J. Vte. Pastor ha preparat una marxa molt apropiada per a juny i amb molts atractius: història, vegetació i paisatge. Una volta pel Parc Natural de las Hoces del Cabriel., en concret, per la serra del Rubial.
Quaranta-quatre participants que en cotxe hem aparcat en una àrea habilitada en la zona de les trinxeres.
El recorregut, quasi circular, té una part curta coincident amb l’etapa 14 del GR-238 (Casas de Moya-Villargordo del Cabriel) i amb el PR-299 (circular des de Villargordo per la serra del Rubial).
Comencem l’etapa en un matí amb un oratge magnífic a les 9.10 h. Estem en la zona de les trinxeres, molt ben conservades de la Guerra del Francés. En el 1808 ací va haver una resistència a l’avanç de Mencey. Després foren reutilitzades en les guerres carlines.
Anant pel camí de Minglanilla cap a Venta del Moro, visitem el primer conjunt defensiu Trinxeres Romeroso Sur.. Ben conservat, amb escales i un soterrani, que fon després usat per al cultiu del xampinyó. Les trinxeres, llargues, tenen un bon tram de parets de formigó.
Tornem als cotxes. Un pal amb indicacions del GR-236 i del PR-299.
Ara anem en sentit contrari a visitar les trinxeres del Camino de Peñas Blancas. Al final, un canó bidimensional en dóna testimoni.
Anem arrere uns metres pel camí que acabem de fer u, en la bifurcació, trobem les trinxeres de Huerta la Carpia. Cartell explicatiu. Un advocat, Cros, a les ordres del general Adorno, va fer front al francés amb 300 hòmens en el 1808. Resultat imaginable.
Visitem la trinxera de punta a punta, baixant entre pins per a tornar al camí per a on van els GR-238 i el PR-299. Un tram de camí i de camps i, al costat d’una caseta de Huertas de la Carpia, per l’esquerra ens deixen els dos senders. Seguim al recte, ara sense marques.
Primer junt a uns bancals que són la capçalera, per a entrar plenament en el sorprenent barranc de Moluengo. Comencem a trobar això que va sent una tònica lamentable en les últimes marxes de nord a sud: quantitat de pins tombats per la neu i el vent, encara que no en la proporció d’altres dies.
A les 9.55 h, passem per primera vegada l’aigua del barranc. Hi han pedres salvadores, lo qual no vol dir que algú no pose a prova el goretex.
Junt al barranc, que tornem a passar, anem per una senda ben condicionada, amb redons de branques posades per refermar la senda.
Parem a esmorzar a les 10.10 h. Més o menys quan tocaria continuar, passa un fenomen intrigant: i és que inexorablement, als guies els costa cada setmana fer moure al personal, que no sol alçar-se sincronitzadament: uns xarren, uns altres estan començant els cafens encara, uns altres estan fent “gestions personals”. Però, vaja, en eixe moment passen dos vigoroses senderistes que saluden simpàticament al grup. Este, com un ressort, com les bandades de pardalets que reaccionen tots alhora, inexplicablement es posen en fila índia compacta i reprenen el camí (per darrere de l’aura de les xicones) sense haver fet el guia cap esforç. A estudiar.
Anem ara per una part mol pintoresca del barranc. Més estret i més roques, tant per al pas com per les parets verticals que anuncien els Cuchillos imminents.
Després de tornar a passar l’aigua, i junt a una bassa del barranc, toca baixar per una zona quasi vertical de roca que dóna a un pla on, a la dreta, hi ha una cova xicoteta.
Ja tenim els Cuchillos damunt. Arribem a un primer mirador sobre la fondària del barranc i protegit per una barana de fusta.
Una senda ascendent, entre roques rogenques i ben condicionada, porta a un segon mirador. Aprofitem el “marc incomparable” i, amb les parets de roca de teló, fem la foto de grup a les 11.15 h. Un cartell explica els processos geològics que han ocasionat eixa meravella que són Los Cuchillos. Plegaments de 80 i 90 milions d’anys produïts per grans forces tectòniques que han sigut tan fortes que les roques calcàries més antigues estan per damunt de les modernes. Una meravella.
Deixem el barranc de Moluengo i anem per una senda que transcorre per una faixa sobre el riu Cabriol. De seguida, comença una pujada per una successions d’escalons fets de travesses de fusta. Més de 150 m de desnivell seguit. Mentre pugem, enfront es veu el llit del riu Cabriol i el corrent d’aigua.
Arribem a una zona curta, però vertical, que està equipada amb escalons de barra de ferro encastats en la roca. Passada la dificultat, encara queden escalons.
Quan acaben els escalons, encara cal acabar de pujar. De tant en tant, hi han uns pals quadrats d’1 m retolats amb les coordenades UTM.
En el final d’eixa muntada seguida, un altre cartell explicatiu dels processos geològics. Baixem un poc i sense temps de descansar, seguim pujant, ara per un tallafocs llarg. Dalt, abandonem el tallafocs per l’esquerra, sense acabar de pujar del tot al Cerro de Collejas (915 m), arribant al camí de Peñas Blancas. Anem per l’esquerra per eixe camí, fins que arribem a un vèrtex geodèsic de factura moderna. Ens desviem a la dreta fins a un altre mirador. Té una gran panoràmica sobre els viaductes de Contreres, terres de La Manchuela de Conca i Albacete: Minglanilla, Villalpardo, Villarta, El Herrumblar Conca) i Villamalea (Albacete). Enfront, dos grans pedreres, de gran impacte visual. Segona foto de grup.
Tornem pel camí per on hem anat, tornant als cotxes i acabant la marxa a les 13.10 h.
Anem a dinar al restaurant El Yantar (Fusion Food) de Venta del Moro.
Xavier Beltrán convida a Pedro Ximénez pels seus 25000.
Allí coneixem a un personatge que acaba d’arribar, Fermín Moreno, un bilbaí afincat a Alacant i que ve fent a peu la Ruta de la Creu dels Templaris de 900 km. Va de Roncesvalles a Caravaca. El començà el 23 de maig i hui ha fet els 40 km de Mira a Venta del Moro. Vaig a parlar amb ell i, entre els dos amb coses que contar, la fessolà es queda a la temperatura ambient i ell cullera en mà sense estrenar-se.
Fermín és un fora de série, coordinador i professor de Nordic Walking d’Alacant, maratonià de muntanya, caminant de tots els camins inimaginables, objector del GPS, m’abruma amb les activitats que per a ell són normals. Els nostres galàctics no li arriben a la sola de la sabata.
Tornem a bona hora. La setmana que ve farem la marxa final de curs per la rodalia de Montanejos.
Josep Requena