Permeteu-me hui que comence per relatar un acte força emotiu que ha tingut lloc en plena muntanya poc després d’haver coronat el Pic los Altos de la Serra d’Alcotas. Una volta hem baixat del cim i quan hem tornat a guanyar la pista de muntanya que ens havia facilitat l’ascensió, de manera espontània i natural tot el grup de senderistes s’ha arrenglerat en dos files paral·leles i formant un arc de pals de muntanya han convidat a passar per sota a l’amic Manolo Tórtola en disposició d’ homenatge als seus 5.000Km als quals aplegava en el dia de hui. Merescut homenatge a Manolo no només per la seua edat tan ben duta sinó també per la remarcable fita de tenacitat i bonhomia!
Tot havia començat a les 8:46 quan l’autobús i dos turismes havien dipositat a la Subestació Transformadora d’Electricitat de la collada de Torda a 57 senderistes que començaven una interessant excursió circular que l’amic José Vicente Pastor havia proposat amb una presentació molt estimulant i informativa sobre la ingent quantitat de molins de força elèctrica eòlica que hi ha instal·lats en el paratge que hem visitat. La meteorologia era i ha estat al llarg del dia excepcional amb una temperatura molt agradable i en un dia molt seré i assolellat.
Començant a caminar de seguida hem anat guanyant altura de manera progressiva a través d’una pista de muntanya que parteix de los Corrales de Torda en direcció Nord a partir de la Subestació mencionada. A les 9:23 hores passàvem per un dipòsit mig colgat en terra a la vora esquerra de la pista que alguna veu més o menys autoritzada ha opinat que seria de combustible descartant la possibilitat que fora d’aigua. Prompte la pista ens ha conduït a la base d’un dels molins de vent que ens ha semblat tan gegantins com els de la literatura cervantina descriu de la Manxa.
Al poc i perseguint la progressió d’altura ens hem separat de la pista per un camí a la dreta més prompte intuït que no ben traçat i que ràpidament –a les 9:45- ens ha conduït al cim de los Altos de 1.289m d’altura i que, com molt bé indicava la presentació, era inèdit per al grup. La vista era magnífica ja que la claror del dia la facilitava. Des d’allà es divisaven nítidament els cims nevats deJavalambre cap al Nord i més cap a l’Est l’abandonada estació militar del cim de la Salada. Hem gaudit també de la visió d’una imponent verdor d’una vegetació frondosa de pins i esquitxada de sabines. Després de la fotografia de grup que han coronat intrèpids escaladors de vèrtex geodèsics, hem reiniciat la marxa i tot seguit ha tingut lloc el succeït relatat al començament.
Eren 10.05 quan a la vora d’un derruït corral hem parat a esmorzar. Després de mamprendre el camí el coneixedor de la ruta ens ha convidat a trepitjar terra aragonesa a través d’una extensió de la ruta proposada tot seguint una desviació d’un kilòmetre i mig també de pista en direcció Nord.
Hem tornat a la ruta i en descens hem passat pel Puntal de las Grajas en direcció Sud-Oest fins que hem arribat al Barranc del Terror de los Hombres. Barranc que entroncava amb el GR 7 ben encaixonat a trossos i que hem anat pujant també de forma molt gradual fins arribar –a les 13:30- de nou al coll de Torda principi i final del nostre periple muntanyenc sempre acompanyats pels senyals blancs i rojos del GR tal i com molt bé indicava el mapa facilitat per l’amic Manolo F. Feijoo.
El dinar a casa Vicente del Villar d’el Villar del Arzobispo ha estat rematat per les felicitacions generalitzades a F Guerri pels seus 25 cims de mil metres i per Xavier Mir pels seus 1.000km que han oferit unes copes d’Esperit i Moscatell amb pastes. Posteriorment encara hem felicitat efusivament Manolo F. Feijoo i de nou Manolo Tórtola pels seus 5.000 kms i A Gil pels seus 4.000KMs..
AGiN