S’ha acabat el curs amb una ruta molt apropiada per a l’època de calor. Paco Castelló, amb les aportacions de Manolo F. Feijoo, han proposat una ruta magnífica per Montanejos. Setanta assistents. Assistència rècord que ha requerit, a part del bus, uns quants cotxes.

Aparquem prop dels banys de Montanejos. Comencem la marxa a les 9.50 h. Des de dalt de la carretera es veu el paisatge temptador de la platja del riu Millars i el seu entorn extraordinari. Molts cotxes aparcats indiquen l’èxit del lloc triat.

Baixem per una rampa al nivell del riu i allí esmorzem des de les 10 a les 10.25 h.

Seguim, mirant de reüll amb enveja, als banyistes. Passem el riu i abandonem el camí per l’esquerra per una senda retolada «Senda Familiar». Passem de les oliveres als pins. De seguida, ens desviem a l’esquerra a visitar el abrigo de Rufino, a la que s’accedix per una senda habilitada amb barana. És una cova usada pels pastors formada per pedra tosca o tova, roca calcària treballada per l’acció del riu.

Tornem arrere i seguim per la Senda Familiar, sempre a l’ombra dels pins. El paisatge és fenomenal. El Millars baixa encaixat entre vegetació abundant i parets de vertigen, objectiu dels escaladors. Hi han rètols sobre la flora i la fauna. Aguaitem a un bon mirador.

Passem l’assut d’on ix la conducció que, aigües avall, mou la central de Cirat. Paco fa la foto de grup. Les 10.55 h. Seguim per senda entre la vegetació espessa. Arriba al punt de formar-se un túnel vegetal. Després passem un túnel, però este, d’uns 100 m, excavat en la roca. Hem de recórrer a la llanterna dels mòbils.

Queda un tram més. Quasi al final, a la dreta i elevat 2 m, alguns curiosos recorren un túnel recte, perpendicular a la senda que acaba en una paret. Haurà de ser una excavació per a la conducció de la central.

Arribem al final, toquem mare i a tornar.

Passem la pressa de la foto de grup, amb les seues comportes i pugem per una escala molt llarga a la carretera. Uns van de cap directament als banys, mentre que uns altres giren a la dreta pel mateix sender familiar a visitar la cova Negra. Una cova de dimensions espectaculars.

Continuem per la senda, que té pedretes soltes, que suaument ens deixa prop de l’autobús. Les 12.35 h.

Completa qui vol el dia amb un bon bany, uns altres s’acosten a un bar que hi ha allí mateix a fer-se una cervesa merescuda i uns altres escolten un grup d’amics que ballen amb la música de guitarra i acordió. Són dels Rossildos i allí estan els germans Sales, del restaurant Hnos. Sales, on hem dinat tres vegades.

A dinar anem ara, però a Montán, al bar Piscina, que coneixem.

Bon i energètic dinar, rematat al final per cava gentilesa d’AGMT.

Ara ve la cerimònia protocol·lària d’honors i premis.

Primers classificats, Xavier Beltrán, Jeroni Lloret i Ricardo Mir.

Superats els VINT-I-CINC MILS, Guadalupe Sebastián, Ricardo Valera, Ramón Biforcos i Xavier Beltrán.

Els CINQUANTA-MILS, J. Vte. Pastor, Santiago Vandellós i Ximo G. de Membrillera.

Cavallers senderistes, (1000 km) a Ricardo Mir i Rcardo Valera.

Barón Rojo (2000 km) Joaquín F. Pedrón, Vicente Motos i Fernando Martí.

Barón Azul (3000 km) a Miguel López (absent), Jorge Beltrán, Alfonso Soler, Pablo Flández i Prudencio Lara (també absent).

Gran Senderista (5000 km) J. Ramón Domingo.

Gran Senderista Cum Laude (6000 km) Josep Requena (jo).

Premi per haver fet uns gloriosos 75 anys, al senderista «jove» Rafael Gimeno.

Premi especial per la seua tenacitat, molt merescut, a Pablo Flández.

Al final, es repartix un llibre del GR-7.

Encara que el curs s’ha acabat, el dimecres que ve es farà una NO COMPUTABLE, per a fer cama, per les cadenes del Garbí.

Mentre escric el dijous la crònica, m’entra un missatge emergent en la pantalla del mòbil: «Montanejos, calor humida sufocant en les pròximes hores».

Que passem un bon estiu tots a la fresca.

Josep Requena.

Descarrega’t el track