Per a este dimecres de Setmana Santa, Paco Castelló ens ha preparat una marxa per l’entorn de Xàtiva i el seu castell que, ja avance, ha sigut una meravella.
A les 9:10 unes trenta unitats senderistes ens hem posat en marxa des dels Jardins Bruschetti, més coneguts com a Jardí del Bes. Tots sabem que esta és una ciutat històrica i monumental i allí mateix, en el punt d’eixida, ja vam poder veure restes ben consolidats de les antigues muralles. Podem veure el llavador i la font de 25 “xorros”. De seguida ens endinsem en l’entramat de carrers i carrerons de la Xàtiva antiga. Uns carrers per on a penes passa un cotxe i alguns carrerons per on a penes passa una persona. Passejar per ací és una activitat relaxant i molt saludable.
Anem pujant a poc a poc cap a la costa del castell. Llegim un rètol que ens crida l’atenció” Racó del Collar de la Paloma”. Recorda al famós poema àrab que va escriure en esta ciutat Ibn Hazzam, famós poeta cordovés que també va estar per ací. De seguida arribem a l’ermita de Sant Josep. Passem davant de la porta per on es diu que va entrar Jaume el Conqueridor quan va conquistar la ciutat el 1244. Continuem per la costa del castell i anem a Sant Feliu, del segle XIII, declarada monument nacional. Continuem caminant i arribem a la Nevera, amb la seua cúpula ben restaurada. És el que queda de la indústria de la neu, important negoci en el S. XIX.
Per esta zona de la costa del castell podríem entretindre’ns uns quants dies, però seguim camí i travessem la muralla de ponent per una porta. Ara anem per una senda per la falda de la serra del Castell i veiem les últimes cases a la dreta. Arribem fins al camí del Portet de Bisquert o Portet dels Romans, un camí empedrat entre la serra del Castell i la serra Vernissa que servix per a passar a la cara sud d’ambdós. A les 10:15 en unes pedres i amb prou d’ombra d’uns pins parem per al nostre esmorzar de rigor. A la vista tenim la vall de la Solana, una costa plena de xalets del Bisquert i al fons la serra Grossa. L’ombra era quasi necessària perquè el sol estava apretant. Un dia molt bo però prou calorós.
Després dels intercanvis de fruites seques, galetes i cafés dels termos donem per finalitzat l’esmorzar i seguim el descens per la senda cap a la Solana. Seguim un quilòmetre per un camí molt fàcil de transitar rodejat de figueres de pala mig seques i comencem la pujada al castell per una senda en zig-zag. Serà la major dificultat d’esta marxa. A les 11:30 h, esperem a reagrupar-nos i entrem al castell per la porta de Socors. Passem a l’interior del recinte i en el mirador (s’anomena Mirador del Castell) podem veure tot Xàtiva als nostres peus, l’imponent campanar de la Seu, les teulades de la part antiga ben diferenciats de la zona moderna, un esplèndid panorama verd de la comarca de la Costera, i davant el meu poble: la Llosa de Ranes, com un gran transatlàntic ancorat en el “mar” de la Costera al peu de la serra de Santa Anna. Un verdader gaudi per a la vista.
Les càmeres de fotos disparen sense parar. Ja ho estan fent durant tot el recorregut. I caldrà veure els reportatges fotogràfics de hui. Només hi ha una cosa que danya a la vista i és el “platillo volante” que cobrix la plaça de bous. Quin horror!. Donem per finalitzada la breu visita al castell i a l’eixida de la porta principal es fan les fotos de grup acostumades.
Mamprenem la baixada del castell. Passem per la cova dels Lleons, per la cova de les Gotetes. Tornem a la Nevera i a l’ermita de Sant Feliu, que ara està oberta. Podem contemplar el retaule policromat de l’altar major, amb els dos Sant Feliu, el patró de Xàtiva i el de Girona. Este meravellós retaule estava molt deteriorat i va ser restaurat en el Museu del Prado fa uns anys.
Seguim la marxa i tornem a passar per Sant Josep. Ara prenem un camí pegat a la muralla de llevant, la creuem per la zona de Sant Onofre i continuem baixant cap al principi de Bisquert. Ara només ens queda una xicoteta pujada al Calvari Alt. Cap a les 13 h, estem per allí de nou amb unes vistes impressionants. Abaixem del calvari per un camí cementat i en zig-zag que té en cada cantó una caseta de les estacions del Via Crucis. I, abans de les 13,30 h, estem ja en el punt final on estan els cotxes.
A dinar hem anat al bar Avenida, al Genovés. L’arròs al forn el podem qualificar amb un sis. Els que som de la Costanera sabem que es pot fer prou millor.
Com a colofó dir que ha sigut una marxa senzilla de caminar (hui no hi ha hagut grup B, hem anat tots junts) però espectacular per les vistes i la riquesa històrica. Ha sigut un plaer i li hem de donar les gràcies a Paco per haver proposat i haver-nos guiat en esta marxa pel seu poble. I puc dir que la majoria ens hem quedat amb les ganes de conéixer més coses d’esta extraordinària Xàtiva.
Pepe L. Tortosa