Després d’eixides de bon temps primaveral, de pluja o vendavals, hui ha tocat, per primera vegada en la temporada, la neu.
L’autobús ha aparcat en Alfafara, a on ha acudit Carlos Sanchis, al qui li hem donat els condols pel nostre gran senderista que ens ha deixat, Pepe Sanchis.
En total, l’assistència ha sigut de cinquanta-una persona.
S’han format els dos grups. L’A, que farà la volta de dalt, prevista: seguir el PR-370; i la B, que anirà en la ruta Alfafara – Agres – Alfafara.
Feia molt de fred i tot de núvols negres.
El grup B seguix el track, trobant-se al principi, una pujada exigent. Després de fer un bon tros, tornen a Alfafara, a on es queden esperant l’autobús. I sense un mal bar on amagar-se.
El grup A comença la marxa cara a la Mariola a les 9 h, deixant les cases del poble i seguint per un camí cimentat. Es el PR-370 que, en eixe tram, i també ´’acompanya les marques del GR-330, les de la seua etapa 10 ª, Alfafara – Banyeres de Mariola.
Abandonem el ciment per la dreta per un camí pedregós que es convertix de seguida en senda ascendent. A les 9.30 h, ens trobem a un senderista que ha tingut una indisposició, només començar a caminar. L’atenem, mentre baixa el seu company, que s’havia avançat. Un corredor de muntanya passa àgilment.
Les fulles de les plantes comencen a aparèixer nevades.
Arribem a un cartell explicatiu dels jaciments ibers. El de Cabeço de Segrelles, i el del recinte fortificat del Cabeço de Mariola, un assentament del IX al I a d c, talaia de control amb capacitat per a unes 600 persones. Estem arribant al tros pla dels Collets, a on està la divisòria de termes de Bocairent i Alfafara. Hi ha escampades masies i camps de cultiu nevats. Ens abandona el GR-220 per la dreta cap a Banyeres de Mariola. Però comença el PR-104, que anant per la mateixa ruta ara que el 370, arribarà a Agres i ja vorem cóm serà el que seguirem al final.
Pugem per senda per un carrascar. Està caient aiguaneu. La senda mor en un camí. Tenim vacil·lacions, però arribem a les restes del Cabeço de Mariola. A pocs metres baix, està la cova de Bolumini. Uns opten per esmorzar dalt, aguantant el fred com poden. Uns altres van a la cova a on esmorzen de les 11.05 a les 11.25. En la cova s’han trobat restes de sepultures de més de 5000 anys.
Cal tornar els qui han anat a la cova. Pugen en quatre camallades al Cabeço a on els que han esmorzat estan ben gelats.
Caient neu, anem cap al vèrtex del Portell d’Alfafara. Els seus 1087 m fan que puntuen els qui no ho feren el 10 – 6 – 2010. Foto de grup. Les 12.15 h.
A baixar. També tenim una vacil·lació i fem un poc arrere per a encarar la magnífica cava de Don Miguel. Amb uns grans contraforts i murs contundents, té un diàmetre interior de 14,5 m i una profunditat d’11 m. Més fotos de grup. Les 13.05 h.
Seguim per un tram que va pel 370 i el 104. Anem a parar a un camí, que a les 13.47 h, l’abandonem per l’esquerra i baixar fins a les instal·lacions de la Font del Molí Mató. Allí torna a tocar el GR-220, però ara en l’etapa 9ª, Alcoi – Alfafara. Les 14 h.
Ara la previsió inicial era seguir fent el PR-370 i tornar a Alfafara, però ajustem la ruta a l’hora i decidim anar directament cap a Agres. Passem pel refugi Zamorano del Molí Mató i, per l’assagador cimentat de Mariola, passar per la dreta de les restes de la Torreta i acabar en el camí cimentat d’Accés a Agres. Les 14.27 h. Allí acudix l’autobús des d’Agres, que s’ha quedat amb uns companys de la B.
Tornem a Alfafara. Pugem tots, excepte Carlos Sanchis que se’n torna en cotxe a casa i anem a dinar al restaurant l’Estació de Bocairent.
A l’acabar, Ramón Campos y Fernando Ruiz ens obsequien a bombons i espirituosos pels seus 6000 km.
I la setmana que ve, al Mondúber!
Josep Requena