Descarrega’t el track

Esta setmana s’ha tornat a la serra de la Calderona i gràcies a Santiago, Fernando i Joaquín.

Estava programada la marxa al Cavall Verd entre Benimaurell i Fleix, però com a pocs dies vista, la predicció donava pluja i les característiques de cadenes i roca del Cavall Verd no són compatibles amb la pluja es prengué la decisió de deixar-la per després de l’estiu.

Total, que s’ha fet una volta fantàstica per la serra de la Calderona, circular des del convent de Sant Esperit de Gilet, pujant al pic de l’Àguila, la mola de Segart, volta al Xocainet , pujar al Rodeno de la Creu i acabar en l’inici. Molta senda, trams sempre estimulants com la muntada a la mola per la càries i vistes molt bones.

No ha plogut, només ploviscar durant uns minuts i, això sí, prou de vent, especialment en els punts alts.

Assistència: quaranta senderistes. De l’aparcament d’enfront del convent hem eixit a les 8.45 h, passant per la font del Beat, de seguida ens hem incorporat per senda, junt al barranc del Pic de l’Àguila a començar a pujar.

A les 9.25 passem el coll entre els pics bessons de l’Àguila a on s’ajunten els termes de Gilet, Albalat dels Tarongers i el de Sagunt. Acabem la pujada al pic de l’esquerra a les 9.39 h. Gran panorama, especialment cap a la mar i al sud.

Baixem per la mateixa senda per la que s’ha pujat i anem per camí a l’esquerra. Arribem a una bifurcació on hi ha una caseta i, enfront, unes restes de lo que pareix un aljub precari.

Allí parem a esmorzar al sol (i al vent). De les 10.05 a les 10.30 h. Passen tres senderistes. Toni Limonge anuncia que en l’assemblea general d’AGMT, s’ha renovat la junta. Pepe Monedero, al qui li agraïm tot lo que ha fet, deixa la seua responsabilitat sent ara el encarregat de la secció de senderisme Fernando Guerri. Gran aplaudiment per a Fernando.

Seguim camí avant. Santiago preferix no anar per una travessa per senda i seguim camí avant fins arribar al camí de Segart a Sant Esperit. Allí hi ha un cartell amb la delimitació del Parc Natural de la Serra de la Calderona. Passen un parell de ciclistes de muntanya,

Des d’aquell punt mateix, el GR-10 ens abandona per una senda que baixa directament al poble de Segart.

Seguim pel camí a l’esquerra i, a les 10.44  el deixem per un altre més estret i, uns minuts més, trobem una bifurcació de sendes. La de la dreta serà per a on tornarem, venint de la mola; la de l’esquerra serà la que, entre una vegetació de matoll abundant, cara amunt, anem de cara a la figura imponent de la mola de Segart. Com que guanyem altura, l’Albufera es veu perfectament.

Arribem als peus de les parets verticals i groguenques de la roca de la mola. Està la càries per a atacar-la. Pugem en el sentit contrari al de la força de la gravetat. Uns ajuden; uns altres fan fotos. Al pla de la mola arribem a les 11.03 h.

A la dreta, a un centenar de metres, està el vèrtex geodèsic. El vent bufa. Amb tot, Paco fa les fotos de grup sense que li isquen mogudes.

Tornem al badall de la càries i, pel pla, anem a un pedestal cilíndric que suporta un disc de bronze on estan les muntanyes a 360 graus.

Ara toca baixar de la mola per una senda descendent però ben transitable. La senda arriba al camí de la Mola. Ala dreta 100m i se n’eixim del camí per la dreta per un camí estret amb una cadena.

El camí-senda recorre la part nord de la mola. Passant per la dreta d’uns bancals, arribem a les 11.50 h, passem per la pedra-taula-silló, punt oficial del gran Manolo a on para a fer-se els seus esmorzars quan fa rutes per l’entorn de la seua Calderona.

Seguint, es veu a l’esquerra el poblet blanc de Segart (durant uns quants kilòmetres més, el continuarem veient sempre en la mateixa orientació i distància).

Tornem a incorporar-nos al camí de Segart a Sant Esperit, al cartell del Parc Natural i a travessar el GR-10. Adés ací hem vingut pel camí de la dreta. Tornem a estar en Albalat dels Tarongers.

Uns quants seguixen camí de Segart a Sant Esperit avant.

Els demés anem pel camí de l’esquerra que té tolls d’aigua. Cauen gotetes, insuficients perquè isquen ni paraigües ni impermeables.

Li peguem la volta al Morró. Un poc més avant, en un indicador de fusta marca la muntanya Redona recte i la Murta a l’esquerra. Estem pegant-li la volta al Xocainet pel camí de la Senda del Pinet. A la dreta, pintat sobre una pedra, una fletxa i un rètol: «el Xocainet». Seguim avant. A les 12.47, abandonem el camí per senda a l’esquerra que ens reincorpora al terme de Gilet i que inicia una baixada que, a trams, te escalons compromesos.

La baixada acaba a les 13.06 en el camí del Xocainet. Per l’esquerra baixen uns que tenen pressa i van a dinar a València. Tots els demés fan la bonica pujada al Rodeno de la Creu, en la vertical sobre el convent. 13.20 h.

Baixen per la mateixa senda fins al camí del Xocainet, la senda per la que han baixat els de dinar a València.

La senda acaba en el camí del barranc dels Ermitans. Camí avall un poc i entrem per senda que passa el barranc i, entre pins, va per un tram final bonic a l’aparcament de Sant Esperit.

A dinar, com el dimecres passat, a El Reino de Gilet.

Manolo Tórtola arriba (de moment) a uns esplèndids 5000 km i Paco Bonmatí es armat Cavaller Senderista, 1000 km que segur que prompte polvoritzarà.

Josep Requena