Com a extensió de les mútues felicitacions per l’Any Nou fetes personalment, l’humil cronista de la primera excursió de l’any desitja un Bon Any 2020 a tots els senderistes de la AGMT-València
L’excursió de hui ha estat preparada per l’equip de Sagunt que en aquesta ocasió el formaven Santiago Vandellós i Fernando Martí i que ha resultat molt apropiada per la data en que ha escaigut tan pròxima a les Festes de Nadal i als seus típics excessos alimentaris.
El traçat era relativament poc exigent d’ascensions muntanyenques i per això no ha estat necessària una alternativa B, pròpiament dita. El seu discurs, majoritàriament en descens des dels 865 metres d’altitud fins a menys de 500 del poble de Xèrica, ha transcorregut per la part meridional de la conca del riu Palància dins de la comarca de l’Alt Palància. L’autobús ens ha deixat al capdamunt del molt popular Santuari de la Cova Santa. Santuari que està situat dins del terme municipal d’Altura, la capella principal del qual, és a l’interior d’un gran avenc on es venera un baix relleu de la Mare de Déu. L’antic hostal contigu, és dels S. XVI i XVII i feia d’alberg a importants pelegrinatges. A tall d’exemple, cal remarcar que la Mare de Déu de la Cova Santa és, des de l’any 1955, la patrona dels espeleòlegs.
La nostra excursió l’han començada 54 senderistes a les 9.15 hores d’un matí molt solejat i tranquil amb una excel·lent temperatura sorprenent per a la què ens esperàvem. El camí s’ha iniciat pel traçat del calvari que en cada estació té uns graciosos altarets que recorden els templets que té el pont del Reial de la ciutat de València. Al poc, en el nostre descens en direcció Nord, hem trobat una replaça del camí amb un mirador i una creu alçada de pedra, la Creu de la Cova Santa, que algú ha suggerit de fer-se allà la fotografia de grup. En acceptar-se majoritàriament, ens hem concentrat en grup per a la posteritat.
El camí del calvari prompte s’entronca amb la senda de Maganya en fort descens que ve a desembocar, sempre en direcció Nord, al fons del barranc del mateix nom. Travessat el fons del barranc a l’altra vora ens hem trobat amb una important edificació, la Masia de Ribas. I a la seua vora i també a la vora de la carretera d’Altura a la Cova Santa, en una àrea de descans i sent les 10.15h., hem parat a esmorzar. Després de la mitja hora de rigor hem continuat per la mencionada carretera uns 100m, ja que de seguida l’hem abandonada per una pista de muntanya o camí ample que eixia per l’esquerra. Aquest camí dit de la Pedrera coincideix amb el PRCV 178, com assenyala un indicador en un encreuament de camins i transita un relleu més prompte pla en diferents alterons sense massa importància fins que arribem a un punt un poc més alt sobre uns 670m d’altitud on hi ha el Corral de Ribera.
A partir d’aquest punt s’acaba el relleu pla i comença un fort descens, primer continuant el camí ample i després per una senda ancestral molt ben marcada i que recorre una ombria important molt humida i de molta vegetació sobretot de pins saltejats de carrasques i matoll i on es nota que ens anem aproximant al riu Palància.
Aproximadament al km 8.6 del nostre recorregut els companys J Romero i FJ Bonmatí han notat un forat estrany en un marge a la vora del camí. Alguns hem penetrat uns quinze o vint metres fins on la claror exterior donava i hem vist unes galeries fetes per la ma de l’home i molt ben conservades que no hem pogut continuar per la foscor. Tenien tota la traça de ser un vestigi de la guerra civil, tan abundants per la serra d’Espadà i l’Alt Palància però la manca d’informació no ens permet d’aventurar hipòtesis.
Continuant el nostre camí i baixant d’una manera progressiva, hem arribat al llit del riu Palància i al seu pont de Navarza que permet l’accés a Xèrica directament però no l’hem travessat ja que hem continuat riu amunt per la marge dreta fins un gual ben preparat de pilons per on hem creuat el riu amb molt poca aigua i que ens ha conduït directament a la Vuelta de la Hoz. Per aquest passeig, aigües amunt encara un assut desvia l’aigua del riu per una sèquia coberta i seguint la senda de la Vuelta, arribem a la 13.15h al parc de la Ranuria on ens esperava l’autobús després d’haver recorregut 13,6km.
A continuació el vehicle ens ha dut a la veïna població de Viver on al restaurant Alvaro i a les darreries tots hem rebut amb aplaudiments l’anunci dels 2.000kms de l’amic Jordi Nogués Vilaseca. Enhorabona al noble senderista per tan remarcable fita!!!
A G i N