L’eixida de hui ha estat preparada meticulosament per Fernando Guerri i Arturo Olmeda. Han assistit, amb cotxes, cinquanta senderistes. Aparcats en un descampat del Pou d’Escoto, una zona de Porxinos de Riba-roja, Fernando Guerri recorda les opcions que estaven en la convocatòria.
Comencem a caminar a les 9 h. Entre camps, en cinc minuts s’acaba el carrer de la urbanització passant del terme de Riba-roja al de Vilamarxant, on està ubicat el paratge de les Rodanes, una zona especial de muntanya integrada en el Parc Natural del Túria.
Comencem la primera pujada per una senda que entra en la pinada i que té un tram al sol entre la màquia mediterrània, que vorem molt hui: un matollar arbustiu amb molta presència de margallons i llentiscle.
Arribem a les 9.20 h a un punt en què fem una parada. Hem empalmat amb el PR-CV 175, que recorre tot el paratge i que seguirem, excepte en uns quants trams. Hi ha una variant a la dreta, el PR-CV 175.1, que va a la zona de la Ferradura, a on hi ha unes trinxeres que s’excavaren al final de la guerra civil. No les visitarem. El punt de la parada serà comú a l’anada i la tornada. Seguim recte; tornarem per l’esquerra.
Per senda, arribem a un camí. A l’esquerra. De seguida, arribem a un pi molt gran que adorna la Bassa de Barreta. Allí Fernando Guerri diu que és el punt de divisió dels grups A i B. Foto de grup.
Els de la B seguixen pel mateix camí. Arriben a l’alberg de la Bassa de Barreta. Allí fan una parada per a esmorzar. Al costat hi ha un arborètum molt interessant i ben apropiat per a recórrer-lo. Un poc més avant, arriben a un aljub. Giraran a l’esquerra per la senda marcada del PR-175. Pujaran per la Rodana del Pic i baixaran fins als cotxes.
Els de la A, des de la zona del pi i la separació de grups, vorejen la Bassa de Barreta. Eixa bassa es va excavar fa segles per tal d’abastir el ramat que es guardava en la casa de Barreta, el lloc a on està ara l’alberg.
Girem a l’esquerra, separant-nos momentàniament del PR-175 per una senda entre molta vegetació que hi ha al costat d’un barranc. Apareixem a les 10.26 h en l’inici de la pista que puja a la Rodana Gran. Al costat i a l’esquerra, hi han dos pilars d’una porta que s’ha llevat. Fernando oferix la possibilitat de pujar al vèrtex per eixa pista. Ho fan alguns, tot i que la majoria ho fan per a on marca el track: per la senda exigent d’un tallafocs d’una línia elèctrica. La pujada (150 m de desnivell en 850 m) acaba a les 10.40 h en el vèrtex de la Rodana Gran (o, simplement, la Rodana). 346 m.
En eixe pla superior, al costat d’antenes, esmorzem a l’ombra de pins i a la vista de Xest, Xiva i les muntanyes de la Foia de Bunyol. La mitja hora.
Baixem tots per la pista, passem pels dos pilars d’adés i acabem en la pista que va des de la urbanització Lloma d’Horquera a l’alberg.
Però deixem el camí i les marques del PR-175 per a entrar per una senda que puja a la lloma del Llentiscle. Allí dalt, a 279 m, està el conjunt de coves de les Pedreres. Passem per dos d’elles. Dos avencs protegits per baranes de fusta. Són cavitats naturals profundes, amb parets verticals.
Baixem de la lloma. En el racó dels Ferrers, les 12.12 h, tornem a empalmar amb el PR-175, que a la dreta puja al Massís, que és una lloma llarga. Arribem al punt alt de la lloma a les 12.20 h. 275 m.
Allí dalt, tenint a la vista el Camp de Túria i la serra de la Calderona, passem per una gran torre de una línia de 132 kV, pintada en blanc i roig, per a senyalització de la navegació aèria. I bon trànsit d’avions que passen, preparats per a prendre terra a l’aeroport.
Baixem al camí del massís. A l’aljub per a on, abans, han passat els de la B. Les 12.38 h.
A partir d’ahí, seguim la mateixa ruta que els de la B, sempre amb la senyalització del PR. El sender, pedregós, puja a la cota 290 m. A la dreta, la senda acabaria en l’alt de la Rodana del Pic (322 m). Les 13.05 h. Però no fem la pujada final. Seguin avant, que serà tot de baixada. A eixe tram li arriba una agradable brisa de la mar.
A les 13.17 h, arribem al punt comú de separació de l’anada (a les 9.20 h) i la tornada. Per la dreta, seguim baixant, passant pel costat d’un camp de mandarines. Apurem l’últim tram de baixada a l’ombra dels pins, arribant al camí entre camps. Tornem a entrar en el terme de Riba-roja, acabant en els cotxes a les 13.40 h. Anem a dinar al restaurant Bravo de Loriguilla.
Josep Requena