La marxa de hui, minuciosament preparada per Amèlia, anava a culminar fent la serra de Los Ajos, amb cims de més de 1000 m, com ara el puntal de Roldán i el pic de Los Ajos. També havia previst dos tracks més com a opcions més fàcils. Però l’oratge ha obligat a adaptar-nos a la realitat, oratge que no ens ha persuadit de caminar i fer una caminada de 12 km per la part occidental de la gran serra de Xiva.
Com estava previst, reunits cinquanta-un caminant i vint cotxes en el cementeri de Set Aigües, hem mogut en fila per una carretera estreta i asfaltada que passa junt a l’aeroport de Set Aigües i l’urbanització La Loma, pujant fins arribar al punt d’eixida previst: la font de La Vallesa.
Està ploviscant i fa un vent molest de ponent. Què fer? Deixar-ho estar? Caminar?
En el grup som més durs que una pedra. Molta aigua hauria de caure per a fer-nos tornar a casa. Si que ho fan quatre, però el grup restant, guiats decididament per Amèlia, armats d’impermeables i paraigües, mamprenem una marxa adaptada a les circumstàncies. Amèlia, com no podia ser d’una altra forma, renuncia a la serra de Los Ajos i decideix anar per una pista marcada amb pals indicadors rojos, anomenada “Ruta Mancomunidad de La Hoya”. En realitat, és el camí de Gestalgar a Set Aigües.
Movem a les 8.55 h. Plou. Portem el vent a favor. En el camí s’han d’anar salvant bassals i un poc, no molt, de fang.
Primer, en ascensió suau fins al collado de la Vallesa, punt més alt del dia. 840 m. Passa perpendicularment un tallafocs que coincideix amb la ratlla entre Set Aigües i Xiva. Les 9.32 h.
Després, de baixada i el vent continua ajudant.
A les 10.04 h, arribem a Marjana. Seguim pel mateix camí, fins que a les 10.50 h, arribem a una caseta amb la porta oberta. Està humilment moblada.
Toca tornar. Continua plovent però ara el vent ve de cara i fins al collado de la Vallesa anem en lleugera pujada, lo que dóna una modesta sensació senderista d’esforç.
Acabem en el punt d’inici, la font de la Vallesa a les 12.20 h.
L’oratge de vent i aigua no convida, però uns valents fan allí el canvi de roba.
Amb els cotxes, anem a Bunyol a dinar a la Venta del Pilar. Mira per a on, allí ha eixit el sol. Veges quina gràcia!
La Venta del Pilar sempre és un lloc molt agradable i l’atenció i el menú, fantàstic.
Ens ho prenem amb tranquil·litat per a dinar i xerrar.
En acabar, Rafa Cortés recorda la campanya Un Kilo de Solidaritat, que va anunciar en la marxa de l’Ombria de Tavernes Toni Limonge, animant a els qui no ho saberen a participar. Sabent que AGMT aportaria el doble destinat a organitzacions solidàries.
I, també, que Gregorio Mora hui passa a l’exclusiu club de Gran Senderista, en fer més de 5000 km.
Josep Requena