Al Benicadell hem pujat unes quantes voltes: en el 2005, dos vegades el 2009, la del Regall des del port de Salem, però la que acabem de fer és una ruta nova. Quasi lineal, eixint del port d’Albaida, nevera de Benicadell, el pic, les Planisses i el Ràfol de Salem.
Cinquanta-tres senderistes en un dia molt bo, després dels recents temporals de neu i fred.
La ruta va pels senders PR-213 (el Ràfol_Beniatjar-Benicadell) i les seues variants, el PR-222 (Atzeneta-Benicadell) i el PR-184 (Muro-Benicadell-Gaianes-Muro). La serra de Benicadell, formació emblemàtica que separa les comarques de la Vall d’Albaida i el Comtat de 25 km de llargària te la catalogació de Paisatge Natural Protegit de l’Ombria de Benicadell i la Solana de Benicadell, dos àmbits naturals radicalment diferents. Passarem per un grapat de termes municipals: Atzeneta, Albaida, Carrícola, Bèlgida, Otos, Beniatjar, Gaianes, Salem i el Ràfol de Salem.
En la rotonda de dalt del port d’Albaida, comencem a caminar a les 8.45 h. De seguida, deixem l’asfalt i entrem en la serra per una senda que porta pel barranc dels Fontanars a la font del mateix nom (9.16 h). Passem el llit del barranc per un mur de pedra, començant la pujada llarga junt al barranc de l’Avenc.
Arribem a la nevera de Baix. De grans dimensions i sense conservar la coberta, la visitem. (9.50 h). Uns metres més amunt, la casa que treballava la nevera de Baix i la nevera de Dalt, que queda un poc a la dreta i no visitem. Hem arribat al camí del Corral de Diego, estret i pla, que dóna un descans després d’una pujada tan seguida.
Arribem al collado de Turballos (908 m), per a on passa una línia de 220 kV. Vista a la dreta al Comtat, i les serres altes nevades del sud. El vent, ací, és prou fort. Abandonem el camí, seguint per senda a l’ombria de l’alt del Morral, el cim de més de 1000 m que trobem. A recer del vent que proporciona l’alt i de cara a la Vall d’Albaida parem a esmorzar a les 10.25 h. La mitja hora de sempre.
Seguim la senda plana que, als pocs minuts torna a ser cara amunt. A les 11.27 h, arribem a un altre coll on també es nota el vent fort i fresc i que proporciona una vista més completa encara que el coll de Turballos. Per allí baixa cap a Gaianes i Muro el PR-184, que, recte, acompanyarà al grup fins al Benicadell.
Seguim per la senda de l’Escaló, que, desviant-se un parell de minuts, ens porta a la magnífica nevera de Benicadell. A 1025 m d’altura, té 640 m3 de capacitat i conserva íntegra la coberta. Una talaia excel·lent amb la senda que farem fins al pic, en primer pla. No ho desaprofitem per a fer la foto de grup. Les 11.35 h.
Baixem uns metres del pla de la nevera i reprenem el sender que, de baixada, arriba a una bifurcació. Per la senda de l’esquerra van els del B i serà per on acabarem de davallar després el del grup A de tornada del pic.
Els del B van per eixa senda encantadora fins a la casa Forestal de les Planisses.
El grup A seguix senda amunt (el camí de la Penya) a fer-se amb el pic. A mitjan pujada ens venen de cara quatre senderistes (dos dones i dos hòmens). Arribem al planet del Pouet, que amb un pou enreixa, és el punt per a on pujàrem pel Regall des del port de Salem el 10 de desembre de 2014.
Ara ve la part més muntanyenca i excitant. Per la pura roca per passos vertiginosos, arribar al piló de l’alt de Benicadell. Encara el puntuen per als VINT-I-CINC MILS, dotze companys que no el tenien. Fotos i a baixar pel tram de roca i abisme.
Arribats a la tranquil·litat del planet del Pouet, se l’enfilem camí de la penya avall (camí de la Penya) fins a la bifurcació d’adés. Les 12.40 h.
Tram descendent encantador, amb parets verticals i molta vegetació.
Arribem a la pista Forestal de l’Ombria de les Planisses (o de la Font Freda). Caminant a bon pas, arribem a la casa Forestal de les Planisses (13.25 h). Reunits A i B, uns metres de pista avant i un pal del PR-213 ens desvia a l’esquerra. Una senda preciosa que arriba a una bifurcació. A l’esquerra, a les Fontetes. Nosaltres a la dreta, per una senda que, passant pel Portet (560 m), anirà junt a la serreta del Ràfol, acabant en l’ermita de Sant Blai (del 1460) i fent-nos les estacions del Calvari, arribar al poble del Ràfol. Pastor (José Vicente) aprofita el moment de canvi de roba junt a l’autobús per a saludar als amics del seu poble. Les 14.30 h.
Anem a dinar al restaurant Gènesis de Castelló de Rugat (o de les Gerres).
En acabar, Fernando Guerri convida a bombons pels seus primers 1000 km. Un cambrer fa una foto per al Facebook del negoci. S’està convertint açò en un clàssic. Haurem de cobrar drets d’imatge, com els grans esportistes.
I molt bé Paco Carrillo per la seua providencial solidaritat.
Josep Requena.