Molt interessant excursió la que han preparat els nostres coneixedors de la ruta. Han col·laborat, José Ramon Domingo, Xavier Mir, Fèlix Torres, Rafa Sáez i Gregorio Mora. El cap d’equip, José Ramón. Ha estat una ruta circular pel terme d’Abejuela en la llengua d’Aragó que penetra en terres valencianes entre la Iessa i el Toro. Els assistents, quaranta-quatre.
Els dies anteriors havia fet fred, pluja i havia nevat per estes terres de Javalambre. Anàvem preparats per a lo que vinguera. Al final, no ha sigut per a tant. La temperatura de bon matí era baixa, el cel, encapotat, però el fred no ha sigut l’esperat.
Durant el viatge en autobús, José Ramón ha explicat la marxa i l’alternativa B. Hem arribat a Abejuela amb una temperatura de 2º C. Comencem a caminar a les 8.52 h, travessant una Abejuela, que amb un cens de 50 habitants, a eixes hores està deserta. Eixim per la pista asfaltada que va Los Cerezos, llogaret del municipi de Manzanera també de la demarcació de Terol.
Als dos kilòmetres aproximadament hem agafat a la dreta una pista de muntanya, pedregosa i amb prou pendent, 2 km d’esforç i de prescindir d’alguna prenda, encara que durant uns moments ha caigut aiguaneu. A les 10.05 h estem en una bifurcació junt a les Casillas del Gallotero, dominant un altiplà de majestuosa amplitud i distant visibilitat. En aquest punt s’han partit els dos grups A i B proposats pels organitzadors. El grup B ha agafat el camí de l’esquerra cap a l’ermita de Santa Margarita i el grup A ha pres el camí de la dreta que continuava a la dreta, Un indicador de fusta retolava “La Ceradilla”.
A les 10:30 hores el grup A, després de caminar en pla, ha arribat a uns corrals junt a la “modesta” Loma de los Andillanos de 1552 m. Allí s’ha decidit de parar a esmorzar. La mitja hora i hem mamprés de nou la nostra marxa que entre savines, i moltes savines de muntanya, les que s’estenen a ran de terra, ginebres i exemplars de pi negral, ací i allà més bé esparsos. Hem avançat en direcció nord fins arribar a un camí més ample. Girem a l’esquerra. Un poc més avant, gir per un camí a la dreta. S’acaba el pla tranquil i comencem a pujar de manera molt més suau que la primera pujada. Per la vora de l’Alto del Tomatero, arribem al Collado de la Baraja, que a 1585 m, està sobre la ratlla entre Aragó i les terres valencianes, entre Abejuela i El Toro. Les 11.40 h. A l’esquerra. Després de caminar plàcidament entre uns rodals enfarinats de neu trobant-nos algunes clapes de neu, fem el remat en el punt més alt de la nostra excursió: el Retamar de 1.627 metres d’altitud i puntuable per als nostre còmput dels 1.000 metres i on hem arribat a les 11:50hores.
Després de les fotografies inexcusables amb presència testimonial del vèrtex geodèsic hem observat les magnífiques vistes, amb muntanyes nevades de Javalambre. Una forta baixada pedregosa del cim ens ha tornat, i ara ja en direcció Oest, passant per una construcció amb una magnifica era amb lloses perfectes. Arribem a la àmplia Hoya Rodrigo. Escampades, alguna granja o masia. Per un camí, entre un gran camp llaurat a l’esquerra i un altre, sense llaurar, a la dreta, passem l’aigua del modest barranc de Los Charcos. Les seues aigües acaben en el Millars.
Tenim a la vista, l’ermita de Santa Margarita
A la nostra arribada a les 12.30 h tocaven de manera simbòlica les campanes de l’Ermita de Santa Margarita. Típica aragonesa, data del segle XIII, per encàrrec de Jaume I. Té una porxada estintolada per dos llaurades columnes de pedra.
Des de l’ermita i amb una baixada des de l’altiplà, llarga però molt còmoda, hem tornat a passar la bifurcació d’adés de les Casillas del Gallotero, i d’allà refent el camí de primera hora del matí, ara de baixada, hem arribat a Abejuela a les 14:15 hores després d’haver caminat 17 km i haver pujat una altura acumulada de 600 metres.
A les postres del bon dinar servit pel restaurant La Ontina, hem celebrat els 5.000 km de Paco Yàñez, flamant Gran Senderista, els 2.000 km de Paco Bonmatí, Barón Rojo i el 50 pics puntuables de Xavier Mir.
Àlex Gomis i Josep Requena