Mentre feia hui dijous la crònica i plovia, he mirat una aplicació en el mòbil. Plovia de calent en el Penyagolosa. Ahir isqué un dia perfecte.
José Ramón, ajudat per Gregorio, ha preparat una d’eixes excursions que sempre fan gust fer-les. Eixir de Sant Joan de Penyagolosa, anar per la senda de la Teixera, pujar al pic i, passant pel pla de la Creu, acabar pel GR-33 a Xodos.
Quaranta-sis senderistes que ens hem presentat de bon matí en el santuari. Pepe Monedero li ha demanat permís a Jose Ramón per a modificar un poc l’opció B prevista, i de la que ell mateix es faria responsable. El guia li ha donat el placet.
Les 9.30 h. Tots ens hem acostat a la creu de pedra de Sant Joan per a fer la foto de grup. D’allí, el grup B, en compte de pujar per la Teixera, puja pel fantàstic barranc de la Pegunta fins al Corralico, visiten la masia de la Cambreta i, per pista, van al pla de la Creu, GR-33 i Xodos, part final que serà idèntic a l’A.
El grup principal ix de l’ermitori seguint les marques del PR-79 (Sant Joan-Llucena) i del PR-64 (un circular que li pega la volta al pic, pujant dalt també, i que baixa per la pedrera del Portellàs, ruta que férem fa temps).
Només eixir veiem eixe drama al que per desgràcia ens estem acostumant. La barbaritat de pins tombats, o directament trencats a mitja soca, produïts per les nevades i els temporals passats. Arribem a la lloma del Conill a les 9,55 h. Estem a cavall entre el barranc de la Teixera a la dreta i el de la Pegunta a l’esquerra. A partir d’ací, la pujada és més suau. A les 10.10 h, obrim i tanquem una portera. Sempre cara amunt, arribem a la plaça del Corralico. Indicació a l’esquerra del barranc del Forn, que és en realitat la capçalera del de la Pegunta. En el Corralico hi han dos cotxes aparcats.
Deixem el camí, que aniria a la Cambreta i, passant pel costat d’una roca enorme, enfilem l’ascensió al Penyagolosa. Les 10.23 h.
La pujada és més forta i ho serà fins a culminar.
Parem en el refugi a esmorzar. Vint minuts i, animats enèrgicament per Gregorio, seguim amunt. En cosa de quatre minuts, ix la senda a l’esquerra que va al Portellàs, la pedrera i la volta del PR-64. Però, ni cas: senda amunt.
Baixen quatre caminants de la nostra quinta amb la faena feta. La part final està nua d’arbres i la senda és més de roca. Però està molt ben traçada. Desaigües de pedra travessats per a drenar i retindré el terreny i parets laterals de pedres que delimiten el sender.
A les 11.25 h estem dalt del Penyagolosa, “fita senyera del poble meu” com acaba el poema de Rozalen del 1973.
Extasiats per la magnificència de la gran talaia valenciana, compartim impressions amb uns xicons que ens senyalen inequívocament les illes Columbretes. Saludem a la vigilant del pic, unida perennement a ell, vages quan vages (excepte unes vacances a l’hivern, confessa ella pareix que amb remordiment).
Fem una flamant foto de grup. Ricardo Valera i Ramon Biforcos fan els 25 pics i J. Vte. Pastor fa els 50.
Ara, a les 11,32 h, a baixar. Ara el paisatge es pot vore amb més tranquil·litat. Però, igual que la setmana passada no vam vore la negativa ni el “petrogrífic” de Federo, uns per altres, passem indiferents al costat de la motxilla de Ramon. Ho pagarem.
En realitat, els que ho paguen amb la suor del front son el Ramon i el galàctic de Motos, que en parella tornen a pujar a per la motxilleta.
Els demés, a pas pausat, caminem fins al pla de la Creu on no tarden en arribar la parella d’esforçats del puja i baixa. Les 13.05 h.
A 1385 m, el pla de la Creu és el punt d’unió amb el GR-33, per on baixaren enguany el diumenge 30 d’abril els Pelegrins de les Useres.
La senda de baixada, venerable, és també de costa mantinguda. Acaba en la font dels Possos.
Un kilòmetre més de camí pavimentat ascendent, amb soroll de moto serra de fons i acabem a Xodos i en l’autobús a les 14.05 h.
A dinar al restaurant casa Anna. En acabar, la casa convida a coca de llanda molt bona i els recentment arribats del camí Sanabrés ens conviden a orujo d’Ourense.
La setmana que ve a tornar a fer un pic a la Font Roja.
Josep Requena