNICA DE YÀTOVA I “LOS CUCOS”. 1-2-2017

Cinquanta-quatre senderistes (i el Truco). Prop de la costa hi havia una boira prou densa, però ha sigut anar cap a l’interior i abans de Xest el dia ja era clar, com s’ha mantingut al llarg de tota la marxa. Pel que fa a l’oratge, la primera part estava núvol amb vent fred, però, en la segona part del circuit, ha eixit el sol, quedant un dia molt bo.

Amèlia, experta en la Foia de Bunyol, havia preparat la ruta ajudat per Manolo F. Feijoó. Tots li desitgem un retorn lo més ràpid i eficaç possible. A per totes, Manolo!

El seu lloc de coguia la cobert amb molta solvència un altre expert en la Foia, Vicente Motos, qui s’ha, no recorregut, sinó corregut a ritme de mitja marató, cada ruta de la comarca.

Arribem a l’eixida de Iàtova. No podem eixir al costat del cementeri com volia en un principi Amèlia perquè hi han unes obres en el carrer.

Comença la marxa a les 8.50 h. De seguida, abandonem l’asfalt de la CV-429 (Macastre – La Portera) per la dreta per un camí mal cimentat al principi, després de terra. Anem, pel camí del Barranco de Sant Vicente a Pardenillas, seguint les marques del PR-148, de 23 km, que va a unir-se amb el GR-7 en les cases de Tabarla. El camí, a trams de pedra solta, puja cap a una zona de pins. Baixem un poc i Amèlia fa una parada, junt al barranc de San Vicente, per a donar indicacions als que seguiran l’alternativa B.

Seguim i, a les 9.34 h, trobem el primer “cuco”. Així és com anomenen eixes construccions de pedra seca que anem trobant per la geografia valenciana, casetes refugi de carboners, pastors o agricultors. S’ha demanat que es declaren Patrimoni Immaterial la de Humanitat. Camí avant en ascensió suau i continuada, arribem al corral de la Galena. Al costat, el segon “cuco”.

A seguir pel mateix camí. Han desaparegut els arbres i la vista és àmplia (estem anant per la Loma del Estrecho Lechuguino). Anant de cara a una antena abandonada, enmig del camí hi ha un toll gran d’aigua de les pluges passades. Fa vent fred.

El camí va girant cap a l’esquerra, fins que s’ajunta amb el camí del Revolcador. És el punt més alt del dia(720 m), al costat del Escalón de Pardenillas. Per la dreta continua el PR-148.

Nosaltres anem per l’esquerra pel camí del Revolcador, tornant cap a llevant. Ara, ens incorporem al SL-47, de 9,6 km, que va de El Revolcador a la Hoya de Forata. Dos minutets i Amèlia ens porta a un racó molt adequat, arrecerat del vent de tramuntana per uns arbres. Parem a esmorzar. Són les 10.40 h. Ha valgut la pena arribar per a recuperar forces en un lloc agradable, de cara a la serra de Martés.

Marxa arrere, tornen els de la B, que fan un recorregut per una variant del PR-148, que passa el camí on havíem parat este matí i que continuen cap a Iàtova, passant per l’ermita de San Vicente.

Tornem a caminar a les 11.05 h. Als 20 minuts, abandonem el camí per la dreta per una senda amb les marques del SL. Aboca al km 9 de la mateixa CV-429 d’adés. Un indicador diu que estem en el port de Cardera. Caminem per l’asfalt poc més de mig quilòmetre i l’abandonem per la dreta a les 11.40 h, pel camí de Las Cañadillas. Arribem a la casa rural El Desig del Llebeig, nova i molt ben condicionada. Llàstima que al costat estiga el paisatge devastat per l’incendi de l’1 de juliol de 2012, en una vesprada fatídica que cremà també el Motrotón.

Des de la casa rural, comencem per senda a pujar per zona cremada cap al Retoret. Pins calcinats i tombats. Una llàstima. En el Retoret estiguérem el 15 de juny de 2011, quan pujàrem al Motrotón, just un any abans de l’incendi. El Motrotón, turó emblemàtic de la zona, està pelat. Foto de grup. (12.30 h)

Arribem al collado del Motrotón, per on passa el PR-115, que va de Yátova al refugi del Manquillo, empalmant amb el GR-7. Per allí passàrem quan estàvem començant a pujar a la serra de Martés.

En el collado fem una divisió; Amèlia guia el grup que seguirà per camí asfaltat, mentre que Vicente Motos guiarà el grup que baixarem directament per una senda molt alterada per les aiguades de gener, que baixa fins a l’asfalt, passant el barranc de La Horteta.

Uns metres més avant tornem a estar tots junts. Amèlia ha baixat per una altra senda des dels peus del Motrotón.

Tornem a dividir-nos. Un guia en cada opció. Amèlia cap al poble pel cementeri i la zona d’obres; Vicente ens puja per la costera de El Aguasal, una terra groguenca molt erosionable.

Al final (després de que el grup de Vicente comprovara què significa xafar el fang) acabem tots en l’autobús on, els de l’opció B ja s’han canviat.

Anem a dinar a la Venta del Pilar de Bunyol.

En un gran saló d’eixa construcció tan antiga, dinem molt a gust.

En acabar, Arturo ens convida amb coca de llanda de perelló per celebrar els seus 300. Boníssima. Un èxit. Pepe L. Tortosa ho proclama, i nomena Cavaller Senderista a Ricardo Mir, que ha arribat hui als seus primers 1000 km. Ricardo va embalat.

De tornada, Pablo Flández convida a la concurrència a les sessions de cine, que es reprenen el dimarts a les 17 h. Es projectarà El jardinero fiel , que retrata les malifetes de farmacèutiques a Kenia fent experiments inhumans. Pablo oferix la possibilitat de canviar-la per Las nieves del Kilimanjaro, pel·lícula francesa de temàtica sindical del 2011 (no confondre-la amb la pel·lícula del mateix títol en castellà del 1952 protagonitzada per Ava Gardner i Gregory Peck).

Josep Requena

<Descarrega’t el track>