La ruta ha sigut ben planificada i guiada per Amèlia. Han participat cinquanta-tres senderistes.
El punt d’inici, en el Km 296 de la N-3, terme de Set Aigües, abans d’arribar a Venta Quemada.
En un matí fresc, assolellat i sense vent, comencem a caminar abrigats a les 8.30 h.
Passem per davall de la via del tren, girem a la dreta, junt a l’A-3, que abandonem a les 8.45 h.
Ara, serà un tram de camí de terra amunt. Només començar, passem per una línia de 400 kV.
A les 9.10 h, arribem a un punt alt del camí. Al front, tenim el pic de Los Ajos.
Allí es farà la divisió dels grups. Els del B seguiran camí avant fins arribar al corral de Garravacas i tornaran per a on han vingut. Els A, abandonen per la dreta el camí, entrant en una senda que, entre pins va baixant fins arribar al barranc de Monedi. Les seues parets extraordinàries, que són verticals i d’estrats totalment horitzontals, s’oferixen al front. Entrem en el llit barranc a les 9.35 h.
El barranc de Monedi també es diu riu de Buñol i, en la part alta del barranc, té el nom de barranc del Baladrar. És curiós, perquè al llarg del recorregut per ell, que serà llarg, no vorem cap de baladre.
El barranc és transitable. A vegades, pedregós, d’altres, de lloses de pedra, d’altres de roques que fan escalons. Al poc de recórrer-lo, ens desviem per una senda a la dreta, quedant en el barranc el Charco de Titubia. Li pega el sol i no hi ha gel (encara que més avant sí que vorem gorgs gelats).
Per eixe trajecte pintoresc, arribem a les 10.25 h al lloc triat per Amèlia per a parar a esmorzar al sol. Mitja hora.
Seguim barranc amunt. És una preciositat. Sendes que ixen i tornen, bassetes congelades, revoltes mol tancades, zona de fòssils, torna a eixir per senda i torna a entrar.
Després de passar junt a una basseta artificial, eixim del barranc definitivament, pujant per un camí estret que en poca cosa porta al camí del Parapeto. Girem a l’esquerra. Les 11.35 h.
Camí ample que puja a un punt alt junt al collado de Garravacas i baixa a una bifurcació de camins, les 11.50 h. Allí hi ha un pal indicador del PR-462, sender circular que ve de l’esquerra de Set Aigües. Per un dels seus ramals, el poble està a 1 hora 27 min.
Al costat, està les ruïnes del corral de Garravacas. Amèlia, en la convocatòria, ens informa que allò va ser un dels nuclis musulmans de Set Aigües, fins que els primers repobladors cristians s’hi assentaren sobre el 1260, sent després una alqueria mudèjar.
Al seu costat, es fa la foto de grup.
Tornem arrere, per a on hem arribat, pujant fins a una bifurcació. Les 12.17 h. Girem a la dreta i seguim pujant per un caminet pedregós, passant pel punt més alt del dia (853 m). Seguim pel mateix caminet, ara en baixada suau, fins arribar a un camí més ample a les 12.55 h. Allí ens esperen dos de la B, que s’han separat del seu grup per a vindre al nostre encontre.
Només queda seguir baixant per eixe camí, passar a les 13.05 h pel punt a on ens va fer la separació de grups a les 9.10 h i arribar a l’autobús per la mateixa ruta inicial d’anada a les 13.45 h.
Anem a dinar a La Venta del Pilar de Bunyol.
Al final, repartiment d’aiguardent, herbero i moscatell de Jaume Lorente i bombons Ferrero Rocher de Xavier Beltrán, els dos pels seus CINQUANTA-MILS.
Rafa Cortés anuncia que hui Vicente Motos fa els 3000 km i Jeroni Lloret, els 2000 km. Aplaudiments a Amèlia per la ruta de Monedi.
Josep Requena