Descarrega’t el track

Els amics de Sagunt, Santiago, Joaquín i Fernando, han proposat una marxa lineal (quasi rectilínia) entre el campament d’Escales de Sagunt fins al Paratge de la Vall d’Uixó, passant per uns alts intermedis de puja baixa: les llomes de Cerverola, la lloma de la Fogassa, el Rodeno i, sobretot, el cim de Pipa. Fantàstica excursió i excel·lent planificació.

Hem sigut cinquanta-tres senderistes (Fernando, la setmana que ve, nou).

L’autobús ha parat al principi del camí d’Escales. Comencem a caminar per l’asfalt del camí entre camps a les 8.50 h. Després de 1,5 km, abandonem l’asfalt per la dreta. Una porta oberta de bat a bat. Hem arribat al campament Municipal d’Escales (o lo que queda d’ell). Allí comença el PR-364 que va d’Escales a la lloma de Cerverola. Passem per les restes decrèpites de lo que va ser un campament gran. Tot i que l’Ajuntament de Sagunt diu que l’ha rehabilitat, la veritat és que hi ha taules de fusta velles entre els pins i un paeller inutilitzable. Lo demés, ruïna.

Deixem la zona i comença la primera costa amunt entre pins, amb pals indicadors del PR-364. Arribem a les llomes de Cerverola. La primera és la lloma dels Tres Termes (Alfondeguilla, Sagunt i la Vall d’Uixó). Parem a esmorzar des de les 10,05 a les 10,35 h entre unes vistes esplèndides. Comença a notar-se que el dia va ser molt primaveral.

A partir d’ara, anirem sempre per la ratlla entre els termes d’Alfondeguilla, a l’esquerra, i de la Vall d’Uixó a la dreta.

Baixem un poc i pugem a la lloma de la Fogassa (513 m). Ara, una baixada llarga fins als Aiguamolls (382 m). Al costat, a la dreta, el Bec de l’Àguila (426 m). Són les 11.15 h.

Tornem a pujar, passem pel planet de Cepellars (480 m) i seguim amunt passant per l’esquerra del punt més alt del Rodeno (513 m).

Tornem a davallar. Passem a les 11.50 pel costat de l’aljub del Rodeno, una caseta amb la porta oberta i aigua en el fons. Baix del tot, arribem al coll de Garrut (369 m). Una parada per a descansar, fer la foto de grup i la divisió. Els del B se n’aniran per la dreta per un track junt al barranc de Garrut, que, segons el track, haurien d’abandonar cara amunt per l’esquerra però que opten per seguir avant. Amb l’ajuda de gent de la terra, s’orienten per a arribar a l’autobús, just quan estan arribant les primeres unitats del grup A.

Tornem al grup A que mou des dels Aiguamolls. Han de pujar en un quilòmetre un desnivell de 220 m. Uns redons de fusta de 2,5 m amb marques de PR intermedis van donant l’esperança de que ja estem arribant al cim, però després d’un pal, allà dalt sempre hi ha un altre. Al final, arribem a un pal senyalitzador i un vèrtex geodèsic: l’anhelat cim de Pipa, de 590 m. Les 12.40 h.

La Vall d’Uixó està als nostres peus, la mar, enfront. Al sud, una columna de fum d’un incendi en una industria d’el Puig. Entre els palets i els envasos de plàstic, el fum és ben negre.

Però al nord la vista és fantàstica, amb muntanyes i tota la serra d’Espadà.

Ens fem una foto de grup, en la que ens acompanya una parella de Benicàssim que han pujat amb un gosset negre.

La perspectiva de la davallada és vertiginosa. Cal baixar al principi pel cap del Pipa i superar els cingles de Pipa, lloc on hi ha passos verticals de roca. Només començar a baixar, puja corrent un xic estratosfèric que toca mare en el piló i ens avança cara avall perdent-se de seguida en la profunditat de l’abisme.

En una zona un poc més “tranquil·la”, passem pel costat d’uns nius de metralladores.

Més avall, un pal avisa: ”Useu el passamans”. És un tram de dos minuts equipats amb una barana de corda ancorada a la roca.

Després un tram final de baixada a l’ombra dels pins, arribem al llit del riu de la Font de Sant Josep (riu que va, aigües avall, al Belcaire). Seguim per la dreta, junt al pedregar del riu sec, caminant per un providencial mur de ciment junt al talús de la carretera. En un dipòsit d’aigua del poble acaba el mur i cal caminar per les pedres fins que arribem a una porta amb una cadena o comença un camí que deixa junt a paratge de Sant Josep de la Vall d’Uixó. El gran pati a l’ombra estava tacat del blau dels uniformes del col·lege Hermes de València.

Els primers arriben a les 13.55 h al flamant autobús de Jose.

A poc a poc van arribant els de la B i els demés de l’A.

Canviats i recomptats, anem a dinar al restaurant del poliesportiu de Xilxes, el del dinar de Nadal.

Molt bo el producte. Convidada de la casa a granissat de llima o de pinya.

Els grans Manolos, Tórtola i Feijoo, repartixen bombons i licor pels seus 10.000 km (5000 + 5000).

De Tornada, Ángel Gil fa una oferta irrenunciable per a compartir amb ell en la seua autocaravana un tram indeterminat del Camí des de Roncesvalles.

Alfonso Soler anuncia que demà dijous, a les 11 h, des de la Llotja de la Seda de València, passant pel barri dels Velluters per a visitar el museu de la Seda, visita guiada per Vicent Taroncher i Alfonso mateix.

Josep Requena