Tres eficients coneixedors de la zona, Vicent, Àlex i Vicent, han preparat una ruta pel sostre de la geografia valenciana que ha sigut un èxit de marxa, oratge i paisatge.
Des del mateix inici, pujàrem també a l’Alto de las Barracas un 15 d’abril de 2009, el dia de la nevada inoblidable.
Hem anat trenta-quatre senderistes en cotxe, passant per les revoltes de la baixada de Losilla, que, a més del mal estat de la carretera, hi havia maquinària treballant.
Arribem a la Puebla de San Miguel, poble pintoresc del Racó d’Ademús. Té 87 habitants. Tot el seu terme forma part del Parc Natural de la Puebla de San Miguel, amb 6360 Ha. S’han catalogat en ell més de 300 arbres monumentals per a ser inclosos en el Catàleg Valencià. De eixos magnífics exemplars, vorem especialment el conjunt de savines de Las Blancas i el Pino Vicente o de la Tres Garras.
Anem a seguir bona part del PR-138.1, de 37,3 km, que ix de Casas Bajas i, passant per la Puebla de San Miguel arriba al collado Buey (sense pujar a l’Alto de las Barracas), passa pel Pino Vicente i per La Canaleja, torna a la Puebla de San Miguel. Els tres proponents han ajustat una ruta que fa unes variants sobre eixe PR molt interessants, completant més de 19 km.
Eixim del poble a les 9.00 h seguint els indicadors del PR. De seguida, abandonem un camí, pujant per una senda molt vegetal, que passa per un dels peirons que té el poble per la seua rodalia. Este, un gran pedestal de pedra, amb un quadre ceràmic de Sant Miquel dominant Lucifer. Li diuen el Pilón del Javandal. Un poc més avant, la font del Javandal.
Passem pel pi Coronel de més de 450 anys. De la senda passem a un camí. A l’esquerra i amunt. A les 10 h se n’eixim del camí per l’esquerra. Comencen a passar per les primeres savines. El parc està ple de boscos madurs de savina albar.
A les 10.10 h, arribem a l’espai màgic de Las Savinas Blancas. Uns quants exemplars són enormes. Catalogats com a més de 1500 anys, són uns autèntics fòssils vivents. Als peus de la més impressionant, esmorzem. Després de la mitja hora, foto de grup junt al monument botànic. Una altra savina, no menys monumentals, està subjecta amb dos grans puntals metàl·lics pintats de blanc. Fernando Guerri cobra l’euro.
Arribem de senda a pista (numerada amb el 3229). A l’esquerra i amunt. Arribem a una bifurcació i anem per l’esquerra cap al barranc del Saladillo. La senda va barranc amunt. A les 12.15 h, arribem a El Navazo, on hi ha un abeurador ramader que s’alimenta de la font del Pozo.
Arribem al collado Buey (1715 m) on hi ha una caseta refugi.
Des d’eixe punt, abandonem el PR-138.1, que se’n va per l’esquerra i que, després del Pino Vicente, retrobarem.
Ara, queda fer l’últim esforç per arribar als 1838 m del vèrtex de l’Alto de las Barracas, al que arribem a les 12.50 h.
Té unes vistes esplèndides. Enfront, l’observatori astrofísic i les antenes del Javalambre, on encara s’aprecien taques de neu. Foto de grup.
Baixem del punt alt, arribant a un caminet que li pega la volta a la Hoya del Puerco. Després d’una barrera pintada de blanc i roig, girem per un camí a l’esquerra que ens porta al Pino del Vago de la Culebra, o Pino de las Tres Garras o Pino Vicente. Gran exemplar de pi roig (pinus sylvestris), que li deu el seu últim nom en honor a Vicente Tortajada, expert forestal que propicià providencialment la salvació de la seua tala.
Seguim camí avall per a on en aquell abril del 2009 hi havia un toll de neu primavera de mig metre. A mà dreta, l’observatori forestal d’El Gavilán.
A les 14 h, trobem una altra vegada al PR-131.8. De l’esquerra marca La Majadica. Nosaltres a la dreta, per un camí cimentat en bona baixada.
Parem a dinar a les 14.25 h, junt al corral del Bizco. Mitja hora. Amb la maniobra del dinar en ruta s’acurta una hora respecte del restaurant. Algun benefici havia de tindre.
Ara, en compte de seguir pista cimentada avall i marques del PR, que haguera pegat una bona volta, anant fins a La Canaleja, deixem el camí i anem per senda (la mateixa del 2009) que va per la cresta de la Ceja de las Alburrianas. La Puebla de San Miguel estava a la vista, però 400 m de desnivell que encara quedaven per baixar.
L’última part de la senda de La Ceja té una rostària més forta. Arribem al camí de La Puebla de San Miguel a Camarena a les 15.34 h, en la zona de La Santica.
Camí avall, passant junt a l’ermita de San Roque (d’estil típic aragonés i que està demanant una restauració), arribem al poble a les 16.05 h.
Fantàstics 19 km que han fet passar a Javier G. Orozco els 4000 km i a Vicent Taroncher, els 3000 km. L’enhorabona.
De tornada per les revoltes de Losilla, encara estava entorpint el pas la maquinària.
Josep Requena.