Santiago, Joaquín i Fernando tenen una capacitat admirable per a traure rutes inèdites des dels poblets de la vall de Segó, especialment per la serra de la Calderona. Per eixa serra entranyable i pròxima a València, hem fet en setmana de Pasqua una marxa no computable, quasi tota pel terme de Torres-Torres.
N’hem sigut vint-i-huit. En esta setmana hi han molts compromisos familiars.
Els cotxes els hem aparcat prop del Totxar i s’ha començat a caminar a les 8.45 h.
Ha eixit un dia molt bo, pasquer. Amb el vent necessari per a empinar el catxerulo.
El camí passa sobre el barranc de la Sarba, anant al principi entre camps, casetes aïllades i molts pins. El camí va junt a la ratlla del terme de Torres-Torres i al costat del barranc de la Seguera.
Sempre cara amunt, per l’esquerra s’amaga el Cierro entre les muntanyes. Al front, entre la serra, es veu alta i lluny una gran casa pintada de verd. Serà un alberg. No crec que siga la masia de Tristán.
Arribem a un camí. Només girar a l’esquerra, per senda a la dreta (9.20 h). Entrem per senda cara amunt per una ombria amb molts pins. La senda està prou tancada de vegetació, entre elles, les argelagues que arranquen comentaris sobre lo inadequats que serien els pantalons curts.
La senda mor en un camí ample. Les 9.40 h. És el moment de la divisió. Uns pocs se’n van per la dreta. La majoria continua camí amunt per l’esquerra. El camí comença a fer esses junt al corral de la Garriga. Arribem a una altra bifurcació de camins i girem ara a la dreta en un angle tancat. Anem per l’ombria de l’alt de la Nevera, de 704 m, o també el puntal dels Mollons. Allí s’ajunten els termes de Torres-Torres (Camp de Morvedre), Serra (Camp de Túria) i Sot de Ferrer (Alt Palància).
En el punt en què entrem en el terme de Sot de Ferrer, al costat del camí a la dreta hi ha un espectacular ametler en flor.
Uns minuts més avant, parem a esmorzar. Les 10.24 h. Fa un poc de vent i cal triar el lloc. A falta de mones de pasqua, després de l’entrepà circulen un bon grapat de llepolies.
Sempre mitja hora i a tornar per a on s’ha pujat. En una primera revolta, amb la serra d’Espadà de teló, Paco fa la foto (les fotos) de grup. Passem per l’ametler en flor, les esses i el punt de bifurcació d’adés. Ara són les 11.32 h. Anem recte, seguint la ruta del grup B.
Camí avall i, quan estem a punt de passar de camí a senda descendent, ens avancen dos ciclistes de muntanya perfectament uniformats.
Anem junt al barranc de la Garriga, que després és el de la Jara i, en el terme de Torres-Torres, el del Ielto.
Al costat d’una construcció, tornem a tocar un poc d’asfalt, però l’abandonem anant per camí de terra entre camps. Després entre una bona pinada. Passem per les cases (i els gossos) de la Seguera. Tornem a l’asfalt, passant pel costat d’una bassa gran i un aljub emblanquinat.
De cara es veu el pla inclinat del gran abocador de residus d’Algímia, que amb una capacitat per a 120.000 tones, recull els residus de la Plana Baixa, el Camp de Morvedre i l’Alt Palència.
Arribem als cotxes a les 12.55 h.
La majoria va a dinar al Reino de Gilet. Queden tan satisfets que ú deixa com a detall una jaqueta de color roig.
Josep Requena