Hem tornat a la serra de Bèrnia, més experimentats (veterans) i amb més ganes. Fer esta serra tan singular i muntanyera té un atractiu indescriptible. Tant és així que, encara que han hagut baixes d’última hora, hem assistit cinquanta-nou senderistes. És la primera vegada que s’ha anat fins a les cases de Bèrnia en autobús, un de cinquanta places per les condicions de la carretera. Els demés en cotxes particulars. Gran treball per als comissionats Félix Torres i Fernando Guerri. La marxa l’ha portada Pepe Benet.
L’autobús arriba treballosament a les cases de Bèrnia, en terme de Xaló, a on esperen els dels cotxes.
Comencem a caminar a les 9.25 h. El dia és esplèndid i serà absolutament primaveral en una data d’hivern. De cara tenim la silueta grandiosa de la serra, que espera.
Passem el cartell del PR-7. El camí es convertix en senda a les 9.50 h. De pedra, comencem a ascendir. A les 9.58 h, entrem en el terme de Callosa d’en Sarrià, ara a l’ombra. A mà dreta es veu Tàrbena, el coll de Rates i Bolulla. Continuem pujant, fins que en el Planiol, un coll a 819 m que deixa a la dreta el Recingle de l’Aspre, apareix de sobte la vista sobre el paisatge ampli de la Marina Baixa i la cadena coneguda del Puigcampana, el Ponoig i Aitana.
Un gir a l’esquerra i en sis minuts estem, a les 10.20 h, en el fort de Bèrnia. Una talaia fantàstica per a esmorzar. Mitja hora.
Són les restes d’una fortificació militar construïda el 1562 per ordre de Felip II per a defensar la costa dels atacs del pirates barbarescos. Obra de l’enginyer Giovanni Battista Antonelli, autor també de la construcció del pantà de Tibi. La cosa és que el fill, Felip III ordenà la seua demolició el 1612 per a evitar el seu ús per part dels moriscos rebels.
En reposar les forces, Pepe Benet explica les tres opcions: A, cim i cresta, B, la volta pel Forat i C, tornar al bus pel mateix camí. Foto de grup.
Els companys de la B recorren la cara sud de la serra seguint les marques del PR-7, passen successives pedreres, cantalars que es diuen ací i arriben al Forat. És un passadís natural que, en menys de 30 metres, comunica la cara nord amb la sud de la serra de Bèrnia. Cal passar-lo totalment ajupit.
En direcció al final, la senda baixa accidentada al principi, arriba per unes escales a la font de Bèrnia o de Cabanes, en la ratlla entre Benissa i Xaló. A partir de la font, un camí pla i agradable els deixa a les 13.30 h en l’autobús.
Tornem al fort i al grup A. Des del primer moment la senda puja penosament per un pedregar costerut. Fins al cim s’han de salvar més de 300 m en una distància d’un kilòmetre.
Les pedres en convertixen en roca viva o cal superar-la a quatre potes. A les 11.23 h, passem per una dificultat equipada amb cadenes. Cinc minuts més avant, una canal que s’ha de salvar amb una corda llarga. Un últim esforç i estem en el cim. El vèrtex, situat a 1126 m, és el punt nítidament més alt de la serra de Bèrnia. Les 12.05 h. De cara a la mar, podem calibrar la gran barrera de la serra, alta i estreta que dividix ràdicalment la Marina Alta de la Marina Baixa. Al final, aguaita el penyal d’Ifac. Lo que no sabíem és que, en eixos mateixos moments, en el cim del penyal d’Ifac, en el Dia de la Dona, estaven les nostres amigues les Todoterreno.
A fer la cresta de la serra amb esforç i precaució. És un pujar i baixar. Punts complicats com una primera canal en descens pausat. Torna a pujar i baixada llarga de pedra solta que porta per la cara nord al pas del arbre sec. Paret de roca vertical i vertiginosa, venturosament equipada ara amb una cadena. Les vegades anteriors ho passàrem a pèl.
De la cadena de l’arbre sec s’empalma amb una canal estreta que baixa entre dos parets verticals. Caminem avall fins arribar a la baixada llarga i quasi a plom que, vista des de baix, fa feredat. Arribem al Portitxol, un coll mol senyalat de la serra a 900 m, punt d’unió dels termes d’Altea, Benissa I Xaló. Són les 13.05 h. La ruta prevista era baixar per la dreta pel cantalar del Rellonge, pedrera que baixa fins al PR-7 i a l’esquerra, seguir-los els passos als de la B, Forat, font i final.
Però Pepe Benet, molt encertadament veu que es faria massa tard i opta per seguir un track que teníem, encara que no l’havíem recorregut, que baixa verticalment del Portitxol. La senda més o menys visible al principi, està ben marcada amb pilons de pedres. Primer una pujadeta entre la serra i una roca gran, per a girar a la dreta travessant una pedrera amb traçat ben xafat. Més baixada, ara a l’esquerra i per senda que cada vegada està més còmoda, i que acaba en un passeig (comparat amb tot lo que s’ha fet abans), que, entre pins, aboca al camí que ve de la font. 10 minuts de caminar per un camí pla de terra blanca i arribem a les cases de Bèrnia, els cotxes i l’autobús. Les 14 h.
La faena li toca ara al xofer, que ha de negociar la carretera estreta a Benissa per Pinos. De tant en tant, algun cotxe el posa a prova (a ell i al cotxe).
Recorrem Benissa, i, als afores del poble pot deixar l’autobús al costat d’un gran aparcament.
Encara queda un passacarrer, pujant i baixant escales. Un carrer a l’esquerra ple de finestres amb reixes grans i arribem al restaurant La Cultural. Es part d’una gran instal·lació que ha unit tres cases senyorials del 1582. Allí està la biblioteca Bernat Capó i instal·lacions culturals.
En el restaurant, en dos taules llargues dinem. O el famós putxero de Benissa (famós per a nosaltres, per la seua gestió prèvia) o l’opció complementària.
Fernando Martí i Miguel López ens conviden al final a bombons i moscatell pels seus 2000 i 3000 km.
I la setmana que ve, la marxa fallera.
Josep Requena