La marxa entre Pinet i Barx, una lineal que travessa una geografia molt interessant, tant per la seua geologia com per la seua botànica, l’ha preparada amb molt de detall Ximo Soler.
Com que nou companys estan fent ara el Camí Sanabrés, hem sigut quaranta-huit els participants, quantitat últimament no habitual i que li dóna descans a l’esforçat equip d’overbooking.
Passarem per la surera de Pinet i Llutxent, passarem per una zona geològica convulsa, plena d’avencs o simes, pujarem a l’Aldaia i baixarem per l’esplèndid barranc de la Manesa. Des de la bassa del Surar a l’Aldaia, Manesa i Barx ho vam passar un 15 de novembre de 2006 guiats per Eliseo. Aquell dia hi havia més fang i més bous. En realitat, hui no hem trobat ni fang ni bous.
Toni para el bus un poc abans de Pinet i comencem a caminar a les 9.14 h. De seguida deixem el camí i els camps i comencem per senda a pujar (molta senda hui). Dalt hi ha les restes d’una pedrera de marbre. Ens acostem a la serra de Buixcarró, cèlebre pel seu marbre rosaci.
Baixem al barranc de la Llosa (9.25 h) i comença una pujada llarga fins a la Lloma Rasa, on s’ha de fer una paradeta. (10 h). Seguim, ara més pla el sender. A les 10.24 h, Ximo indica que a la dreta anirem a l’àrea recreativa del Surar pel barranc del mateix nom. Arribem a eixa zona preciosa a les 10.40 h. Molta ombra, bons exemplars de sureres, enmig, la bassa del Surar, hàbitat de reproducció d’amfibis en la basseta del Surar, tot en el Paratge Natural Municipal del Surar de Pinet i Llutxent, però, sobretot, quatre magnífiques taules, quasi suficients per a perpetrar l’esmorzar tant desitjat. La mitja hora de rigor.
Allí acaba un sender circular que ve de Llutxent: el PR-434.
Seguim. Ara és una pista entre pins. Abandonem el camí per la dreta a les 11.30 h, baixant un poc a un barranc entre matoll i coscolles de més de 3 m d’alçària. En passar-lo, pugem i a les 11.45 h, arribem a un pal del PR-60, bifurcació de sendes. Foto de grup.
Girem a mà dreta i anem directament al gran avenc o sima d’Aldaia.
Després de vore la seua profunditat, tornem un poc arrere, sempre per les variants del PR-60 per a culminar la muntada a l’Aldaia, amb 751 m.(les 12.20 h).
Vista excel·lent sobre el Mondúber i el Penyalba. Allí, Ximo fa una explicació. Estem en un punt geològicament interessant. La falla sud-valenciana n’és la causant. Dues plaques tectòniques separen, al sud el Sistema Bètic i, al nord, l’Ibèric. La falla comença a Xeresa, recorre la serra de Buixcarró, que és a on estem, la serra de Requena i, a Xàtiva, gira a l’esquerra per la serra Grossa cap a Almansa. D’activitat geològica, és la causant de la destrucció dels castells de Montesa i Vallada, de la formació calcària de la zona, de la profusió de dolines i simes o avencs, del marbre del Buixcarró i del pòlie de Barx, que el tenim avall i al costat la Drova. (Un pòlie és una gran plana entre grans estructures de pedres calcàries El drenatge es fa per pous. El fons de la plana és molt fèrtil).
Baixem de l’Aldaia i girem per la dreta, seguint el PR-60. Sempre senda.
De seguida, arribem a una variant a la dreta, que una brigada de la Diputació està acabant de condicionar, i visitem un ventisquer o clot de la neu usat abans del 1770 i a 670 m. Els operaris estan en el fons de l’avenc.
Tornem al PR-60. Entre vegetació, passem pel costat de més simes més xicotetes, arribant a les 13.30 h a una bifurcació de sendes en «T». A la dreta. De seguida, a l’esquerra, la nevereta de Dalt o nevereta Xiqueta, feta també abans del 1770. Està a 521 m.
Baixem per l’extraordinari barranc de Manesa. Microreserva de flora, està adornada d’una vegetació espectacular, amb unes falagueres bledanes, verdes i lluentes, i també sureres.
A mitjan baixada, passem el barranc a l’esquerra, havent de fer una pujada inesperada.
Per l’altra part del barranc, completem la davallada, arribant a un camí al costat de la font de la Benita. Per allí passa la Ruta dels Monestirs, que té una versió a cavall, una altra per a bicicleta de muntanya i el GR-236, senderista.
Enfront, el poble i la nevera de Barx, en la que s’ha recreat la coberta a base d’arcs de ferro. Acabem l’etapa a les 14.15 h.
A dinar al restaurant La Visteta. Bon lloc per a fer-ho.
Al final, Pepe Monedero fa unes observacions molt ben estructurades, com sempre, de caràcter organitzatiu. Proclama que Prudencio Lara hui ha superat els 3000 km. Baron Azul i que jo he passat dels 6000 km, Gran Senderista Cum Laude.
Toni, que no vol marejar-se anant per Simat, torna per la Marxuquera.
La setmana que ve farem l’última etapa del GR-36.
Josep Requena