Ha de ploure molt. La situació de sequera és dramàtica. Però no volem que ploga en els dimecres de matí. Però, dins del nostre modest egoisme senderista, que caiguen quatre gotes no passa res.
La cosa és que entre l’amenaça de pluja, l’aigua que va caure el dimarts i els companys que estan fent el Camí, hem anat a Xiva trenta-dos senderistes (i el Truco).
Amèlia, guia de hui, havia preparat una ruta que recorria el fantàstic barranc de Ballesteros, ajustant-se a una part del PR-385 així com una alternativa B, amb una part comuna amb l’A. L’estat del terreny i la pluja del matí va fer que prenguera la decisió encertada de que tots férem l’alternativa B.
A les 8.20 h estàvem tots en cotxes a la porta de l’estació de Xiva. En comitiva, anem per camí rural asfaltat al punt d’inici, en la partida de Els Conills, junt a una caseta on s’ajunten el nostre camí de l’Enebro i el camí Sargantas. Allí aparquem. Cauen quatre gotes mal contades. Alguns obrin el paraigües.
Comencem a caminar a les 8.55 h. Només eixir, en una intersecció girem pel camí de l’esquerra (pel camí que ve recte, el de la Nevera, serà per on tornarem).
El camí baixa i passa per primera vegada sobre el barranc de Ballesteros. A la dreta, es veu una pressa de regulació de l’aigua. De seguida, el camí puja a una intersecció en “T”, al camí de La Umbría. Girem per ell a la dreta al costat del barranc. En cosa de 500 m, pujant La Cuesta del Cura, arribem a un pal del PR-385. El PR ix de Xiva, té 41,45 km i forma de “8”. La part més allunyada del poble arriba a un dipòsit en la Cima del Asno. El pal indica que estem a 530 m d’altura. Que a la dreta, tenim la font de La Umbría a només 460 m. Oblicu, ix l’altre ramal del PR-385 que ve de la senda de Los Malos Pasos. Per l’esquerra, el PR-385 i a 10,23 km, Xiva. Les 9.40 h.
Seguim pel camí de La Umbría. A les 9.45 h, passem junt a la font de La Umbría, pintada de verd. A la dreta i baix baixa paral·lel el barranc de Ballesteros, tacat de freixes grocs que li donen un magnífic aspecte. Dos minuts després, per un camí més estret, un pal indica que ens deixa el recentment creat GR-233 i un cartell que indica que el pas està restringit per parada biològica (diu que la restricció és de l’1 de gener al 31 de juliol, però sense precisar de quin any).
Seguim camí avant i amunt. Les gotes van desapareixent, encara que els tolls d’aigua en el camí revelen que per la nit ha plogut bé.
A les 10.06 h, el camí torna a passar sobre el barranc de Ballesteros. Per l’esquerra es baixa al llit del barranc per uns escalons de ferro ajudats d’una cadena. Allí, per la Clocha del Merdolero, barranc amunt, continua el PR-385. Des del camí s’aprecia la magnificència del barranc, la seua vegetació exuberant i les parets de roca negrenca que li donen un aspecte d’alta muntanya.
Amèlia diu, com el general Douglas McArthur, “tornaré”. Ens promet que no ens quedarem sense passar per eixa meravella i que prompte trobarem una ocasió per a tornar. De seguida en una revolta forta a la dreta, entre uns pins vells que s’han salvat dels incendis, parem a esmorzar a les 10.10 h. Serà per la humitat i només parem 20 minuts.
Amb la panxa plena, seguim pel mateix camí, fent una muntada llarga. Comença a ploure un poc. Paraigües. Es veuen primer uns núvols baixos sobre el barranc.
A les 11.15 arriba el camí a una intersecció amb el camí de La Nevera. Uns indicadors marquen a l’esquerra la Loma del Cuco. A la dreta, Els Conills i Xiva. A l’esquerra, a un kilòmetre, està la nevera, que no visitarem. En eixe punt, fem la foto de grup.
I girem a la dreta pel camí de La Nevera, culminant en pocs metres, en un coll, el punt més alt del dia. A partir d’ací, tot serà una llarga baixada pel mateix camí. Gotes, paraigües i bassals.
A les 11.50 passem, de baixada junt a l’Alto de Bojet. Ara, hem entrat plenament dins del núvol. A penes veiem als de davant a més de 50 m. A les 12.30 h estem en els cotxes.
Salvador Cervera ha culminat hui els 3000 km, un nou Barón Azul.
Cobrat l’euro, uns pocs anem a dinar a casa. La majoria, a dinar a El Pilar de Bunyol.
Josep Requena.