Gràcies a la iniciativa de Pepe Monedero, ajudat per Joan Romero i Jordi Nogués, hui hem fet una prova d’orientació per la serra Calderona. Cinquanta-cinc participants.
Durant el viatge, Monedero ha descrit detalls útils de la marxa. Els equips estaven fets. No ha hagut cap que haja competit en modalitat individual. S’ha fet la recomanació de qui no ho tinguera clar, perquè la ruta tenia la seua dificultat, que optara per la B.
Repartix el cròquis de la prova i la tarja corresponent a cada equip.
Hem arribat al punt d’inici: Marines Vell.
Marines Vell és un nucli de població que es remunta a l’època islàmica. En el 1957 hi hagueren uns despreniments de roca sobre la població que obligà a buscar un emplaçament nou: el Marines actual, quedant l’antiga població despoblada. El trasllat es va fer el 1967.
A poc a poc, s’ha anat ocupant i arreglant el nucli antic: el Marines Vell al que hem anat. Té la seua església i l’antic ajuntament ara és la seu de l’associació de veïns. El terme municipal té continuïtat entre el vell i el nou.
Bo, estem preparats i a punt d’iniciar la prova. L’oratge és fantàstic.
En primer lloc, Joan Romero i Jordi Nogués ixen per la ruta a col·locar les balises en els llocs previstos.
Pepe Monedero, llista i cronòmetre en mà, va donant l’eixida als equips.
Els de l’A estan repartits per a fer-la uns en sentit del rellotge i d’altres a contrarellotge. Els de la B fan la seua ruta, que també tenen les seues balises que marcar.
El meu equip és l’últim en eixir dels A. Ho fem a les 8.36 h i travessem els carrers del poble. Anem vora una séquia per a baixar al Puentecico. La 2. Passem el pont i girem a la dreta. Marquem la 3 i a fer una pujada llarga, a vegades pedregosa. A les 9.21 h, passem al terme de Gàtova. Marquem la 4, 5, 6 i la 7 per a entrar en la zona de Los Carcamales. La part interessant i dificultosa del dia. Balises 8 i 9 a l’entrada i l’eixida. Roques de grans dimensions barrejades que dificulten prou l’avanç, tant amunt com avall. Però resulta excitant. En aquell punt es forma una acumulació d’equips.
Superats Los Carcamales, arribem a les 9.55 h als 656 m del Peñarroya. Balisa 10. Al costat d’un penya-segat i, amb Gàtova davant, uns opten per parar a esmorzar. Nosaltres tirem avant. Baixem i pugem a la cota 670 m i parem a esmorzar.
Reprenem per la senda, ara en pla, fins arribar al molí de La Ceja, a 662 m.
Són les restes, prou íntegres, d’una construcció de la què no se’n té constància clara de la seua antiguitat. Sí que es va utilitzar fins a finals del XIX. De les construccions, ressalta la magnífica torre cilíndrica, tendint a troncocònica. Ara és un bon mirador equipat.
En eixe punt, a on està la balisa 11, es congrega gent de les dos direccions.
Seguim, baixant pel camí de Sacañé, cimentat. A l’esquerra es veu una pedrera antiga d’extracció d’àrids.
Seguint entre camps d’oliveres, arribem a un camp llaurat, a on providencialment està situat Jordi Nogués. Una baixada i passem el barranc de Sacañé entre molta vegetació. Pugem al camí de l’Olla. Camí en ascensió que, a l’arribar a un pla, es convertix en senda.
A les 11.02 h, tornem al terme de Marines, seguint per la senda del camí de l’Olla. Al poc, torna a ser camí estret de baixada. A les 11.08, la balisa 13. Uns pocs metres avant, creuament amb camí ample. A la dreta està la balisa B i la ruta dels de la B. Tirem per l’esquerra per camí ample que baixa per a passar el barranc de Tello i pujar un poc fins a un cartell informatiu d’aus rapinyaires. 11.21 h.
Allí,abandonem el camí, entrant per la dreta per una magnífica senda, a l’ombra, que voreja la muntanya d’El Rodeno i que, en una baixada final, passant junt a la font d’El camino de la Olla, arriba al poble. Piquem en l’última balisa, la C, arribant als carrers, que estan en obres i al punt de cronometratge a les 11.54 h.
Ens reunim els arribats, A i B, que ja estaven i que, per tindre un recorregut més curt, encara els havia donat per a fer una volta de més de 2 km per la rodalia.
Monedero té previst el joiós subministrament de cervesa fresca. Van arribant més equips. S’acaba la cervesa, Àngel va a per més provisions.
Quan estem tots i sense pressa, anem a dinar al restaurant Martín, terme de Llíria i prop del Marines Nou.
El lloc, excel·lent. Terrassa, però coberta del sol en un dia que ha sigut un regal per al segon dia de primavera.
En acabar, Rafa Cortés proclama l’equip guanyador de la prova, el format per Paco Bonmatí, Fernando Jartín, Antonio Domínguez i Fèlix Torres.
I un fort aplaudiment als organitzadors, Pepe, Joan i Jordi.
Josep Requena