Descarregat el track

Interessant excursió la que ha preparat el nostre tutor de la ruta, José Vt. Pastor, que en un dia esplèndid per a la pràctica del muntanyisme ens ha permés conèixer de més a prop la important vila d’Énguera, capital de la comarca de la Canal de Navarrés. Efectivament, a l’eixida de l’excursió i a la tornada hem travessat el poble d’Est a Oest i de Sud a Nord, respectivament, per a donar-nos una idea de la importància de l’antiga població que degut al decaïment de la industria tèxtil menestral al llarg del segle passat ha minvat força el seu poder econòmic.

En baixar de l’autobús hem caminat entre carrerons i replaces fins a la plaça presidida pel monumental convent de les monges Carmelites Descalces construït entre 1629 i 1835 i usat com a presó acabada la guerra civil espanyola. Allà hem esperat uns minuts als que venien en cotxes particulars i a la seua arribada hem continuat per entre placetes i edificis de caràcter -mostra del passat esplendor- fins trobar-nos la imponent façana de l’església parroquial dedicada a St Miquel i construïda en el S. XVI.

A les 9:45 hores els 52 senderistes que formàvem la colla, ens hem trobat amb l’ermita de sant Antoni de Pàdua que delimita l’acabament de la població i el començament del bosc i de l’excursió pròpiament dita. Era la temperatura agradable, de matí el cel una mica ennuvolat que ha anat descobrint-se poc a poc i una quietud respecte al vent de completa bonança.

Des de l’ermita i en forta pendent però d’una manera còmoda i sinuosa hem pujat en direcció Sud una llarga falda de la vessant Nord de la Serra de la Plana que separa la Canal de Navarrés de la comarca contigua de la Costera. Al cap d’amunt ens hem trobat una amplia clariana amb una àrea recreativa denominada l’Alt Piquet. L’extrem nord del paratge és un mirador magnífic sobre Énguera i en eixe punt hi ha una creu de ferro i al voltant d’ella es fem la fotografia de grup. Eren ja les 10:00hores passades i s’ha donat ordre d’esmorzar i els integrants, certament amb afany, s’hi ha dedicat.

En moure de nou, hem agafat una pista forestal primer en direcció Sud que després gira en direcció Nord-Est, sempre pel terreny pla que fa honor al nom de la serra –Serra Plana- i en una total absència de vegetació arbòria –tot són arbusts de poca altura, llentiscle i margallons- i en una hora hem arribat al punt més allunyat de l’excursió que és el vèrtex geodèsic de la Serra Plana. Lloc de magnífiques vistes als 360º. Veiem la mar a l’est, pel sud despuntaven la cresta del  Banicadell i el Mont-Cabrer i per l’oest es veia en la llunyania la silueta del Caroig. De camí de tornada desfem part del camí que hem fet sobre la Serra Plana, però prompte en una bifurcació a la dreta tombem per ella i en llarg descens molt gradual pel bosc de pins d’una ombria frondosa entre sendes i pistes de muntanya s’acostem a les restes de l’antic Castell d’Énguera. Es desviem de la pista a l’esquerra per a visitar-lo i de seguida mamprenem el camí cap a la vila. Des del castell i en rostària més pronunciada fem l’últim tram fins a l’autobús que ens espera a l’explanada que dóna accés al camp de futbol del CD Énguera. Hem hagut de deixar de banda les restes del poblat iber del  Cerro Lucena per manca de temps. Són les 13: 50hores i hem recorregut 13 kms amb una ascensió acumulada de 430metres. Acabem el dia dinant al Club de Tennis de Xàtiva en la població de la Llosa de Ranes.

 

Àlex Gomis