Magnífica excursió la que ens han preparat aquest dimecres els germans Joaquim i Vicent Soler. Excursió lineal que ha transcorregut per la comarca de la Costera des de Montesa amb un punt d’arribada al cap d’amunt de l’antic Port de l’Olleria hui en desús degut a la construcció del Túnel de l’Olleria. Túnel que casualment el proppassat 30 de Maig va complir 25 anys en funcionament, efemèrides capital per a les economies de les comarques de la Vall d’Albaida, el Comtat i l’Alcoià.
El recorregut de la nostra excursió, ha significat travessar transversalment l’ampla vall de la Costera i una volta al peus de la Serra Grossa seguir per la falda ombria en paral·lel a la cresta de la muntanya guanyant altura fins aconseguir el punt d’arribada.
Aquesta eixida havia estat programada un parell de vegades anteriorment i s’havia hagut de suspendre degut a la quantitat d’aigua que duia el riu Cànyoles, que drena la Costera, i que sortosament, pel contrari, el cabal de hui ens ha permés de creuar-lo sense cap dificultat.
A les 8:40 l’autobús amb 47 excursionistes ha fet una parada tècnica per a poder-nos equipar degudament ja que com Joaquim Soler havia anunciar durant el trajecte, l’acció d’on podíem baixar de l’autobús havia de ser ràpida per no poder estacionar-se el vehicle.
Plovia molt lleugerament però el cel estava molt amenaçador i onze companys han preferit encarar l’opció B que ha consistit en anar amb l’autobús fins el Port de l’Olleria i fer un tram del trajecte en sentit contrari al de l’opció A.
Amb aquesta divisió inicial, a les 8:46 ha començat la marxa entre tarongerars i alguna plantació de caquis. Prompte hem passat per un pas elevat per damunt del traçat ferroviari del tren d’Alta Velocitat i poc després per un pas inferior del traçat del ferrocarril convencional i després de passar pel “Corralet del Riu” hem arribat als panels on s’anuncia l’inici del Sender Local CV-61. Poc després eren les 9;45hores -hem travessat el riu que en aquest punt va molt ajustat als peus de la Serra Grossa i s’ha travessat per tot l’equip sense cap incident.
La pluja que ha continuat fins les 12hores, aproximadament, era molt fina però persistent i ha acabat traspassant bona part dels elements impermeables dels senderistes.
Hem continuat pel Barranc de la Fos i tot seguint el Sender Local 61 que va pel llit del barranc i en un racó del mateix sobre les 10:15 hem parat a esmorzar. La marxa s’ha mamprés a les 10:50 deixant a la dreta una desviació a la Font del Meló on acaba el SL-61. En aquest punt la vegetació era tota de mates típicament mediterrània composta de margalló, romaní, llentiscle i arbocers i notant-se, lamentablement, l’absència de massa arbòria degut al gran incendi de la Serra Grossa de juny de l’any 2005. Al poc entrem en un altiplà de terra argilosa que degut a la pluja ha produït alguns esvarons sense conseqüències.
Ací hem trobat alguns bancals conreu de vinyes velles i abandonats i la direcció de la nostra marxa que havia estat fins ara direcció Sud ha girat decididament cap a Nord.est. Hem creuat una conducció de gas natural i des d’aquest punt fins el Port de l’Olleria hem coincidit amb el PRV-163. PR circular del terme de Canals. A aquesta altura ha fet acte de presència una espessa boira que ja no ens ha deixat fins a la fi de l’excursió impedint-nos la visió del paisatge i de més allà de 50 metres. El camí ha anat guanyant altura molt progressivament fins que superat el paratge de la Basseta Roja es fa més accidentat en algunes baixades i pujades més fortes fins arribar al “Portalet” d’on ix una desviació cap a Canals que deixem a l’esquerra. Nosaltres, ataquem la pujada que ens condueix a l’altura màxima de la jornada, innominada, de 488m. No hem pujat al Tossal Redó de 554m. que hem deixat a la nostra dreta i planejant per damunt del túnel de l’Olleria es hem trobat que la senda acaba en l’antiga carrera general, hui fora de servei, que hem recorregut en uns 200m fins arribar al antic Port de l’Olleria a les 14:15hores on esperava l’autobús després d’haver caminat 13Km.
L’autobús tot seguit ens ha dut al restaurant El Faro de Guadasséquies. Restaurant que ens ha servit un molt bon dinar i on hem pogut brindar pels 4.000km. del company Paco Yáñez.
AGiN