En l’últim dia complet d’estiu iniciem el curs senderista 2016-2017. Fernando Beltran, ajudat pel seu germà Xavier, ha preparat una marxa, no per coneguda, sempre atractiva i molt apropiada per a l’estiu: la marxa des de la platja de l’Arenal de Xàbia a la cala de la Barraca, passant pel cap Prim i la cala Sardinera.
Per diversos motius, només hem anat vint-i-nou participants. De ben segur que l’assistència s’animarà, com sempre, en les excursions que venen.
De camí, Fernando ha explicat per damunt la marxa i les opcions que es podien triar.
Arribant, tenim el Montgó cobert amb una espessa boina d’un núvol molt dens.
Arribem a la platja de l’Arenal de Xàbia, on espera Fèlix, que s’incorpora al grup. Comencem a caminar a les 9.18 h. Junt a la platja de l’Arenal que, en acabar-se, continuem per una senda amb barana, entre la roca i la mar, que porta a la punteta del Castell (o de l’Arenal). Girem la punteta 90º a la dreta, entrant en els Sequerets, curiosa platja de roca tosca. A la dreta, les cases de l’urbanització El Muntanyar. A les 9.40 fem una parada. Fernando allí fa una explicació d’una pedrera de pedra tosca i de la seua utilització per a la construcció de riuraus. També explica la seua funció de secar la pansa de nit quan fa humitat o en situació de pluja.
Seguim per les pedres, passant per uns quants túnels curts excavats en terra blanquinosa.
A les 10.02 arribem a la cala Blanca. Allí parem a esmorzar cara a la mar. La mitja hora de sempre.
Tornem uns metres arrere per a pujar per dalt de l’últim túnel. Arribem a un rodal de pins. Enfront, Fernando ens mostra l’illeta del Caragol.
El camí de pujada arriba a l’assagador de Cabanes. Són les 10.40 h i estem dalt de la cala Blanca. Un cartell del Mirador de Xàbia informa de les diverses caletes, així com de la proliferació del fenoll marítim, un endemisme.
Uns pocs minuts més i arribem a la CV-742 i girem per ella uns metres a l’esquerra. L’abandonem de seguida per l’esquerra pel carrer de l’Illa (urbanització Toscal-Portitxol)..
Arribem a la Creu del Portitxol a les 11.10 h. Excel·lent mirador sobre l’illa del Portitxol (o l’Illa) i la seua diminuta acompanyant: l’escull de l’Illa. Fem la primera foto de grup. Fernando dóna l’opció d’anar directament a la cala de la Barraca a prendre el bany.
De la creu naixen dos senders locals, (SL-97, a la cala de la Barraca i SL-98, al cap Prim i la cala Sardinera) els dos són complementaris.
Anem per l’esquerra, seguint les marques del SL-98. Baixem i pugem un poc. Passem un rodal de pins i la senda d’accés a la cala de la Barraca a l’esquerra. Una barana mirador a la dreta que recau sobre els Pallers, una alineació d’illots. Pujant al final un poc fins a una barrera front al cap Prim (o cap de Martí). Per motius de seguretat i de nidificació d’aus marítimes, no es pot continuar.
Tornem arrere, fent-nos una segona foto de grup dalt de la cala Sardinera, amb Xàbia, el Montgó i el cap de Sant Antoni de decorat, mentre per baix passen a tota pastilla cinc motos aquàtiques i dos iots de gent VIP.
Iniciem la baixada a la cala Sardinera, lloc de records entranyables en la memòria dels germans Beltrán.
Cala tranquil·la, amb dos casetes i una família prenent el sol. Jo recórrec vora mar per les pedres en direcció a Xàbia amb la quimera de trobar la cala Blanca, però em quede a mitges.
Pugem per una altra senda, la marcada amb SL-98. Però en arribar dalt es tractava d’anar a la de la Barraca per la senda vora l’Illa que férem en una altra ocasió. El camí a voltes còmode, té passos costeruts amb pedra solta, però no hi ha pèrdua. Baixem al barranquet que cau sobre la cala del Portitxol. De roca i enfront de l’Illa, l’aigua cristal·lina deixa vore un fons de roca multicolor.
Queda l’últim esforç de pujar el desnivell del barranquet. La cala de la Barraca a tir de pedra, rematada pel cap Negre a l’esquerra.
L’última baixada cal fer-la amb compte. Els primers en arribar, àgilment s’ho apanyen per, amb pantaló de bany i sabatilles o amb gayumbos i descalços, prendre un bany desitjat, sortejant les pedres codisses que formaven el fons marí. A les 12.50 h estem ja tots a la cala. Tot el que vol, pren el bany. Uns s’acosten al bar a fer-se una cervesa.
A les 13.25 h anem a l’autobús que té aparcat Toni perfectament cara amunt i a l’ombra.
Mou el bus pesadament cara amunt, sortejant el laberint de carrerons, atzucacs i revoltes per arribar a la carretera, passar per la creu, junt a la casa antiga dels Beltrán, l’Arenal a deixar a Fèlix i a dinar a casa Pedro a Jesús Pobre.
Pepe Monedero, compungidament, comunica la dolorosa, perquè al ser-ne vint-i-huit la contribució unitària esta setmana ha sigut generosa.
I la setmana que ve, a Los Cloticos.
Josep Requena